# Rotació, oscil·lacions, electroestàtica i circuits de corrent continu

> 32 targetes de repàs sobre rotació de cossos rígids, oscil·ladors harmònics, camps i potencials elèctrics, condensadors i circuits de corrent continu i RC. Pressuposen àlgebra, vectors i càlcul bàsic; destaquen les hipòtesis dels models i les relacions calculades.

- **Canonical URL:** https://flashcards.world/flashcards/sets/c32eca38-c2b9-475f-a597-6493479b1a60/
- **Markdown URL:** https://flashcards.world/flashcards/sets/c32eca38-c2b9-475f-a597-6493479b1a60.md
- **Category:** Physics
- **Level:** advanced
- **Languages:** ca → ca
- **Total Cards:** 32

## Flashcards (32 Cards)

| # | Front (Term / Prompt) | Back (Definition / Answer) | Example | Multiple-Choice Options |
| :--- | :--- | :--- | :--- | :--- |
| 1 | Per què una esfera massissa uniforme llançada sense gir a celeritat v₀ > 0 sobre una superfície horitzontal rugosa comença a rodar sense lliscar a 5v₀/7? | Amb coeficient cinètic constant μₖ > 0 i I = 2MR²/5, el fregament redueix v = v₀ − μₖgt i augmenta la celeritat angular de rodolament ω = 5μₖgt/(2R). Imposant v = Rω, t = 2v₀/(7μₖg) i v = 5v₀/7. En aquest model, sense altra força horitzontal ni resistència al rodolament, el fregament és zero quan acaba el lliscament. Una bola real de bitlles pot tenir una altra inèrcia. |  |  |
| 2 | Com es relacionen treball de rotació, potència i canvi d’energia cinètica per a un cos rígid que gira al voltant d’un eix fix? | El treball net és Wnet = ∫τnet dθ = Δ(Iω²/2), amb I constant. Només amb moment net constant es redueix a Wnet = τnetΔθ. La potència instantània és P = τω per a les components de moment i velocitat angular sobre el mateix eix fix, amb signes coherents. |  |  |
| 3 | Quina és l’energia electroestàtica de tres càrregues puntuals separades per r₁₂, r₁₃ i r₂₃? | Amb energia zero a separació infinita, U = k(q₁q₂/r₁₂ + q₁q₃/r₁₃ + q₂q₃/r₂₃). Cada parell diferent es compta una sola vegada i es mantenen els signes. És el treball extern per al muntatge quasiestàtic sense pèrdues ni canvi d’energia cinètica; U pot ser negativa. |  |  |
| 4 | Com s’expressen el corrent, la resistència d’un fil, la llei d’Ohm i la potència en una resistència? | I = dQ/dt; per a flux uniforme de portadors, el mòdul és n\|q\|v_dA, amb densitat n i celeritat de deriva v_d. Un fil uniforme té R = ρL/A. Una resistència òhmica compleix V = IR amb condicions físiques fixes. La potència absorbida és P = IV = I²R = V²/R. S’utilitza la resistència real de funcionament; la brillantor de bombetes no segueix una regla universal de resistència fixa. |  |  |
| 5 | Quins són el camp axial i el potencial d’un anell prim uniformement carregat de radi R i càrrega total Q > 0? | En el buit, a coordenada axial z des del centre: E_z = kQz/(R² + z²)^(3/2) i V = kQ/√(R² + z²), amb V(∞) = 0. Les components transversals es cancel·len. A z = 0, E = 0 però V = kQ/R. Lluny sobre el semieix positiu (z ≫ R), E_z ≈ kQ/z². |  |  |
| 6 | Quins són E(r) i V(r) per a una esfera conductora aïllada de radi R i càrrega Q > 0 en equilibri electroestàtic? | En el buit, sense camps externs i amb V(∞) = 0: dins, E = 0 i V = kQ/R; fora (r > R), E = kQ/r² radial cap enfora i V = kQ/r. El potencial és continu a r = R. El camp hi salta: el límit interior és zero i l’exterior, kQ/R². |  |  |
| 7 | Quin fregament estàtic i coeficient mínim permeten que un cilindre massís uniforme rodi sense lliscar per un pla fix d’angle θ? | En rodolament ideal impulsat només per la gravetat, amb 0 < θ < π/2, a = (2/3)g sin θ. El fregament estàtic apunta pendent amunt amb mòdul fₛ = Mg sin θ/3. Com que N = Mg cos θ i fₛ ≤ μₛN, el coeficient mínim és μₛ = (tan θ)/3. Es negligeix la resistència al rodolament. |  |  |
| 8 | Per a un punt a distància fixa r > 0 d’un eix de rotació fix, com es relacionen les magnituds angulars i lineals? | Amb angles en radians, ω = dθ/dt i α = dω/dt. El desplaçament d’arc amb signe és Δs = rΔθ; la velocitat tangencial és vₜ = rω i la celeritat, r\|ω\|. L’acceleració tangencial és aₜ = rα; la radial apunta cap endins i té mòdul aᵣ = rω². El mòdul de l’acceleració total és √(aₜ² + aᵣ²). |  |  |
| 9 | En un oscil·lador massa–molla ideal sense amortiment, quins són x(t), v(t), a(t), els màxims i l’energia total? | Des de l’equilibri: x = A cos(ωt + φ), v = −Aω sin(ωt + φ) i a = −ω²x, amb ω² = k/m. La celeritat màxima és Aω a x = 0; el mòdul màxim de l’acceleració és Aω² a x = ±A. E = kA²/2 = kx²/2 + mv²/2. Deixar-lo anar en repòs des de x = A fixa φ = 0 mòdul 2π. Duplicar A quadruplica E sense canviar el període ideal. |  |  |
| 10 | Què determina el descens per un pla inclinat d’un cos rígid amb Icm = cMR² que roda sense lliscar des del repòs? | En un pla fix d’angle θ, v = Rω i K = Mv²(1 + c)/2. Amb fregament estàtic suficient i resistència al rodolament negligible, a = g sin θ/(1 + c); després de baixar una altura h, v = √[2gh/(1 + c)]. Un c menor dona un descens més ràpid: esfera massissa, disc, closca esfèrica prima i cèrcol. Un bloc que llisca sense fregament és encara més ràpid. El fregament estàtic ideal no fa treball al punt de contacte estacionari. |  |  |
| 11 | Una massa puntual d’argila m, que es mou horitzontalment a v₀, s’enganxa a l’extrem inferior d’una vareta uniforme vertical, inicialment en repòs, de massa M i longitud L. Quina és la velocitat angular immediata respecte del pivot superior fix? | Per a un xoc breu amb impuls angular extern negligible respecte del pivot, mv₀L = (ML²/3 + mL²)ω. Així, ω = mv₀/[(M/3 + m)L]. L’impuls del pivot pot canviar el moment lineal total, però no produeix moment de força respecte d’aquest pivot. En enganxar-se, no es conserva l’energia cinètica. |  |  |
| 12 | Una font ideal de tensió contínua constant alimenta R₁ en sèrie amb R₂. Què passa amb les seves potències en connectar una resistència positiva R₃ en paral·lel amb R₂? | Amb resistències positives fixes, el paral·lel redueix la resistència total: augmenta el corrent per R₁ i P₁ = I²R₁. La caiguda més gran a R₁ deixa menys tensió a R₂, de manera que P₂ = V₂²/R₂ disminueix. Es comparen potències de resistències; interpretar-ne la brillantor requereix un model de bombeta adequat. |  |  |
| 13 | Una font ideal ε alimenta R₁ i després dues branques paral·leles: R₂ sola i R₃ en sèrie amb un condensador C inicialment descarregat. Quins són els corrents inicial i final de la font i la càrrega final del condensador? | Amb resistències positives i condensador ideal, a t = 0⁺, VC = 0, de manera que I₀ = ε/[R₁ + R₂R₃/(R₂ + R₃)]. En règim estacionari de corrent continu no hi ha corrent per R₃–C: I∞ = ε/(R₁ + R₂). Sense caiguda a R₃, VC = εR₂/(R₁ + R₂) i Qf = CεR₂/(R₁ + R₂). |  |  |
| 14 | Com depèn del corrent la tensió als terminals d’una bateria en el model de fem i resistència interna constants? | Durant la descàrrega, Vₜ = ε − Ir. La gràfica de Vₜ en funció de I té ordenada a l’origen ε i pendent −r. El model fixa ε i r; en bateries reals poden variar amb l’estat de càrrega, la temperatura i el corrent. |  |  |
| 15 | Què estableix la llei de Gauss i quins mòduls de camp dona per a distribucions ideals esfèriques, lineals i planes en el buit? | ∮E·dA = Qenc/ε₀. Esfera conductora aïllada en equilibri electroestàtic: E = 0 si r < R i k\|Q\|/r² si r > R. Esfera aïllant massissa uniforme: E = k\|Q\|r/R³ a l’interior. Línia infinita uniforme: E = \|λ\|/(2πε₀r). Làmina infinita uniforme: E = \|σ\|/(2ε₀) a cada costat. Dues làmines infinites paral·leles amb densitats oposades ±σ donen E = \|σ\|/ε₀ entre elles. La direcció depèn del signe i la simetria. |  |  |
| 16 | Com es defineix el moment angular i quan es conserva? | Per a una partícula respecte d’un origen fix, L = r × p. En rotació al voltant d’un eix principal, la component axial és L = Iω. Un moment extern resultant nul respecte d’un origen inercial fix conserva el moment angular total. Un moment lineal constant en trajectòria recta pot donar L constant i no nul respecte d’un origen fora de la recta. Amb L fix i no nul, reduir I augmenta \|ω\| i l’energia L²/(2I); el treball intern pot aportar aquesta energia. |  |  |
| 17 | Quines són les regles de Kirchhoff, les combinacions de resistències i les connexions d’instruments ideals en circuits habituals de corrent continu i paràmetres concentrats? | En un node, el corrent total entrant iguala el sortint. En un llaç, els canvis de potencial amb signe sumen zero. En sèrie, Req = ΣRᵢ; en paral·lel, 1/Req = Σ(1/Rᵢ). Afegir una resistència positiva en paral·lel redueix Req i augmenta el corrent si la tensió d’alimentació és fixa. L’amperímetre ideal va en sèrie amb resistència zero; el voltímetre ideal, en paral·lel amb resistència infinita. |  |  |
| 18 | On són iguals les energies cinètica i potencial elàstica en un oscil·lador horitzontal massa–molla ideal d’amplitud A > 0? | Amb x mesurat des de l’equilibri, U = kx²/2 i E total = kA²/2. Imposar U = K = E/2 dona x = ±A/√2. En canvi, a x = A/2, U = E/4 i K = 3E/4. |  |  |
| 19 | Com es combinen capacitats ideals en paral·lel i en sèrie? | En paral·lel: Ceq = ΣCᵢ; la tensió és comuna i les càrregues de les plaques corresponents se sumen. En sèrie: 1/Ceq = Σ(1/Cᵢ); se sumen les caigudes de tensió. La igualtat dels mòduls de càrrega en sèrie suposa càrrega neta nul·la als conductors intermedis aïllats, com en connectar a una bateria condensadors inicialment descarregats. |  |  |
| 20 | Quan són nuls el potencial i el camp elèctrics al centre d’un quadrat amb dues càrregues +q i dues −q als vèrtexs? | Amb q > 0 i potencial zero a l’infinit, tots els vèrtexs són equidistants: V = kΣqᵢ/r = 0 en qualsevol disposició. El camp vectorial es cancel·la si càrregues iguals ocupen vèrtexs oposats. Si les positives són en un costat i les negatives a l’oposat, el camp no és nul i apunta cap al costat negatiu. V nul no implica E nul. |  |  |
| 21 | Què queda després de desconnectar de la bateria un condensador C₁ carregat a V₀ i connectar-lo en paral·lel a un C₂ descarregat? | Quan acaben els transitoris, conservar la càrrega dona Vf = C₁V₀/(C₁ + C₂), Q₁ = C₁Vf i Q₂ = C₂Vf. L’energia emmagatzemada final és Uf = [C₁/(C₁ + C₂)]Ui. La diferència es transforma en calor i/o radiació en una connexió real; l’energia total es conserva. Un model perfectament sense pèrdues no ha d’assolir necessàriament aquest estat final estàtic. |  |  |
| 22 | Com distingeixen les fórmules d’un condensador de plaques paral·leles els canvis a tensió fixa i a càrrega fixa? | Sense efectes de vora i amb un dielèctric lineal uniforme que omple l’espai: C = κε₀A/d, Q = CV, E = \|V\|/d i U = CV²/2 = Q²/(2C). Una bateria ideal connectada fixa V; Q i U varien com C. Aïllat, Q és fixa i V i U varien com 1/C. A geometria fixa, substituir buit per dielèctric κ > 1 multiplica C per κ; E no canvia amb bateria i es divideix per κ si està aïllat. Amb κ i A fixos, augmentar d redueix C. |  |  |
| 23 | Quina acceleració té una massa penjant m quan la seva corda es desenrotlla d’una politja de disc massís uniforme, de massa M i radi R? | Suposem eix fix sense fregament, corda inextensible sense massa i absència de lliscament. En rotació d’eix fix, moment resultant = Iα, amb I = MR²/2. Prenent cap avall com a positiu: mg − T = ma; per a la politja, TR = I(a/R). Així, a = mg/(m + M/2), cap avall. |  |  |
| 24 | Com afecten canvis constants de gravetat efectiva un oscil·lador de molla ideal i un pèndol d’angle petit? | L’oscil·lador massa–molla lineal amb suport fix manté T = 2π√(m/k); la gravetat efectiva constant en desplaça l’equilibri. El pèndol té T ≈ 2π√(L/geff): un ascensor amb acceleració constant a cap amunt dona geff = g + a i un període més curt. Prenent la gravetat lunar com g/6, el període es multiplica per √6. Amb geff = 0 no hi ha moment restaurador gravitatori en aquest model de pèndol. |  |  |
| 25 | Com es relacionen potencial, energia potencial, treball i camp electroestàtics? | Per a sistemes finits de càrregues puntuals amb V = 0 a l’infinit, V = Σkqᵢ/rᵢ; per a un parell, U = kq₁q₂/r. Moure q entre punts amb diferència ΔV canvia la seva energia en qΔV; el treball del camp és −qΔV. E = −∇V, o Eₓ = −dV/dx en una dimensió. On E no és nul, és perpendicular a les superfícies equipotencials i apunta cap a potencial decreixent. |  |  |
| 26 | Com es defineixen el moment d’inèrcia i el teorema dels eixos paral·lels, i com es comparen quatre formes habituals? | I = Σmᵢrᵢ² = ∫r² dm, amb r perpendicular a l’eix triat. Per a un eix paral·lel a un que passa pel centre de masses, separat una distància d: I = Icm + Md². Amb M i R iguals i distribució uniforme: cèrcol prim MR² > closca esfèrica prima 2MR²/3 > disc/cilindre massís MR²/2 > esfera massissa 2MR²/5. S’usen l’eix central normal al cèrcol/disc, el longitudinal central del cilindre i diàmetres de les esferes. |  |  |
| 27 | Què és el moment d’una força i quines condicions mantenen en equilibri estàtic un cos rígid inicialment en repòs? | El moment és el producte vectorial τ = r × F. El seu mòdul és rF sin φ = Fℓ, on ℓ és el braç perpendicular en metres; el moment es mesura en N·m. La força externa resultant i el moment extern resultant han de ser zero. Amb equilibri de forces, l’equilibri de moments es compleix respecte de qualsevol origen fix. |  |  |
| 28 | Què defineix el moviment harmònic simple i quins són els períodes ideals de molles i pèndols? | El MHS compleix d²x/dt² = −ω²x, amb T = 2π/ω i f = 1/T. Molla lineal ideal sense massa: T = 2π√(m/k). Pèndol simple a angle petit: T ≈ 2π√(L/g). Pèndol físic a angle petit: T ≈ 2π√[I/(mgd)], amb I respecte del pivot i d del pivot al centre de masses. Pèndol de torsió lineal: T = 2π√(I/κ), amb moment restaurador −κθ. Es negligeix l’amortiment. |  |  |
| 29 | Quines són les equacions de càrrega i descàrrega d’un únic circuit RC ideal en sèrie? | Siguin R > 0, C > 0 i τ = RC. Carregant des de zero a través de R amb fem constant ε: Q = Cε(1 − e^(−t/τ)), VC = Q/C i I = (ε/R)e^(−t/τ). Inicialment VC = 0; a llarg termini I → 0 i VC → ε. Sense la font, descarregar des de Q₀ dona Q = Q₀e^(−t/τ) i I = dQ/dt = −[Q₀/(RC)]e^(−t/τ). El signe negatiu usa el sentit del corrent de càrrega. |  |  |
| 30 | Quines són la llei de Coulomb i el camp elèctric d’una càrrega puntual estacionària en el buit? | El mòdul de la força és F = k\|q₁q₂\|/r² sobre la recta entre càrregues: signes iguals es repel·leixen i oposats s’atrauen. k = 1/(4πε₀) ≈ 8.99 × 10⁹ N·m²/C². El camp és força per càrrega de prova: E = F/q₀ com a relació vectorial. Una càrrega Q dona mòdul k\|Q\|/r², cap enfora si Q > 0 i cap endins si Q < 0; els camps se sumen vectorialment. |  |  |
| 31 | Quins són els moments d’inèrcia d’una vareta prima uniforme de massa M i longitud L respecte d’eixos perpendiculars pel centre i per un extrem? | Pel centre: Icm = ML²/12. Per un extrem: Iend = Icm + M(L/2)² = ML²/3. Tots dos eixos són perpendiculars a la vareta; el resultat depèn d’aquesta orientació. |  |  |
| 32 | Una biga horitzontal uniforme de longitud L i massa M està articulada a l’esquerra i sostinguda a la dreta per un cable que estira cap amunt i a l’esquerra amb angle θ respecte de l’horitzontal. Quines són les forces de suport? | Només actuen pes, tensió i força de l’articulació, amb 0 < θ ≤ π/2. L’equilibri de moments dona (T sin θ)L = MgL/2, per tant T = Mg/(2 sin θ). Les components de la força de l’articulació són Fx = Mg cot θ/2 cap a la dreta i Fy = Mg/2 cap amunt. |  |  |

---
Study this deck interactively with FSRS-6 spaced repetition, audio review, and multiple-choice mode at [Flashcards World](https://flashcards.world/flashcards/sets/c32eca38-c2b9-475f-a597-6493479b1a60/).
