# Certificats Oficials C1 (Suficiència) i C2 (Superior) de Català — Ortografia i Morfosintaxi Normativa (GIEC/OEC i GNV)

> Normativa oficial de l'IEC (GIEC 2016 i OEC 2017) i de l'AVL (GNV) per als exàmens de Política Lingüística, JQCV i EBAP/IEB: els 15 accents diacrítics monosíl·labs, apostrofació, combinacions binàries i ternàries de pronoms febles, relatius, per/per a, règim preposicional i ús del gerundi.

- **Canonical URL:** https://flashcards.world/flashcards/sets/5b5d57c3-93ce-4e2b-a27d-b52a7bd6a03f/
- **Markdown URL:** https://flashcards.world/flashcards/sets/5b5d57c3-93ce-4e2b-a27d-b52a7bd6a03f.md
- **Category:** PAU Nou Model Competencial (Catalunya, País Valencià i Balears), Oposicions ICS Salut (Infermeria, Medicina i TCAE) i Certificats Oficials C1/C2 de Català
- **Level:** intermediate
- **Languages:** ca → ca
- **Total Cards:** 32

## Flashcards (32 Cards)

| # | Front (Term / Prompt) | Back (Definition / Answer) | Example | Multiple-Choice Options |
| :--- | :--- | :--- | :--- | :--- |
| 1 | Quin criteri regeix l'ús de «per» i «per a» davant d'infinitiu en registres formals segons la GIEC i la GNV? | Amb sentit no intencional es distingeix «per» (causa) de «per a» (finalitat); amb volitius l'IEC admet «per» i l'AVL prefereix «per a». |  |  |
| 2 | Com s'expressa la passiva reflexa o impersonal quan el pacient és animat en lloc del calc «Es busquen cambrers a qui...»? | Amb concordança plural de passiva reflexa sense «a» («Es busquen cambrers») o amb el pronom impersonal «hom» en estil molt formal. |  |  |
| 3 | Quan es produeix la geminació de nasals («mm», «nn») en mots formats per prefixació com «immòbil» o «innombrable»? | Quan els prefixos «in-, en-» o «con-» s'afegeixen a un radical començat en «m» (canviant «n» a «m»: «immòbil») o en «n» («innat»). |  |  |
| 4 | Quines perífrasis genuïnes expressen l'obligació i la probabilitat en lloc de «tenir que + inf.» i del futur de probabilitat? | L'obligació s'expressa amb «haver de + inf.» o «caldre»; la probabilitat, amb «deure + inf.» («Deuen ser les deu»). |  |  |
| 5 | Com es distingeixen en l'escriptura normativa les formes «perquè», «per què» i «per a què»? | «Perquè» és conjunció causal/final o nom (“motiu”); «per què» és interrogatiu o relatiu; «per a què» indica finalitat interrogativa. |  |  |
| 6 | Quines excepcions tradicionals mantenen la forma plena «la» sense apostrofar tot i precedir una vocal tònica? | «La una» (referit a l'hora), «la ira», «la host» i els noms de totes les lletres de l'alfabet («la a, la ema, la hac»). |  |  |
| 7 | Quan s'empra el pronom feble «en» per substituir un complement directe o un subjecte postverbal? | Quan el sintagma nominal és indefinit, partitiu o quantificat («Té dos fills → En té dos»; «Surten dubtes → En surten»). |  |  |
| 8 | Com s'escriuen amb l'OEC (2017) els prefixos «ex-, vice-, sots-» i el marcador negatiu «no» davant d'un substantiu? | «Ex-, vice-» i «sots-» se solden sense guionet («exdirector»); «no» porta guionet quan equival a prefix («no-violència»). |  |  |
| 9 | Com es resol normativament la combinació del datiu singular «li» amb el pronom neutre «ho» en «Digues això al Joan»? | En l'estàndard general s'escriu «Digues-l'hi» («L'hi diré»), mentre que l'estàndard valencià admet també «Digues-li-ho». |  |  |
| 10 | Com s'escriuen d'acord amb la reforma de l'OEC (2017) els mots que abans duien diacrític com «dóna, fóra, nét, ós, sòc» i «adéu»? | Perden l'accent diacrític en la normativa general de l'IEC i s'escriuen «dona, fora, net, os, soc» i «adeu». |  |  |
| 11 | Com es pronominalitzen conjuntament tots els complements en «No se li acudia cap solució» (combinació ternària)? | Es forma una combinació ternària convertint «li» en «hi»: «No se n'hi acudia cap» (o «No se li n'acudia cap» en registres admesos). |  |  |
| 12 | Quin pronom feble substitueix l'atribut dels verbs copulatius («ser, estar, semblar») segons si és determinat o no? | El neutre «ho» si l'atribut és indeterminat («És infermera → Ho és»), i «el/la/els/les» o «ho» si és identificatiu determinat. |  |  |
| 13 | Quina diferència sintàctica determina l'ús del relatiu àton «que» enfront del relatiu tònic «què»? | «Que» va sense preposició (subjecte, CD o CCT); «què» va sempre precedit d'una preposició àtona («a, de, en, amb, per») i cosa. |  |  |
| 14 | Quina regla pràctica permet distingir sense error les formes «tan» i «tant»? | «Tan» precedeix adjectius, participis o adverbis («tan clar, tan lluny»); «tant» va amb verbs, noms o comparatius («tant d'èxit»). |  |  |
| 15 | Quina és la regla d'apostrofació dels articles «el» i «la» davant de vocal o «h» muda? | «El» s'apostrofa sempre; «la» s'apostrofa excepte davant «i, u» (amb «h» o sense) àtones, com a «la universitat» o «la història». |  |  |
| 16 | Quan és normatiu introduir amb la preposició «a» un complement directe de persona en català formal? | Només davant de pronoms forts («a mi, a vós»), quantificadors com «tothom/ningú/algú» o per evitar ambigüitat amb el subjecte. |  |  |
| 17 | Quan es recomana fer la concordança del participi passat en els temps compostos amb «haver» en l'estàndard formal? | Quan el verb va precedit dels pronoms febles de 3a persona «la, els, les» o «en» («Aquestes mesures, ja les hem aprovades»). |  |  |
| 18 | Quina diferència de règim sintàctic hi ha entre «telefonar / trucar» i «cridar / anomenar» en català general? | «Telefonar» i «trucar» regeixen CI en l'ús tradicional («Li he trucat»); «cridar» i «anomenar» regeixen CD («L'he cridada»). |  |  |
| 19 | Com es combinen el datiu singular «li» i els pronoms de CD determinat («el, la, els, les») en l'estàndard oriental i en el valencià? | En oriental «li» es canvia en «hi» posposat («l'hi, la hi, els hi, les hi»); en valencià es manté «li'l, li la, li'ls, li les». |  |  |
| 20 | Quin ordre rigorós segueixen els pronoms febles quan es combinen entre ells davant o darrere del verb? | Reflexiu «es» + 2a pers. («et/us») + 1a pers. («em/ens») + datiu («li/els») + acusatiu («el/la/els/les/ho») + «en» + «hi». |  |  |
| 21 | Com s'enllaça un infinitiu subordinat quan el verb o nom regent porta la preposició «en» o «amb» («insistir en, amenaçar amb»)? | Es substitueixen «en» i «amb» per les preposicions àtones «a» o «de» davant d'infinitiu («Insisteix a parlar», «Amenaça de plegar»). |  |  |
| 22 | Quin règim tenen els verbs «afectar, concernir, atènyer» i «impressionar» en registres formals? | Són transitius directes i es pronominalitzen amb «el, la, els, les» («La mesura afecta les famílies → Les afecta», no «Els afecta»). |  |  |
| 23 | En quins contextos és obligatori fer servir el relatiu compost «el qual, la qual, els quals, les quals»? | Darrere de preposicions tòniques o locucions («segons el qual, vora la qual») i en clàusules explicatives amb preposició. |  |  |
| 24 | Quants mots monosíl·labs conserven l'accent diacrític en la llista general de l'OEC (IEC, 2017) i quins són? | 15 mots (més plurals): «bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús» i «vós». |  |  |
| 25 | Quina nota global mínima exigeixen els exàmens C1 i C2 de Política Lingüística (Catalunya) i els de la JQCV (País Valencià)? | A Catalunya cal un 70% global superant l'àrea escrita eliminatòria; a la JQCV cal un 60/100 superant els mínims de les 4 àrees. |  |  |
| 26 | Quin pronom feble substitueix el complement predicatiu i els complements de règim introduïts per «a, en, amb» o «per»? | El pronom «hi» («Camina descalç → Hi camina»; «Confia en l'equip → Hi confia»), excepte els introduïts per «de», que prenen «en». |  |  |
| 27 | Com es distingeix l'ús de «per» i «per a» davant d'un sintagma nominal o d'un pronom fort? | «Per» introdueix la causa, el mitjà o el complement agent; «per a» introdueix el destinatari, la finalitat o un termini futur fix. |  |  |
| 28 | Què passa amb les preposicions àtones («a, de, en, amb») quan precedeixen una subordinada completiva amb la conjunció «que»? | Cauen obligatòriament en registres formals («Està segur que aprovarà», «Confia que vindran»), evitant el queisme i el dequeisme. |  |  |
| 29 | Quina és la regla d'ubicació de l'apòstrof quan es combinen dos pronoms febles proclítics davant del verb? | L'apòstrof es col·loca tan a la dreta com sigui possible («me'n vaig, se'ls mira», però davant vocal «m'ho diu, te n'oblides»). |  |  |
| 30 | Com regula la normativa la coexistència de les formes verbals de subjuntiu («canti / cante / canta») i d'incoatius («-eixi / -isca»)? | Totes són variants estàndard plenament legítimes dins del seu àmbit geogràfic sempre que es mantingui la coherència del text. |  |  |
| 31 | Com es construeix en català normatiu una oració de relatiu possessiva per evitar el barbarisme «cuyo»? | Amb «de qui» (per a persones) o «del qual / de la qual» posposat al nom posseït: «l'autora les obres de la qual vam llegir». |  |  |
| 32 | Quins dos usos del gerundi es consideren incorrectes en la sintaxi normativa del català i com cal corregir-los? | El gerundi de posterioritat/conseqüència i el gerundi especificatiu d'un nom; cal reemplaçar-los per una coordinada o un relatiu. |  |  |

---
Study this deck interactively with FSRS-6 spaced repetition, audio review, and multiple-choice mode at [Flashcards World](https://flashcards.world/flashcards/sets/5b5d57c3-93ce-4e2b-a27d-b52a7bd6a03f/).
