# Ortografia Normativa IEC, Accentuació i Diacrítics

> Normes d'accentuació gràfica, els 15 diacrítics de la reforma de l'IEC, vocalisme àton, dièresi i grafies consonàntiques fonamentals per als nivells C1 i C2 de català.

- **Canonical URL:** https://flashcards.world/flashcards/sets/9eeb0ad5-eb1c-429c-a8d7-bc83e7084058/
- **Markdown URL:** https://flashcards.world/flashcards/sets/9eeb0ad5-eb1c-429c-a8d7-bc83e7084058.md
- **Level:** basic
- **Languages:** ca → ca
- **Total Cards:** 32

## Flashcards (32 Cards)

| # | Front (Term / Prompt) | Back (Definition / Answer) | Example | Multiple-Choice Options |
| :--- | :--- | :--- | :--- | :--- |
| 1 | Com es distingeixen ortogràficament 'déu' i 'deu'? | 'Déu' amb accent diacrític fa referència a la divinitat suprema o mitologia; 'deu' sense accent és el numeral 10, la font d'aigua natural o la forma del verb deure. |  |  |
| 2 | Quines són les regles d'accentuació gràfica per a les paraules planes en català? | S'accentuen les paraules planes que no acaben en vocal, vocal seguida de 's', ni en '-en' o '-in' (com ara 'fàcil', 'exàmens', 'líder', 'telèfon'). |  |  |
| 3 | Com es formen els plurals dels noms i adjectius femenins acabats en vocal neutra '-a'? | La terminació singular '-a' es transforma sistemàticament en '-es' en el plural (com 'casa' -> 'cases', 'taula' -> 'taules', 'bona' -> 'bones'). |  |  |
| 4 | Quines són les regles d'accentuació gràfica per a les paraules agudes en català? | Porten accent gràfic les paraules agudes (oxítones) polisíl·labes que acaben en vocal, en vocal seguida de '-s', o en les terminacions '-en' i '-in' (com ara 'demà', 'cafè', 'entès', 'marxaràs', 'entén', 'encén', 'Berlín'). |  |  |
| 5 | Com s'escriuen normativament els comiats 'adeu' i 'adeussiau' segons l'Ortografia catalana vigent de l'IEC? | S'escriuen obligatòriament sense accent gràfic i aglutinats ('adeu', plural 'adeus'; i 'adeussiau'), perquè són mots compostos formats a partir de 'déu' (a + déu) que, com a paraules agudes acabades en diftong decreixent, no s'accentuen segons les regles generals ni conserven l'accent diacrític. |  |  |
| 6 | Quines són les dues funcions ortogràfiques essencials de la dièresi en català? | Indicar que la 'u' dels grups qü, qüi, gü, güi es pronuncia (ex: 'aigües'), i assenyalar que la 'i' o la 'u' no formen diftong amb la vocal adjacent (ex: 'veïna'). |  |  |
| 7 | Quines normes regeixen la partició a final de ratlla de la ela geminada ('l·l') en català? | La ela geminada se separa sempre en dues síl·labes mitjançant un guionet regular substituint el punt volat: 'col-' a final de línia i 'lecció' a l'inici de la següent ('col-lecció'). |  |  |
| 8 | Com es distribueixen les grafies 'j' i 'g' davant de les vocals 'e' i 'i' segons la normativa de l'IEC? | Davant de les vocals 'e' i 'i' s'escriu generalment 'g' ('gel', 'girar'), fins i tot en els derivats i formes verbals de mots que tenen 'j' davant 'a, o, u' ('boig/boja' -> 'bogeria', 'passejar' -> 'passeges', 'roja' -> 'rogenc'). Només s'escriu 'j' davant 'e' i 'i' en els grups cultes '-jecc-' i '-ject-' ('injecció', 'objecte', 'projecte', 'subjecte', 'adjectiu'), en les formes del verb 'jeure' ('jec', 'jeia') i en mots patrimonials o manlleus fixats ('jerarquia', 'majestat', 'jeroglífic', 'jesuïta', 'Jesús'). |  |  |
| 9 | Quina diferència d'ús hi ha entre 'sé' i 'se'? | 'Sé' amb accent és la primera persona del singular del present d'indicatiu del verb saber ('jo ho sé'); 'se' és la variant del pronom feble reflexiu de tercera persona. |  |  |
| 10 | Per quina raó paraules com 'país' o 'raïm' duen o no dièresi en llurs formes derivades o flexionades? | 'País' porta accent per norma general i estalvia la dièresi, però 'països' o 'raïm' duen dièresi perquè no compleixen les condicions per rebre accent gràfic d'acord amb les regles generals. |  |  |
| 11 | Per què mots com 'egoisme' i 'altruista' no duen dièresi mentre que 'proïsme', 'lluïsme' o 'laïcisme' sí que en porten? | Per estalvi gràfic, els sufixos '-isme' i '-ista' no porten dièresi quan s'afegeixen a un radical acabat en vocal ('egoisme', 'egoista', 'altruista', 'europeista', 'ateisme'). En canvi, duen dièresi 'proïsme' i 'lluïsme' (perquè '-isme' no hi és un sufix sinó part del radical) i 'laïcisme' o 'arcaïsme' (perquè la 'ï' pertany a l'arrel 'laic-' o 'arcaic-'). |  |  |
| 12 | Quan s'escriu el dígraf 'tx' i quan la terminació 'ig' per al so africat postalveolar sord a final de mot? | S'escriu 'tx' quan els seus derivats mantenen el so africat o velar (ex: 'despatx' -> 'despatxar'), i 'ig' quan els derivats presenten 'j', 'g', 'tj' o 'tg' (ex: 'faig' -> 'fageda', 'passeig' -> 'passejar'). |  |  |
| 13 | Quan es manté la essa simple ('s') i quan es dobla ('ss') en afegir un prefix acabat en vocal a un mot que comença per 's'? | Com a regla general de l'IEC, en els mots prefixats i compostos es manté la essa simple ('s') encara que es pronunciï sorda entre vocals ('asimetria', 'contrasentit', 'antisocial', 'psicosocial', 'preselecció', 'ecosistema', 'ultrasò'). Només es dobla la essa ('ss') darrere dels prefixos 'a-' privatiu sobre bases catalanes ('assenyat', 'assabentar', 'assegurar'), 'des-' ('dessalar'), 'dis-' ('dissort') i 're-' ('ressò', 'ressembrar'). |  |  |
| 14 | Per quina raó les formes verbals d'infinitiu, gerundi, futur i condicional de verbs en '-ir' no porten mai dièresi? | Perquè per convenció morfològica d'estalvi de dièresi, l'arrel d'infinitiu ('traduir'), gerundi ('traduint'), futur ('traduiré') i condicional ('traduiria') manté l'escriptura nua sense dièresi. |  |  |
| 15 | Quina distinció semàntica hi ha entre la forma verbal 'té' i la paraula 'te'? | 'Té' amb accent és la tercera persona del present d'indicatiu del verb tenir ('ell té sort'); 'te' sense accent és la infusió aromàtica, el pronom feble o la lletra de l'alfabet. |  |  |
| 16 | Com es forma el plural dels mots masculins aguts que acaben en consonant sibil·lant ('-s', '-ç', '-x', '-tx')? | Afegeixen la terminació '-os' mantenint o adaptant la grafia corresponent (ex: 'gas' -> 'gasos', 'braç' -> 'braços', 'reflex' -> 'reflexos', 'despatx' -> 'despatxos'). |  |  |
| 17 | Quins són els 15 mots monosíl·labs que conserven l'accent diacrític segons l'Ortografia catalana de l'IEC (2017)? | La llista tancada consta únicament de 15 monosíl·labs (i els seus plurals): bé (béns), déu (déus), és, mà, més, món (móns), pèl (pèls), què (quès), sé, sí (sís), sòl (sòls), són, té, ús i vós. Els compostos i derivats escrits sense guionet NO mantenen l'accent diacrític ('adeu', 'rodamon', 'entresol', 'subsol', 'contrapel', 'besnet'). |  |  |
| 18 | Quina és la regla d'accentuació gràfica per a les paraules esdrúixoles en català? | Totes les paraules esdrúixoles s'accentuen gràficament sense cap excepció en català (per exemple: 'fórmula', 'història', 'música', 'pàgina', 'època'). |  |  |
| 19 | Com es diferencien 'més' i 'mes' segons les regles de diacrítics? | 'Més' amb accent és l'adverbi o quantitatiu comparatiu ('en vull més'); 'mes' sense accent fa referència a cadascuna de les dotze parts de l'any o a la conjunció adversativa arcaica. |  |  |
| 20 | En quin únic àmbit admet l'Ortografia catalana de l'IEC (2017) l'ús excepcional d'accents diacrítics fora de la llista dels 15 monosíl·labs? | Fora dels 15 monosíl·labs normatius, en els textos generals no s'escriu cap altre accent diacrític (fins i tot en frases com 'aquella dona dona el premi' o 'un net net'); l'IEC només preveu conservar-los en usos estrictament metalingüístics, obres lexicogràfiques o diccionaris per indicar el timbre vocàlic d'homògrafs. |  |  |
| 21 | Quina és la diferència entre el mot 'sòl' i el mot 'sol'? | 'Sòl' amb accent obert és la superfície de la terra, el terreny o paviment; 'sol' sense accent és l'astre rei, la nota musical o l'adjectiu que indica solitud. |  |  |
| 22 | Com es distingeixen les formes homònimes 'són' i 'son' mitjançant l'accent diacrític? | 'Són' amb accent és la tercera persona del plural del verb ser ('ells són amics'); 'son' sense accent indica ganes de dormir o actua com a possessiu àton arcaic ('son pare'). |  |  |
| 23 | Com es determina la distribució de les grafies 'b' i 'v' en paraules que comparteixen la mateixa família lèxica? | Se segueix l'etimologia llatina o lalternança morfològica: mots de la mateixa família mantenen la consonant llatina (ex: 'cavall', 'cavaller'), llevat de canvis patrimonials fixats per l'IEC. |  |  |
| 24 | Quina diferència funcional hi ha entre 'què' amb accent diacrític i la forma àtona 'que'? | 'Què' amb accent és el pronom interrogatiu, exclamatiu o relatiu tònic precedit de preposició; 'que' sense accent és la conjunció o el pronom relatiu àton sense preposició. |  |  |
| 25 | Per quina raó mots com 'dona', 'net', 'bota', 'molt' o 'os' van perdre l'accent diacrític en la reforma de l'IEC? | L'IEC va suprimir els accents diacrítics d'aquests mots per simplificar el sistema ortogràfic, atès que el context oracional impedeix pràcticament sempre qualsevol ambigüitat semàntica real. |  |  |
| 26 | Quins criteris segueix la grafia de la lletra hac ('h') muda en l'estàndard català? | Conserva la grafia etimològica llatina o grega en posició inicial o intercalada (ex: 'home', 'hivern', 'anhelar'), però no s'escriu en manlleus plenament adaptats com 'orfe' o 'aviram'. |  |  |
| 27 | Quines grafies s'utilitzen per representar el so de la essa sorda entre dues vocals? | Per representar el so de la essa sorda [s] entre vocals s'utilitza el dígraf 'ss' (com a 'passar', 'massa', 'professora'), la lletra 'c' davant de 'e' i 'i' ('cendra', 'recepció', 'medicina') i la ce trencada 'ç' davant de 'a', 'o' i 'u' ('caça', 'façana', 'llançol', 'forçut'). |  |  |
| 28 | Com es diferencien gràficament 'pèl' i 'pel'? | 'Pèl' amb accent és el filament orgànic que neix de la pell humana o animal; 'pel' és la contracció preposicional de 'per' + 'el' ('camina pel carrer'). |  |  |
| 29 | Quina distinció hi ha entre 'bé' i 'be' en l'ortografia catalana? | 'Bé' amb accent és l'adverbi de manera ('ho has fet bé') o el substantiu patrimonial; 'be' sense accent és l'animal (xai o me) o el nom de la lletra b. |  |  |
| 30 | Quina distinció existeix entre 'ús' i 'us'? | 'Ús' amb accent és el substantiu que indica l'acció d'usar o la utilització; 'us' sense accent és la forma de segona persona del plural del pronom feble. |  |  |
| 31 | Com s'aplica l'accent diacrític en els mots compostos i derivats segons l'Ortografia catalana de l'IEC (2017)? | Els compostos i derivats escrits aglutinats (sense guionet) perden l'accent diacrític i se sotmeten a les regles generals d'accentuació (per això s'escriuen sense accent 'adeu', 'adeussiau', 'marededeu', 'rodamon', 'entresol', 'subsol', 'contrapel'). En canvi, els compostos escrits amb guionet mantenen l'accent diacrític del mot simple ('pèl-roig', 'pèl-curt', 'mà-llarg', 'déu-vos-guard'). |  |  |
| 32 | Com es distingeixen les formes 'vós' i 'vos' en català? | 'Vós' amb accent és el pronom personal de tractament de respecte o majestàtic; 'vos' sense accent és la variant àtona del pronom feble de segona persona plural. |  |  |

---
Study this deck interactively with FSRS-6 spaced repetition, audio review, and multiple-choice mode at [Flashcards World](https://flashcards.world/flashcards/sets/9eeb0ad5-eb1c-429c-a8d7-bc83e7084058/).