# Fisiologia humana: homeòstasi i sistemes d’òrgans

> 32 targetes de repàs sobre retroalimentació, circulació, respiració, digestió, funció renal, senyalització hormonal, múscul esquelètic i pell. Repassa mecanismes i distincions importants a partir de coneixements bàsics de biologia.

- **Canonical URL:** https://flashcards.world/flashcards/sets/82f31631-87ea-4900-a460-0bc3cb19e369/
- **Markdown URL:** https://flashcards.world/flashcards/sets/82f31631-87ea-4900-a460-0bc3cb19e369.md
- **Category:** Biology
- **Level:** intermediate
- **Languages:** ca → ca
- **Total Cards:** 32

## Flashcards (32 Cards)

| # | Front (Term / Prompt) | Back (Definition / Answer) | Example | Multiple-Choice Options |
| :--- | :--- | :--- | :--- | :--- |
| 1 | Quines capes formen la pell pròpiament dita i on és la hipodermis? | L’epidermis és la capa epitelial externa; la dermis és la capa subjacent de teixit conjuntiu, amb vasos sanguinis i nervis. La hipodermis o teixit subcutani és sota la pell pròpiament dita i conté quantitats variables de greix i teixit conjuntiu lax. |  |  |
| 2 | Com contribueixen les branques de la nansa de Henle al gradient osmòtic medul·lar? | L’aigua surt per osmosi dels segments descendents permeables a l’aigua. Els ascendents reabsorbeixen NaCl i són en gran part impermeables a l’aigua: el transport és passiu a les branques ascendents primes i actiu a les gruixudes. El flux oposat afavoreix el gradient, sobretot a la medul·la externa. També hi contribueix el reciclatge d’urea, mentre que l’intercanvi a contracorrent dels vasos rectes en limita la dissipació. |  |  |
| 3 | Quines cèl·lules gàstriques produeixen àcid clorhídric, factor intrínsec i pepsinogen? | Les cèl·lules parietals produeixen àcid clorhídric i factor intrínsec, que facilita l’absorció de vitamina B₁₂. Les cèl·lules principals produeixen pepsinogen, el precursor inactiu de la pepsina, un enzim que digereix proteïnes. |  |  |
| 4 | Com influeix l’aldosterona en el maneig renal del sodi, el potassi i els ions hidrogen? | A la nefrona distal augmenta la reabsorció de sodi i la secreció de potassi actuant sobre les cèl·lules principals, incloent-hi ENaC i Na⁺/K⁺-ATPasa. També pot estimular la secreció d’H⁺ per les cèl·lules intercalades de tipus A. La retenció de sodi sosté el volum extracel·lular; la retenció d’aigua associada depèn de la disponibilitat i la permeabilitat, inclosa l’acció de l’ADH. |  |  |
| 5 | Què fa que un cap de miosina unit es desprengui de l’actina durant el cicle de ponts creuats? | La unió d’una nova molècula d’ATP al cap de miosina en redueix l’afinitat per l’actina i causa el despreniment. La hidròlisi posterior de l’ATP prepara el cap per a un altre cicle. |  |  |
| 6 | Quina estructura marca normalment el ritme cardíac i on es troba? | El node sinoauricular (SA), un grup de cèl·lules cardíaques especialitzades situat a la part superior de la paret de l’aurícula dreta, prop de la vena cava superior. La seva activitat elèctrica espontània inicia normalment cada batec. |  |  |
| 7 | Quines són les parts principals d’una nefrona? | Un corpuscle renal —capil·lars glomerulars i càpsula de Bowman— i un túbul renal, que inclou el túbul proximal, la nansa de Henle i el túbul distal. Les nefrones desemboquen en el sistema de conductes col·lectors, que rep líquid de diverses nefrones. |  |  |
| 8 | Com transporten els eritròcits la major part de l’oxigen sanguini? | La seva hemoglobina té quatre subunitats proteiques, cadascuna amb un grup hemo que conté ferro i pot unir reversiblement una molècula d’O₂. Així, una molècula d’hemoglobina pot transportar fins a quatre molècules d’O₂. Una petita quantitat d’oxigen sanguini està dissolta en lloc d’unida a l’hemoglobina. |  |  |
| 9 | Quines dues hormones es formen a l’hipotàlem i s’emmagatzemen i s’alliberen a la hipòfisi posterior? | L’oxitocina i l’hormona antidiürètica (ADH o vasopressina). Se sintetitzen en neurones hipotalàmiques i es transporten pels axons fins a la hipòfisi posterior per alliberar-se a la sang. |  |  |
| 10 | Quin recorregut segueix la sang de les venes caves a l’aorta passant pel cor adult i els pulmons? | Venes caves → aurícula dreta → vàlvula tricúspide → ventricle dret → vàlvula pulmonar → tronc i artèries pulmonars → capil·lars pulmonars → venes pulmonars → aurícula esquerra → vàlvula mitral → ventricle esquerre → vàlvula aòrtica → aorta. |  |  |
| 11 | Com contribueixen la filtració, la reabsorció i la secreció a formar l’orina? | La filtració porta aigua i soluts petits de la sang glomerular a l’espai de Bowman. La reabsorció retorna substàncies del líquid tubular a la sang; la secreció les transfereix de la sang al líquid tubular. La reabsorció i la secreció tenen lloc al llarg del túbul, no com dues etapes consecutives separades. |  |  |
| 12 | Quins tres senyals principals estimulen l’alliberament de renina per les cèl·lules juxtaglomerulars? | La reducció de la pressió de perfusió renal, l’estimulació simpàtica dels receptors β₁ i la disminució de l’arribada o del transport de NaCl a la màcula densa. La renina inicia la cascada que genera angiotensina II. |  |  |
| 13 | Com participa l’oxitocina en la retroalimentació positiva durant el part? | L’estirament del coll uterí afavoreix l’alliberament d’oxitocina, que reforça les contraccions uterines i produeix més estirament. El naixement elimina aquest estímul d’estirament i posa fi al circuit de reforç. |  |  |
| 14 | Quines tres estructures amplien la superfície d’absorció de l’intestí prim? | Els plecs circulars, les vellositats que sobresurten de la mucosa i les microvellositats de la superfície apical de les cèl·lules absorbents. Les microvellositats formen la vora en raspall; són nivells estructurals diferents d’ampliació de la superfície. |  |  |
| 15 | Quina estructura emmagatzema i allibera la major part del calci utilitzat en l’acoblament excitació–contracció del múscul esquelètic? | El reticle sarcoplasmàtic, especialment les cisternes terminals. Els canals receptors de rianodina alliberen Ca²⁺ al citoplasma; durant la relaxació, bombes dependents d’ATP retornen el calci al reticle. |  |  |
| 16 | Per què és útil la conducció lenta a través del node auriculoventricular (AV)? | Retarda l’activació ventricular i permet que la contracció auricular contribueixi a l’ompliment abans que comenci la contracció dels ventricles. El retard sol ser d’uns 0,1 segons; no vol dir que les aurícules es buidin del tot. |  |  |
| 17 | En què es diferencien la senyalització endocrina, paracrina i autocrina? | Els senyals endocrins viatgen per la circulació fins a les cèl·lules diana; els paracrins actuen localment sobre cèl·lules properes; els autocrins actuen sobre la cèl·lula que els ha alliberat. Per respondre, una cèl·lula necessita la maquinària de senyalització adequada. |  |  |
| 18 | Quina funció té el surfactant pulmonar i quines cèl·lules el produeixen? | El produeixen les cèl·lules alveolars de tipus II. Redueix la tensió superficial a la interfície aire–líquid dels alvèols, en facilita l’expansió i en disminueix la tendència al col·lapse, especialment a volums pulmonars baixos. |  |  |
| 19 | Per què apareix el rigor mortis després de la mort i per què és temporal? | L’esgotament d’ATP impedeix el despreniment normal de la miosina i dificulta el bombeig de calci, permetent unions persistents d’actina i miosina. La rigidesa desapareix quan es degraden les proteïnes musculars; no és una contracció permanent mantinguda per activitat nerviosa. |  |  |
| 20 | Com permet el calci el cicle de ponts creuats al múscul esquelètic? | El Ca²⁺ s’uneix a la troponina C i modifica el complex de troponina perquè la tropomiosina s’aparti dels llocs d’unió de la miosina a l’actina. La miosina pot formar ponts creuats si hi ha ATP disponible. |  |  |
| 21 | Com ajuden les sals biliars a digerir i absorbir els greixos? | Afavoreixen la dispersió del greix en gotes petites i augmenten la superfície accessible a la lipasa. També formen micel·les mixtes que acosten els productes de la digestió lipídica i les vitamines liposolubles a la superfície intestinal perquè s’absorbeixin. Les sals biliars no són enzims digestius. |  |  |
| 22 | En quina forma es transporta la major part del diòxid de carboni dels teixits als pulmons? | Com a ions bicarbonat (HCO₃⁻), sobretot al plasma. Als eritròcits, l’anhidrasa carbònica accelera la reacció del CO₂ amb aigua; l’àcid carbònic resultant es dissocia en H⁺ i HCO₃⁻. Bona part del bicarbonat passa després al plasma. Als pulmons, les reaccions s’inverteixen. |  |  |
| 23 | Com influeixen la insulina i el glucagó pancreàtics en la glucèmia? | Les cèl·lules beta alliberen insulina, que afavoreix la captació de glucosa sobretot al múscul esquelètic i al teixit adipós, promou l’emmagatzematge i redueix la producció hepàtica de glucosa. Les cèl·lules alfa alliberen glucagó, que eleva la glucèmia principalment estimulant la degradació del glicogen hepàtic i la gluconeogènesi. No tots els teixits necessiten insulina per captar glucosa. |  |  |
| 24 | Com difereixen la PTH i la calcitonina en la regulació del calci? | La PTH de les paratiroides augmenta el calci sanguini mitjançant efectes sobre els ossos i els ronyons i afavorint la formació de calcitriol. La calcitonina de les cèl·lules C tiroïdals inhibeix la resorció òssia, però té un paper molt menor en l’homeòstasi normal del calci de l’adult. PTH i calcitriol són reguladors principals; PTH i calcitonina no són controls oposats d’igual importància. |  |  |
| 25 | Què desplaça cap a la dreta la corba de dissociació oxigen–hemoglobina i quins canvis defineixen l’efecte Bohr? | Més CO₂, un pH més baix, més temperatura i més 2,3-BPG afavoreixen l’alliberament d’oxigen a una pressió parcial d’oxigen determinada. L’efecte Bohr es refereix específicament a la menor afinitat per l’oxigen associada a l’augment de CO₂ i d’acidesa; la temperatura i el 2,3-BPG són influències diferents. |  |  |
| 26 | Com augmenta l’ADH o vasopressina la reabsorció d’aigua als conductes col·lectors? | Afavoreix la inserció de canals d’aquaporina-2 a la membrana apical de les cèl·lules principals. L’aigua es mou a favor d’un gradient osmòtic del líquid tubular cap a l’interstici i la sang, cosa que en redueix l’excreció i ajuda a concentrar l’orina. |  |  |
| 27 | Com solen diferir les artèries i les venes en estructura i funció? | Les artèries porten sang des del cor i solen tenir parets musculars i elàstiques més gruixudes per suportar més pressió. Les venes retornen sang a menys pressió i generalment tenen parets més primes i llums més grans. Moltes venes, especialment a les extremitats, tenen vàlvules que limiten el reflux; no totes en tenen. |  |  |
| 28 | Com difereixen les vies receptores habituals de les hormones esteroides i peptídiques? | Les hormones esteroides liposolubles poden travessar membranes i, en la via clàssica, unir-se a receptors intracel·lulars que regulen l’expressió gènica. Les peptídiques hidrosolubles solen unir-se a receptors de superfície i activar vies intracel·lulars. Són patrons habituals, no una afirmació que cada hormona només tingui un mecanisme. |  |  |
| 29 | Com difereixen els efectes habituals de les vies autònomes simpàtiques i parasimpàtiques? | L’activitat simpàtica ajuda a mobilitzar recursos, per exemple augmentant la freqüència cardíaca. La parasimpàtica sol afavorir la digestió i alentir el cor. Totes dues regulen òrgans contínuament; els efectes depenen de l’òrgan i no sempre són oposats. Els circuits entèrics també regulen l’intestí i poden funcionar localment. |  |  |
| 30 | Quin canvi de pressió fa entrar aire als pulmons durant una inspiració tranquil·la? | La contracció del diafragma i dels músculs intercostals inspiratoris expandeix el tòrax i els pulmons. La pressió alveolar baixa per sota de l’atmosfèrica i l’aire entra. La pressió intrapleural també es fa més negativa; el flux depèn de la diferència de pressió entre l’atmosfera i els alvèols. |  |  |
| 31 | Com s’activa el pepsinogen a l’estómac? | El medi àcid afavoreix l’eliminació del seu segment inhibidor i la formació de pepsina activa. Després, la pepsina activa altres molècules de pepsinogen mitjançant un procés autocatalític. L’acidificació i l’activació mediada per enzims són processos diferents. |  |  |
| 32 | Què és l’homeòstasi i com hi contribueix la retroalimentació negativa? | L’homeòstasi manté les condicions internes dins d’intervals regulats malgrat les pertorbacions. La retroalimentació negativa detecta un canvi i genera una resposta que s’hi oposa. El valor regulat pot fluctuar i el seu objectiu pot canviar; no és un equilibri immutable. |  |  |

---
Study this deck interactively with FSRS-6 spaced repetition, audio review, and multiple-choice mode at [Flashcards World](https://flashcards.world/flashcards/sets/82f31631-87ea-4900-a460-0bc3cb19e369/).
