# Oposicions Docents d'Educació a Catalunya (Mestres i Professors)

> Llei 12/2009 d'Educació de Catalunya (LEC), Decret 175/2022 d'educació bàsica i Decret 171/2022 de batxillerat (6 vectors del currículum, competències clau i específiques, sabers i situacions d'aprenentatge), Decret 150/2017 d'escola inclusiva (mesures i suports universals, addicionals i intensius, Pla Individualitzat PI i EAP) i gestió de centres.

- **Canonical URL:** https://flashcards.world/flashcards/sets/c50e6bc3-9da8-462d-acf3-d056607a1f7f/
- **Markdown URL:** https://flashcards.world/flashcards/sets/c50e6bc3-9da8-462d-acf3-d056607a1f7f.md
- **Category:** Oposicions de la Generalitat de Catalunya i Administració Local — Cos Superior (A1), Gestió (A2) i Administratiu (C1), Mossos d'Esquadra, Bombers i Docents d'Educació
- **Level:** advanced
- **Languages:** ca → ca
- **Total Cards:** 32

## Flashcards (32 Cards)

| # | Front (Term / Prompt) | Back (Definition / Answer) | Example | Multiple-Choice Options |
| :--- | :--- | :--- | :--- | :--- |
| 1 | Com es defineixen els sabers en el currículum català dels Decrets 175/2022 i 171/2022? | Són el conjunt integrat de coneixements, destreses, valors i actituds propis d'una àrea o matèria necessaris per adquirir i desplegar les competències específiques. | El concepte integrat de sabers supera l'antiga separació tripartida entre continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, exigint que tot aprenentatge combini el saber, el saber fer i el saber ser. | A) Integració de coneixements, destreses, valors i actituds al servei de les competències específiques; B) Concepte de sabers en l'arquitectura curricular catalana; C) Són el conjunt integrat de coneixements, destreses, valors i actituds propis d'una àrea o matèria necessaris per adquirir i desplegar les competències específiques. ✓ |
| 2 | Quins elements integren l'arquitectura curricular de les àrees i matèries al Decret 175/2022 i al Decret 171/2022? | Les competències clau i el perfil de sortida, les competències específiques de cada àrea o matèria, els criteris d'avaluació, els sabers i les situacions d'aprenentatge. | Aquesta estructura curricular substitueix l'enfocament acumulatiu de continguts per una lògica competencial on els sabers es mobilitzen en contextos reals i s'avaluen a través dels criteris d'avaluació. | A) Perfil de sortida, competències clau i específiques, criteris d'avaluació, sabers i situacions d'aprenentatge; B) Les competències clau i el perfil de sortida, les competències específiques de cada àrea o matèria, els criteris d'avaluació, els sabers i les situacions d'aprenentatge. ✓; C) Elements curriculars dels decrets d'ordenació educativa de Catalunya |
| 3 | Quines quatre modalitats de batxillerat i quin pes del Treball de Recerca (TR) estableix el Decret 171/2022, de 20 de setembre, a Catalunya? | Arts, Ciències i Tecnologia, General, i Humanitats i Ciències Socials; el Treball de Recerca representa el 10 % de la qualificació final del batxillerat. | A diferència de l'educació bàsica, al batxillerat els resultats de l'avaluació de les matèries i del Treball de Recerca s'expressen mitjançant qualificacions numèriques de zero a deu sense decimals. | A) Arts, Ciències i Tecnologia, General, i Humanitats i Ciències Socials; el Treball de Recerca representa el 10 % de la qualificació final del batxillerat. ✓; B) Modalitats d'Arts, Ciències i Tecnologia, General i Humanitats i Ciències Socials, i Treball de Recerca amb un pes del 10 %; C) Ordenació del batxillerat a Catalunya segons el Decret 171/2022 |
| 4 | Quines característiques té l'avaluació a l'educació bàsica i amb quines quatre qualificacions qualitatives s'expressen els resultats finals (Decret 175/2022)? | És contínua, global, formativa i formadora; les qualificacions s'expressen com a No Assolit (NA), Assoliment Satisfactori (AS), Assoliment Notable (AN) i Assoliment Excel·lent (AE). | L'avaluació formadora posa l'accent en l'autoregulació de l'alumne mitjançant l'autoavaluació, la coavaluació i la retroacció descriptiva, sense utilitzar notes numèriques de zero a deu en els documents oficials de l'educació bàsica. | A) És contínua, global, formativa i formadora; les qualificacions s'expressen com a No Assolit (NA), Assoliment Satisfactori (AS), Assoliment Notable (AN) i Assoliment Excel·lent (AE). ✓; B) Avaluació contínua, formativa i formadora amb escala qualitativa NA, AS, AN i AE; C) Règim d'avaluació i qualificació del Decret 175/2022 a Primària i ESO |
| 5 | Com es regula el règim lingüístic i el Projecte Lingüístic de Centre (PLC) al Títol II de la Llei 12/2009 d'Educació de Catalunya? | El català és la llengua vehicular i d'aprenentatge habitual (i l'aranès a l'Aran), i cada centre aprova dins del PEC el seu Projecte Lingüístic. | En finalitzar l'educació bàsica, tot l'alumnat ha d'haver assolit la plena competència comunicativa oral i escrita en català i en castellà, sense ser separat en centres ni grups per raó de llengua. | A) El català és la llengua vehicular i d'aprenentatge habitual (i l'aranès a l'Aran), i cada centre aprova dins del PEC el seu Projecte Lingüístic. ✓; B) El català com a llengua vehicular, objectiu de domini plurilingüe i Projecte Lingüístic integrat al PEC; C) Règim lingüístic escolar dels articles 10 a 18 de la Llei 12/2009 (LEC) |
| 6 | Quins recursos integren les mesures i els suports intensius segons l'article 12 del Decret 150/2017? | Els Suports Intensius per a l'Escolarització Inclusiva (SIEI), els Suports a l'Audició i el Llenguatge (SIAL), les Aules Integrals de Suport (AIS) i les UEC. | L'assignació de mesures i suports intensius requereix sempre l'informe previ de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu emès per l'EAP i l'elaboració d'un Pla Individualitzat. | A) Recursos intensius SIEI, SIAL, AIS, UEC i atenció educativa domiciliària o hospitalària; B) Mesures i suports intensius regulats a l'article 12 del Decret 150/2017; C) Els Suports Intensius per a l'Escolarització Inclusiva (SIEI), els Suports a l'Audició i el Llenguatge (SIAL), les Aules Integrals de Suport (AIS) i les UEC. ✓ |
| 7 | Quin canvi de model consagra el Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu? | Consagra el pas d'un model d'integració a un sistema educatiu inclusiu universal que transforma l'entorn escolar per garantir la presència, participació i aprenentatge de tothom. | Segons l'article 3 del Decret 150/2017, tots els centres sostinguts amb fons públics tenen la condició de centres inclusius i han de planificar mesures i suports per atendre tota la diversitat de l'alumnat. | A) Consagra el pas d'un model d'integració a un sistema educatiu inclusiu universal que transforma l'entorn escolar per garantir la presència, participació i aprenentatge de tothom. ✓; B) Paradigma d'escola inclusiva per a tot l'alumnat amb transformació de les barreres de l'entorn educatiu; C) Principis rectors del Decret 150/2017 d'educació inclusiva a Catalunya |
| 8 | Què és el Pla Individualitzat (PI), en quins casos s'elabora i qui l'aprova segons els articles 14 i 15 del Decret 150/2017? | És l'eina de planificació pedagògica per a l'alumnat amb mesures intensives o modificació de criteris d'avaluació; l'elabora el tutor i l'aprova la direcció. | En l'elaboració i el seguiment del Pla Individualitzat s'ha d'escoltar i garantir la participació de la família o tutors legals i del mateix alumne, i el document s'ha de revisar com a mínim anualment. | A) Document de planificació personalitzada elaborat pel tutor amb l'equip docent i aprovat per la direcció; B) Regulació del Pla Individualitzat (PI) als articles 14 i 15 del Decret 150/2017; C) És l'eina de planificació pedagògica per a l'alumnat amb mesures intensives o modificació de criteris d'avaluació; l'elabora el tutor i l'aprova la direcció. ✓ |
| 9 | Com s'ordena l'etapa d'educació infantil i quins en són els tres eixos de desenvolupament segons el Decret 21/2023, de 7 de febrer? | Etapa única (0–6 anys) en dos cicles i tres eixos: un infant que creix amb autonomia, es comunica amb diferents llenguatges i habita el món. | El segon cicle de l'educació infantil (3–6 anys) és universal i gratuït, i a Catalunya s'ha estès progressivament la gratuïtat pública també al curs d'Infantil 2 (I2) del primer cicle. | A) Etapa única (0–6 anys) en dos cicles i tres eixos: un infant que creix amb autonomia, es comunica amb diferents llenguatges i habita el món. ✓; B) Etapa 0–6 anys en dos cicles (I0–I2 i I3–I5) estructurada al voltant dels tres grans eixos de desenvolupament infantil; C) Ordenació curricular de l'educació infantil al Decret 21/2023 |
| 10 | Què és el Projecte Educatiu de Centre (PEC) i quin òrgan l'aprova segons la Llei 12/2009 i el Decret 102/2010 d'autonomia dels centres? | És el document estratègic que expressa el caràcter propi i els objectius pedagògics del centre; als centres públics l'aprova el Consell Escolar. | El Projecte Educatiu de Centre inclou els criteris d'organització pedagògica, els indicadors de progrés, el projecte lingüístic i el projecte de convivència, amb aprovació prèvia dels aspectes educatius pel Claustre. | A) És el document estratègic que expressa el caràcter propi i els objectius pedagògics del centre; als centres públics l'aprova el Consell Escolar. ✓; B) Document institucional marc aprovat pel Consell Escolar a proposta de la direcció amb intervenció del Claustre; C) Definició i aprovació del Projecte Educatiu de Centre al Decret 102/2010 |
| 11 | Quines etapes integren l'educació bàsica i com s'estructuren segons el Decret 175/2022, de 27 de setembre? | Comprèn l'Educació Primària (6–12 anys, en tres cicles de dos cursos) i l'Educació Secundària Obligatòria (12–16 anys, en quatre cursos). | L'educació bàsica constitueix un període d'escolarització obligatòria i gratuïta de deu cursos acadèmics amb continuïtat pedagògica i coordinació curricular entre les escoles de primària i els instituts de secundària. | A) Educació Primària (3 cicles de 2 cursos, 6–12 anys) i Educació Secundària Obligatòria (4 cursos, 12–16 anys); B) Comprèn l'Educació Primària (6–12 anys, en tres cicles de dos cursos) i l'Educació Secundària Obligatòria (12–16 anys, en quatre cursos). ✓; C) Ordenació de l'educació bàsica al Decret 175/2022 de Catalunya |
| 12 | Quins són els tres nivells d'intensitat de les mesures i els suports per a l'atenció educativa previstos als articles 9 a 12 del Decret 150/2017? | Es classifiquen en mesures i suports universals (per a tot l'alumnat), addicionals (focalitzats i temporals) i intensius (d'alta freqüència i durada per a NEE). | Aquesta estructura piramidal garanteix que cap alumne no rebi mesures addicionals o intensives de manera aïllada, sinó sempre sumades a les mesures i suports universals de la seva aula ordinària de referència. | A) Mesures i suports universals, mesures i suports addicionals i mesures i suports intensius; B) Es classifiquen en mesures i suports universals (per a tot l'alumnat), addicionals (focalitzats i temporals) i intensius (d'alta freqüència i durada per a NEE). ✓; C) Piràmide dels tres nivells de mesures i suports del Decret 150/2017 |
| 13 | Quina relació hi ha entre les competències específiques i els criteris d'avaluació en el currículum del Decret 175/2022? | Les competències específiques són els acompliments que l'alumnat ha de desplegar, i els criteris d'avaluació són els referents que mesuren el seu grau d'assoliment. | En les programacions didàctiques dels docents a Catalunya, cada situació d'aprenentatge es dissenya seleccionant les competències específiques a desenvolupar i els seus corresponents criteris d'avaluació i indicadors d'assoliment. | A) Les competències específiques són els acompliments que l'alumnat ha de desplegar, i els criteris d'avaluació són els referents que mesuren el seu grau d'assoliment. ✓; B) Acompliments propis de cada àrea o matèria (competències específiques) i referents per avaluar-los (criteris d'avaluació); C) Vinculació entre competències específiques i criteris d'avaluació al Decret 175/2022 |
| 14 | Com se selecciona la direcció dels centres educatius públics i quin estatus jurídic té el director o directora segons la Llei 12/2009 i el Decret 155/2010? | Se selecciona per concurs de mèrits basat en el Projecte de Direcció per a quatre anys renovables, i té la consideració d'autoritat pública. | La direcció del centre públic exerceix la representació institucional de l'Administració educativa al centre, la direcció pedagògica i la prefectura de tot el personal adscrit al centre. | A) Concurs de mèrits amb Projecte de Direcció per 4 anys i condició d'autoritat pública; B) Se selecciona per concurs de mèrits basat en el Projecte de Direcció per a quatre anys renovables, i té la consideració d'autoritat pública. ✓; C) Règim de la direcció dels centres públics al Decret 155/2010 i a la LEC |
| 15 | Quina funció tenen els serveis educatius especialitzats CRP, ELIC, CREDA, CREDV i CdA dins del Departament d'Educació i Formació Professional? | Els CRP donen suport pedagògic, els ELIC en llengua i cohesió, els CREDA en audició, el CREDV en visió i els CdA en aprenentatge vivencial. | Aquests serveis educatius treballen de manera integrada i coordinada en cada zona educativa amb els EAP i amb la Inspecció d'Educació per reforçar l'equitat i la innovació als centres. | A) Centres de Recursos Pedagògics (CRP), llengua i cohesió (ELIC), audició (CREDA), visió (CREDV) i Camps d'Aprenentatge (CdA); B) Xarxa de serveis educatius del Departament d'Educació de la Generalitat; C) Els CRP donen suport pedagògic, els ELIC en llengua i cohesió, els CREDA en audició, el CREDV en visió i els CdA en aprenentatge vivencial. ✓ |
| 16 | En què consisteix el servei comunitari a l'Educació Secundària Obligatòria segons l'article 17 del Decret 175/2022? | És una acció educativa obligatòria a 3r o 4t d'ESO basada en l'aprenentatge i servei que combina sabers curriculars amb servei a la comunitat. | El servei comunitari fomenta el compromís cívic, la responsabilitat social i l'exercici d'una ciutadania activa mitjançant projectes vinculats al medi ambient, la solidaritat intergeneracional, la salut o la cultura. | A) Projecte obligatori d'aprenentatge i servei a 3r o 4t d'ESO per desenvolupar la competència ciutadana; B) És una acció educativa obligatòria a 3r o 4t d'ESO basada en l'aprenentatge i servei que combina sabers curriculars amb servei a la comunitat. ✓; C) Regulació del servei comunitari a l'article 17 del Decret 175/2022 |
| 17 | Quina diferència hi ha entre el treball de síntesi i el projecte de recerca a l'Educació Secundària Obligatòria (art. 14 i 15 Decret 175/2022)? | El treball de síntesi integra sabers en equip de 1r a 3r d'ESO, i el projecte de recerca es realitza a 4t d'ESO. | Tant el treball de síntesi com el projecte de recerca de quart d'ESO es treballen cooperativament i comporten una exposició oral per avaluar el grau d'assoliment de les competències clau i específiques. | A) Treball de síntesi interdisciplinari de 1r a 3r d'ESO i projecte de recerca en equip a 4t d'ESO; B) Projectes de recerca i síntesi a l'ESO segons el Decret 175/2022; C) El treball de síntesi integra sabers en equip de 1r a 3r d'ESO, i el projecte de recerca es realitza a 4t d'ESO. ✓ |
| 18 | Com s'aborda la gestió de la convivència i la prevenció de l'assetjament escolar als centres educatius de Catalunya (Llei 12/2009 i Decret 279/2006)? | Mitjançant el Projecte de Convivència, les pràctiques restauratives i la mediació escolar, i l'activació immediata dels protocols obligatoris contra qualsevol forma de violència. | Davant qualsevol indici d'assetjament escolar, ciberassetjament, violència masclista o LGTBI-fòbica, la direcció del centre té l'obligació d'activar el protocol específic i adoptar mesures immediates de protecció de la víctima. | A) Projecte de Convivència, pràctiques restauratives i protocols d'actuació obligatòria contra les violències; B) Mitjançant el Projecte de Convivència, les pràctiques restauratives i la mediació escolar, i l'activació immediata dels protocols obligatoris contra qualsevol forma de violència. ✓; C) Marc de convivència i benestar emocional als centres educatius catalans |
| 19 | Què són les situacions d'aprenentatge segons el Decret 175/2022 i quins elements bàsics han d'incloure en la programació docent? | Són escenaris contextualitzats i significatius que plantegen un repte complex la resolució cooperativa del qual mobilitza sabers i desenvolupa competències específiques i transversals. | Una situació d'aprenentatge inclou el context i el repte inicial, les competències i criteris d'avaluació, els sabers mobilitzats, la seqüència d'activitats i els suports del Disseny Universal per a l'Aprenentatge. | A) Són escenaris contextualitzats i significatius que plantegen un repte complex la resolució cooperativa del qual mobilitza sabers i desenvolupa competències específiques i transversals. ✓; B) Activitats contextualitzades basades en un repte rellevant per construir i aplicar sabers de forma competencial; C) Disseny i estructura de les situacions d'aprenentatge al Decret 175/2022 |
| 20 | Quines funcions exerceixen els Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) segons els articles 19 a 21 del Decret 150/2017? | Identifiquen i avaluen les necessitats educatives específiques, assessoren els equips docents i les famílies i elaboren l'informe de reconeixement de NESE i el dictamen d'escolarització. | El dictamen d'escolarització de l'EAP només s'emet quan es proposa l'escolarització d'un alumne amb necessitats educatives especials en un centre d'educació especial o amb suport intensiu i requereix l'acord de la família. | A) Avaluació psicopedagògica, assessorament als centres i emissió de l'informe NESE i del dictamen d'escolarització; B) Funcions dels Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP); C) Identifiquen i avaluen les necessitats educatives específiques, assessoren els equips docents i les famílies i elaboren l'informe de reconeixement de NESE i el dictamen d'escolarització. ✓ |
| 21 | Quins són els sis vectors del currículum que han d'impregnar tota la pràctica educativa segons l'article 4 del Decret 175/2022 i del Decret 171/2022? | Aprenentatges competencials, perspectiva de gènere, universalitat del currículum, qualitat de l'educació de les llengües, ciutadania democràtica i consciència global, i benestar emocional. | Els sis vectors actuen com a principis pedagògics transversals que han d'orientar tant l'elaboració de les programacions didàctiques i de les situacions d'aprenentatge com l'organització de la vida quotidiana del centre. | A) Aprenentatges competencials, perspectiva de gènere, universalitat, qualitat lingüística, ciutadania global i benestar emocional; B) Aprenentatges competencials, perspectiva de gènere, universalitat del currículum, qualitat de l'educació de les llengües, ciutadania democràtica i consciència global, i benestar emocional. ✓; C) Sis vectors transversals del currículum d'educació bàsica i de batxillerat a Catalunya |
| 22 | Quines són les vuit competències clau del currículum i com es vinculen amb el perfil competencial de sortida de l'alumnat (Decret 175/2022)? | Comunicació lingüística; plurilingüe; matemàtica i cientificotecnològica; digital; personal, social i d'aprendre a aprendre; ciutadana; emprenedora; i en consciència i expressió culturals. | El perfil competencial de sortida al final de l'ensenyament bàsic identifica el grau d'adquisició d'aquestes vuit competències clau mitjançant descriptors operatius que connecten amb les competències específiques de cada àrea o matèria. | A) Comunicació lingüística; plurilingüe; matemàtica i cientificotecnològica; digital; personal, social i d'aprendre a aprendre; ciutadana; emprenedora; i en consciència i expressió culturals. ✓; B) Vuit competències clau europees concretades en els descriptors operatius del perfil de sortida; C) Competències clau de l'educació bàsica segons el Decret 175/2022 |
| 23 | Quina funció compleix la Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva (CAEI) en els centres educatius segons l'article 16 del Decret 150/2017? | És l'òrgan del centre que proposa l'organització de mesures i suports, coordina els recursos d'inclusió i fa el seguiment dels plans individualitzats. | La Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva és presidida per la direcció o el cap d'estudis i compta amb la participació dels mestres d'educació especial, d'orientació educativa i del professional de l'EAP. | A) És l'òrgan del centre que proposa l'organització de mesures i suports, coordina els recursos d'inclusió i fa el seguiment dels plans individualitzats. ✓; B) Òrgan intern de coordinació, planificació i seguiment de les mesures i suports inclusius del centre; C) Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva (CAEI) de l'article 16 del Decret 150/2017 |
| 24 | Quina llei constitueix el marc normatiu propi del sistema educatiu català i quins centres integren el Servei d'Educació de Catalunya? | La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'Educació de Catalunya (LEC); el Servei d'Educació l'integren els centres públics i els privats sostinguts amb fons públics. | El Servei d'Educació de Catalunya es fonamenta en els principis d'equitat, inclusió, qualitat, coeducació, laïcitat i autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió dels centres educatius. | A) Llei 12/2009 d'Educació de Catalunya i Servei d'Educació integrat per centres públics i concertats; B) La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'Educació de Catalunya (LEC); el Servei d'Educació l'integren els centres públics i els privats sostinguts amb fons públics. ✓; C) Marc general i composició del Servei d'Educació de Catalunya segons la LEC |
| 25 | Quines actuacions integren les mesures i els suports universals a l'aula ordinària i quins són els tres principis del Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA)? | Inclouen la codocència, el treball cooperatiu i l'avaluació formativa, basats en el DUA: múltiples formes d'implicació, de representació i d'acció i expressió. | Les mesures i suports universals s'adrecen a tot l'alumnat en tots els entorns del centre i permeten minimitzar les barreres per a l'aprenentatge abans que calgui recórrer a adaptacions individuals. | A) Disseny Universal per a l'Aprenentatge (implicació, representació, acció i expressió), codocència i aprenentatge cooperatiu; B) Mesures i suports universals regulats a l'article 10 del Decret 150/2017; C) Inclouen la codocència, el treball cooperatiu i l'avaluació formativa, basats en el DUA: múltiples formes d'implicació, de representació i d'acció i expressió. ✓ |
| 26 | Quins perfils d'alumnat integren el concepte de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) segons el Decret 150/2017? | Alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), alumnat nouvingut, amb trastorns d'aprenentatge o comunicació, amb altes capacitats o en situació socioeconòmica i cultural desafavorida. | El Decret 150/2017 estableix que l'atenció educativa es proporciona a tot l'alumnat i que la resposta pedagògica es gradua segons la intensitat dels suports requerits i no únicament per etiquetes diagnòstiques. | A) Alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), alumnat nouvingut, amb trastorns d'aprenentatge o comunicació, amb altes capacitats o en situació socioeconòmica i cultural desafavorida. ✓; B) NEE, incorporació tardana, trastorns d'aprenentatge o comunicació, altes capacitats i vulnerabilitat socioeducativa; C) Tipologia d'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) al Decret 150/2017 |
| 27 | Quina finalitat tenen les hores de gestió autònoma dels centres a l'horari de l'Educació Primària i de l'ESO segons el Decret 175/2022? | Permeten configurar projectes globalitzats o interdisciplinaris, treball per àmbits, i reforç intensiu de la comprensió lectora, l'expressió oral i la competència matemàtica. | En ús de la seva autonomia pedagògica, el centre concreta la distribució d'aquesta franja horària en el seu Projecte Educatiu atenent el context socioeducatiu i els resultats de les avaluacions internes i externes. | A) Franja horària d'autonomia de centre per a projectes globalitzats, àmbits i reforç competencial; B) Gestió autònoma del temps curricular al Decret 175/2022; C) Permeten configurar projectes globalitzats o interdisciplinaris, treball per àmbits, i reforç intensiu de la comprensió lectora, l'expressió oral i la competència matemàtica. ✓ |
| 28 | Quins són els òrgans unipersonals de direcció i els òrgans col·legiats de govern i participació dels centres educatius públics a Catalunya (LEC i Decret 102/2010)? | Els òrgans unipersonals són la direcció, el cap d'estudis i la secretaria, i els òrgans col·legiats són el Consell Escolar i el Claustre del professorat. | El Claustre del professorat és l'òrgan propi de participació dels docents en el govern del centre i té la responsabilitat de planificar, coordinar, informar i decidir sobre tots els aspectes educatius i curriculars. | A) Els òrgans unipersonals són la direcció, el cap d'estudis i la secretaria, i els òrgans col·legiats són el Consell Escolar i el Claustre del professorat. ✓; B) Equip directiu unipersonal (direcció, cap d'estudis, secretaria) i òrgans col·legiats (Consell Escolar i Claustre); C) Òrgans de govern i de coordinació docent dels centres públics catalans |
| 29 | Com s'estructura el procés selectiu ordinari d'oposicions d'ingrés als cossos docents a Catalunya (Reial Decret 276/2007)? | Consta de fase d'oposició (defensa de programació i situació d'aprenentatge, més tema escrit i cas pràctic), fase de concurs de mèrits i fase de pràctiques. | A les convocatòries del Departament d'Educació de la Generalitat sovint la primera prova consisteix en la presentació i defensa oral de la programació didàctica i d'una situació d'aprenentatge. | A) Consta de fase d'oposició (defensa de programació i situació d'aprenentatge, més tema escrit i cas pràctic), fase de concurs de mèrits i fase de pràctiques. ✓; B) Fase d'oposició (programació/situació d'aprenentatge i tema/pràctic), fase de concurs de mèrits i fase de pràctiques; C) Estructura del concurs oposició d'accés a la funció pública docent a Catalunya |
| 30 | Quina funció tenen les Normes d'Organització i Funcionament del Centre (NOFC) i la Programació General Anual (PGA) segons el Decret 102/2010? | Les NOFC apleguen les regles d'organització i convivència que despleguen el PEC, i la PGA concreta per a cada curs escolar els objectius i l'horari. | En finalitzar cada curs escolar, la direcció i l'equip docent avaluen el grau de compliment de la Programació General Anual i en recullen les conclusions i propostes de millora a la memòria anual del centre. | A) Les NOFC apleguen les regles d'organització i convivència que despleguen el PEC, i la PGA concreta per a cada curs escolar els objectius i l'horari. ✓; B) Reglament intern d'organització i convivència (NOFC) i planificació operativa de cada curs escolar (PGA); C) Documents de gestió institucional del Decret 102/2010 d'autonomia dels centres |
| 31 | Quins exemples principals formen part de les mesures i els suports addicionals segons l'article 11 del Decret 150/2017? | El suport del mestre d'educació especial o d'audició i llenguatge, les aules d'acollida, els programes de diversificació curricular i el suport escolar personalitzat. | Les mesures i suports addicionals tenen caràcter flexible i temporal i es presten preferentment dins de l'aula ordinària en col·laboració amb el docent titular de l'àrea o matèria. | A) Mestre d'educació especial i d'audició i llenguatge, aula d'acollida i programes de diversificació; B) Mesures i suports addicionals de l'article 11 del Decret 150/2017; C) El suport del mestre d'educació especial o d'audició i llenguatge, les aules d'acollida, els programes de diversificació curricular i el suport escolar personalitzat. ✓ |
| 32 | Quines regles regeixen la promoció i la permanència d'un any més en el mateix curs a l'Educació Primària i a l'ESO (art. 26–30 Decret 175/2022)? | La no-promoció és excepcional i col·legiada: a Primària només al final de cicle (màxim un cop), i en tota l'obligatòria màxim dues vegades. | En tots els casos la permanència d'un any més en el mateix curs ha d'anar acompanyada d'un pla específic i personalitzat de reforç i suport per superar les dificultats detectades. | A) Mesura excepcional acordada per l'equip docent: a Primària només al final de cicle (màx. 1 cop) i en tota l'obligatòria màx. 2 cops; B) La no-promoció és excepcional i col·legiada: a Primària només al final de cicle (màxim un cop), i en tota l'obligatòria màxim dues vegades. ✓; C) Criteris de promoció i repetició de curs al Decret 175/2022 |

---
Study this deck interactively with FSRS-6 spaced repetition, audio review, and multiple-choice mode at [Flashcards World](https://flashcards.world/flashcards/sets/c50e6bc3-9da8-462d-acf3-d056607a1f7f/).
