Quines són les regles clàssiques de pluralització grecollatina en la nomenclatura mèdica internacional per a substantius acabats en -a, -is, -um, -us, -ix/-ex, -on, -ma i -nx?

-a → -ae (vertebra → vertebrae); -is → -es (diagnosis → diagnoses, testis → testes); -um → -a (diverticulum → diverticula, bacterium → bacteria); -us → -i (bronchus → bronchi, calculus → calculi); -ix/-ex → -ices (appendix → appendices, cortex → cortices); -on → -a (ganglion → ganglia); -ma → -mata (carcinoma → carcinomata); -nx → -nges (phalanx → phalanges, larynx → larynges).

Distingeix entre els sufixos respiratoris i de la parla -pnea, -càpnia (-capnia), -òxia (-oxia) i -fàsia (-phasia) / -fonia (-phonia).

-pnea = respiració (dispnea, ortopnea, apnea); -càpnia (-capnia) = pressió parcial de diòxid de carboni a la sang (hipercàpnia, hipocàpnia); -òxia (-oxia) = nivell d'oxigen als teixits (hipòxia enfront d'hipoxèmia a la sang); -fàsia (-phasia) = comprensió o expressió del llenguatge (afàsia, disfàsia), mentre que -fonia (-phonia) = producció de la veu per la laringe (disfonia = ronquera, afonia).

Distingeix entre el substantiu moc (mucus) i l'adjectiu mucós (mucous), i entre ili (ilium) i ili / íleum (ileum).

El moc (en anglès mucus, substantiu acabat en -us) és la secreció viscosa en si mateixa, mentre que mucós (en anglès mucous, adjectiu acabat en -ous) significa relatiu al moc o secretor de moc (p. ex., la membrana mucosa secreta moc); l'ili o os ilíac (ilium, amb i) és la porció superior eixamplada de l'os coxal o pelvià, mentre que l'ili distal o íleum (ileum, amb e) és la tercera porció distal de l'intestí prim.

Distingeix els quatre sufixos patològics i quirúrgics amb doble R (-rr-): -rrea (-rrhea), -rràgia (-rrhage / -rrhagia), -rrexi (-rrhexis) i -ràfia (-rrhaphy).

-rrea (-rrhea) = flux o secreció profusa de líquid o moc (diarrea, rinorrea, amenorrea); -rràgia (-rrhage / -rrhagia) = sortida excessiva o anormal de sang (hemorràgia, menorràgia); -rrexi (-rrhexis) = ruptura o esquinçament d'un òrgan, vas o teixit (histerorrexi = ruptura uterina, cariorrexi); -ràfia (-rrhaphy) = sutura quirúrgica.

Què signifiquen els sufixos -fil / -fília (-phil / -philia), -fòbia (-phobia), -mania i -tímia (-thymia)?

-fil / -fília (-phil / -philia) = atracció, afinitat o tendència anormal cap a quelcom (eosinòfil, hemofília, trombofília); -fòbia (-phobia) = por o intolerància anormal (fotofòbia = intolerància a la llum, hidrofòbia, agorafòbia); -mania = preocupació excessiva o estat d'ànim anormalment elevat (cleptomania, hipomania); -tímia (-thymia) = estat d'ànim o afectivitat (distímia, eutímia, ciclotímia).

Què signifiquen els sufixos neuromusculars -espasme (-spasm), -clonus, -cinèsia (-kinesia / -kinesis) i -tàxia (-taxia)?

-espasme (-spasm) = contracció muscular involuntària i sobtada (broncoespasme, laringoespasme, vasoespasme); -clonus = contracció i relaxació muscular ràpida i alternant (mioclònia / mioclonus); -cinèsia (-kinesia) = moviment o moció (bradicinèsia, discinèsia, acinèsia); -tàxia (-taxia) = coordinació o ordre muscular (atàxia = pèrdua de la coordinació motora).

Què signifiquen els sufixos sensorials i perceptius -estèsia (-esthesia), -algèsia (-algesia), -òsmia (-osmia) i -gèusia (-geusia)?

-estèsia (-esthesia) = sensació, sensibilitat o percepció (parestèsia = formigueig, anestèsia = pèrdua de sensibilitat, disestèsia); -algèsia (-algesia) = sensibilitat al dolor (analgèsia = absència de dolor, hiperalgèsia = sensibilitat augmentada al dolor); -òsmia (-osmia) = sentit de l'olfacte (anòsmia, paròsmia); -gèusia (-geusia) = sentit del gust (agèusia, disgèusia).

Què signifiquen els sufixos -ptosi (-ptosis), -ptisi (-ptysis), -ptíquia (-ptychia) i -ectòpia (-ectopy)?

-ptosi (-ptosis) = prolapse descendent, caiguda o descens d'un òrgan o parpella (blefaroptosi, nefroptosi); -ptisi (-ptysis) = expectoració o escopir (hemoptisi = expectoració de sang procedent de les vies respiratòries inferiors); -ptíquia (-ptychia) = plegament o plicatura quirúrgica d'una paret tissular; -ectòpia (-ectopy) = desplaçament fora de la posició anatòmica normal (embaràs ectòpic, ectòpia ventricular).

Què signifiquen els sufixos urinaris -úria (-uria), -üresi (-uresis) i -continència (-continence)?

-úria (-uria) = estat de l'orina o de la micció (hematúria, proteïnúria, piúria, disúria, nictúria, anúria); -üresi (-uresis) = excreció o emissió d'orina (diüresi, natriüresi = excreció urinària de sodi, enuresi = emissió involuntària d'orina); -continència (-continence) = capacitat de retenir voluntàriament l'orina o la femta.

Com es diferencien en anatomia patològica els termes neoplàsics benigne enfront de maligne i carcinoma enfront de sarcoma?

Els tumors benignes (sovint arrel + -oma, p. ex., adenoma, leiomioma, lipoma) estan ben diferenciats i no fan metàstasi; els tumors malignes envaeixen localment i produeixen metàstasis: els carcinomes (p. ex., adenocarcinoma, carcinoma escatós) s'originen en teixits epitelials (ectoderma/endoderma), mentre que els sarcomes (p. ex., osteosarcoma, leiomiosarcoma, liposarcoma) s'originen en teixits mesenquimals o connectius (mesoderma).

Què signifiquen els sufixos -lit (-lith), -litiasi (-lithiasis), -poetina (-poietin) i -crí (-crine)?

-lit (-lith) = càlcul o pedra (fecalit, flebòlit); -litiasi (-lithiasis) = presència o formació anormal de càlculs (nefrolitiasi, coledocolitiasi); -poetina (-poietin) = substància que estimula la formació cel·lular (eritropoetina, trombopoetina); -crí (-crine) = secretar (endocrí = secreció interna cap a la sang, exocrí = secreció mitjançant conductes, paracrí).

Distingeix els dos sufixos endoscòpics -scopi (-scope) i -scòpia (-scopy), i dona'n tres exemples clínics.

-scopi (-scope) = l'instrument òptic il·luminat utilitzat per a l'examen visual (broncoscopi, laparoscopi, cistoscopi); -scòpia (-scopy) = el procediment diagnòstic d'examinar visualment una cavitat o un òrgan intern (broncoscòpia, laparoscòpia, cistoscòpia).

Distingeix entre els sufixos motors neurològics -plegia i -parèsia (-paresis).

-plegia = paràlisi completa o pèrdua total de la funció motora (hemiplegia, paraplegia, tetraplegia/quadriplegia, oftalmoplegia); -parèsia (-paresis) = paràlisi parcial o incompleta / debilitat muscular (hemiparèsia, gastroparèsia = retard del buidament gàstric).

Què signifiquen els sufixos quirúrgics i procedimentals -centesi (-centesis), -clàsia (-clasis / -clast), -trípsia (-tripsy) i -lisi (-lysis)?

-centesi (-centesis) = punció quirúrgica per aspirar líquid (paracentesi, toracocentesi, amniocentesi); -clàsia (-clasis) = fractura quirúrgica intencionada d'un os per corregir una deformitat (osteoclàsia); -trípsia (-tripsy) = fragmentació o trituració quirúrgica (litotrípsia = trituració de càlculs renals o biliars); -lisi (-lysis) = destrucció, dissolució o alliberament d'adherències (trombòlisi, neuròlisi).

Distingeix entre els sufixos d'origen i formació -gènesi (-genesis), -gènic (-genic), -poesi (-poiesis) i -oide (-oid).

-gènesi (-genesis) = producció, origen o desenvolupament (patogènesi, gluconeogènesi, carcinogènesi); -gènic (-genic) = que produeix, s'origina en o és causat per (iatrogènic = causat per un tractament mèdic, cardiogènic, neurogènic); -poesi (-poiesis) = formació, especialment de cèl·lules sanguínies (hematopoesi, eritropoesi); -oide (-oid) = semblant o paregut a (mucoide, lipoide, reumatoide).

Distingeix entre els sufixos digestius -èmesi (-emesis), -pèpsia (-pepsia), -fàgia (-phagia) i -orèxia (-orexia).

-èmesi (-emesis) = vòmit (hematèmesi = vòmit de sang, hiperèmesi gravídica); -pèpsia (-pepsia) = digestió (dispèpsia = indigestió); -fàgia (-phagia) = acció de menjar o empassar (disfàgia = dificultat per empassar, odinofàgia = deglució dolorosa, polifàgia); -orèxia (-orexia) = gana o apetit (anorèxia = pèrdua de la gana).

Contrasta els sufixos de calibre luminal -estenosi (-stenosis o -arctation) i -èctasi / -ectàsia (-ectasis / -ectasia).

-estenosi (-stenosis) = estrenyiment anormal o estricció d'un conducte, canal o vàlvula (estenosi pilòrica, estenosi aòrtica, estenosi espinal); -èctasi / -ectàsia (-ectasis / -ectasia) = dilatació, distensió o expansió anormal d'una estructura buida (bronquièctasi = dilatació permanent dels bronquis; telangièctasi; atelèctasi = expansió pulmonar incompleta o col·lapse).

Distingeix entre els sufixos -cele, -oma, -onco (-oncus) i -quist (-cyst).

-cele = hèrnia, protrusió o tumefacció a través d'un defecte parietal (meningocele, hidrocele, varicocele, rectocele); -oma = tumor, neoplàsia o col·lecció/massa localitzada (carcinoma, sarcoma, hematoma, granuloma); -onco (-oncus) = tumor o massa (oncologia); -quist (-cyst) = sac tancat ple de líquid.

Distingeix entre els sufixos de dolor -àlgia (-algia) i -odínia (-dynia), i dona exemples clínics de cadascun.

Tots dos signifiquen dolor o patiment i sovint s'usen indistintament: -àlgia (-algia) deriva del grec algos (artràlgia = dolor articular, miàlgia = dolor muscular, neuràlgia = dolor nerviós); -odínia (-dynia) deriva del grec odyne (al·lodínia, vulvodínia, pleurodínia, mastodínia).

Què signifiquen els sufixos oftàlmics -òpia / -òpsia (-opia / -opsia) i -còria (-coria)?

-òpia o -òpsia (-opia / -opsia) = visió o condició visual (diplopia = visió doble, presbícia/presbiopia, miopia, hipermetropia, hemianòpsia); -còria (-coria) = estat o condició de la pupil·la (anisocòria = pupil·les de mida diferent, isocòria, leucocòria = reflex pupil·lar blanc).

Contrasta els sufixos de consistència tissular -malàcia (-malacia) i -esclerosi (-sclerosis), i dona dos exemples clínics de cadascun.

-malàcia (-malacia) = estovament anormal d'un teixit (osteomalàcia = estovament ossi; condromalàcia = estovament del cartílag; traqueomalàcia); -esclerosi (-sclerosis) = enduriment anormal o induració fibròtica d'un teixit (ateroesclerosi = enduriment arterial; esclerosi múltiple; esclerosi lateral amiotròfica).

Distingeix entre els sufixos patològics -itis, -osi (-osis), -patia (-pathy) i -iasi (-ia / -iasis).

-itis = inflamació o infecció (apendicitis, meningitis); -osi (-osis) = afecció anormal, degeneració o augment cel·lular no inflamatori (nefrosi, artrosi, leucocitosi); -patia (-pathy) = malaltia o trastorn d'un òrgan o teixit (neuropatia, miocardiopatia); -iasi (-iasis) = estat patològic causat per un agent específic com ara càlculs o paràsits (colelitiasi, filariasi).

Distingeix els tres sufixos quirúrgics fonamentals: -ectomia (-ectomy), -otomia (-otomy / -tomy) i -ostomia (-ostomy / -stomy).

-ectomia (-ectomy) significa excisió o extirpació quirúrgica d'una estructura (p. ex., colecistectomia); -otomia (-otomy) significa incisió o tall quirúrgic en una estructura (p. ex., craniotomia, traqueotomia); -ostomia (-ostomy) significa creació quirúrgica d'una obertura artificial o estoma cap a la superfície corporal o entre dos òrgans buits (p. ex., colostomia, gastrojejunostomia).

Distingeix els tres sufixos d'enregistrament i imatge diagnòstica: -graf (-graph), -grama (-gram) i -grafia (-graphy).

-graf (-graph) = l'instrument utilitzat per enregistrar dades (electrocardiògraf); -grama (-gram) = el registre, imatge o traçat resultant obtingut (electrocardiograma, mamograma, angiograma); -grafia (-graphy) = el procés o procediment d'enregistrament (electrocardiografia, angiografia).

Quins són els sufixos adjectivals comuns que signifiquen «relatiu o pertanyent a» en terminologia mèdica?

-íac/-a (-ac: cardíac), -al (-al: renal, neural), -ar (-ar: muscular, vascular), -ari/-ària (-ary: pulmonar, biliar), -ic/-a (-ic: gàstric, hepàtic), -í/-ina (-ine: uterí, pelvià), -ior (-ior: anterior, superior), -ori/-òria (-ory: auditiu/auditori, respiratori) i -ós/-osa (-ous: venós, mucós).

Distingeix entre els sufixos quirúrgics reconstructius i reparadors: -plàstia (-plasty), -pèxia (-pexy), -ràfia (-rrhaphy) i -desi (-desis).

-plàstia (-plasty) = reparació quirúrgica o reconstrucció plàstica (rinoplàstia, angioplàstia); -pèxia (-pexy) = fixació o suspensió quirúrgica en el seu lloc anatòmic (orquiopèxia per al testicle no descendit, nefropèxia); -ràfia (-rrhaphy) = sutura quirúrgica (herniorràfia, neurorràfia); -desi (-desis) = fixació, fusió o estabilització quirúrgica (artròdesi = fusió articular, pleurodesi).

Contrasta els sufixos hematològics i cel·lulars -pènia (-penia) i -citosi (-cytosis / -fília / -philia).

-pènia (-penia) = deficiència o disminució anormal en el nombre de cèl·lules o massa tissular (leucopènia, trombocitopènia, pancitopènia, osteopènia); -citosi (-cytosis) o -fília (-philia) = augment anormal o proliferació en el nombre de cèl·lules (leucocitosi, trombocitosi, eosinofília, neutrofília).

Què signifiquen els sufixos patològics -megàlia (-megaly), -tròfia (-trophy), -plàsia (-plasia) i -plàquia (-plakia)?

-megàlia (-megaly) = engrandiment anormal d'un òrgan (hepatoesplenomegàlia, cardiomegàlia, acromegàlia); -tròfia (-trophy) = nutrició, creixement o desenvolupament en la mida cel·lular (hipertròfia = augment de la mida cel·lular; atròfia = disminució o desgast); -plàsia (-plasia) = formació o desenvolupament en el nombre de cèl·lules (hiperplàsia, displàsia, aplàsia); -plàquia (-plakia) = placa o taca plana en una superfície mucosa (leucoplàquia).

Distingeix entre els sufixos cel·lulars -blast, -cit (-cyte) i -clast.

-blast = cèl·lula immadura, precursora o formadora de matriu (eritroblast, osteoblast, fibroblast); -cit (-cyte) = cèl·lula madura i diferenciada (eritròcit, osteòcit, hepatòcit); -clast = cèl·lula que degrada o reabsorbeix teixit o matriu (osteoclast).

Distingeix entre el sufix de condició sanguínia -èmia (-emia) i el terme -isquèmia (ischemia).

-èmia (-emia) = estat de la sang o presència d'una substància al torrent sanguini (hipoxèmia, bacterièmia, urèmia, hiperpotassèmia/hipercalèmia, leucèmia); isquèmia (isch/o = retenir o aturar + -èmia) = deficiència del reg sanguini arterial cap a un òrgan o teixit per obstrucció o vasoconstricció (isquèmia miocàrdica).

Quines quatre excepcions destacades acaben en -oma (sense incloure sarcoma ni carcinoma en el nom) però són neoplàsies malignes?

Melanoma (tumor maligne de melanòcits), limfoma (neoplàsia limfoide maligna), mieloma múltiple (neoplàsia maligna de cèl·lules plasmàtiques), així com seminoma, disgerminoma, hepatoblastoma, glioblastoma i mesotelioma.

Distingeix els dos sufixos de mesura -metre (-meter) i -metria (-metry), i aporta'n exemples clínics.

-metre (-meter) = l'instrument emprat per mesurar (espiròmetre, esfigmomanòmetre, pelvímetre); -metria (-metry) = el procés o tècnica de mesura (espirometria, pulsioximetria, audiometria).

Sufixos Diagnòstics, Patològics i Quirúrgics (-ectomia, -otomia, -ostomia, -plàstia, -itis, -osi)

32 targetes de repàs sobre sufixos quirúrgics d'excisió, incisió, ostomia i reconstrucció, sufixos diagnòstics i endoscòpics, sufixos patològics i neoplàsics, sufixos hematològics i neurològics, terminacions adjectivals i regles clàssiques de pluralització grecollatina.

Level: basic
Languages: ca → ca
Cards: 32
Markdown: Sufixos Diagnòstics, Patològics i Quirúrgics (-ectomia, -otomia, -ostomia, -plàstia, -itis, -osi) (.md)

Flashcards (32)

#	Front (Term / Question)	Back (Definition / Answer)
1	Quines són les regles clàssiques de pluralització grecollatina en la nomenclatura mèdica internacional per a substantius acabats en -a, -is, -um, -us, -ix/-ex, -on, -ma i -nx?	-a → -ae (vertebra → vertebrae); -is → -es (diagnosis → diagnoses, testis → testes); -um → -a (diverticulum → diverticula, bacterium → bacteria); -us → -i (bronchus → bronchi, calculus → calculi); -ix/-ex → -ices (appendix → appendices, cortex → cortices); -on → -a (ganglion → ganglia); -ma → -mata (carcinoma → carcinomata); -nx → -nges (phalanx → phalanges, larynx → larynges).
2	Distingeix entre els sufixos respiratoris i de la parla -pnea, -càpnia (-capnia), -òxia (-oxia) i -fàsia (-phasia) / -fonia (-phonia).	-pnea = respiració (dispnea, ortopnea, apnea); -càpnia (-capnia) = pressió parcial de diòxid de carboni a la sang (hipercàpnia, hipocàpnia); -òxia (-oxia) = nivell d'oxigen als teixits (hipòxia enfront d'hipoxèmia a la sang); -fàsia (-phasia) = comprensió o expressió del llenguatge (afàsia, disfàsia), mentre que -fonia (-phonia) = producció de la veu per la laringe (disfonia = ronquera, afonia).
3	Distingeix entre el substantiu moc (mucus) i l'adjectiu mucós (mucous), i entre ili (ilium) i ili / íleum (ileum).	El moc (en anglès mucus, substantiu acabat en -us) és la secreció viscosa en si mateixa, mentre que mucós (en anglès mucous, adjectiu acabat en -ous) significa relatiu al moc o secretor de moc (p. ex., la membrana mucosa secreta moc); l'ili o os ilíac (ilium, amb i) és la porció superior eixamplada de l'os coxal o pelvià, mentre que l'ili distal o íleum (ileum, amb e) és la tercera porció distal de l'intestí prim.
4	Distingeix els quatre sufixos patològics i quirúrgics amb doble R (-rr-): -rrea (-rrhea), -rràgia (-rrhage / -rrhagia), -rrexi (-rrhexis) i -ràfia (-rrhaphy).	-rrea (-rrhea) = flux o secreció profusa de líquid o moc (diarrea, rinorrea, amenorrea); -rràgia (-rrhage / -rrhagia) = sortida excessiva o anormal de sang (hemorràgia, menorràgia); -rrexi (-rrhexis) = ruptura o esquinçament d'un òrgan, vas o teixit (histerorrexi = ruptura uterina, cariorrexi); -ràfia (-rrhaphy) = sutura quirúrgica.
5	Què signifiquen els sufixos -fil / -fília (-phil / -philia), -fòbia (-phobia), -mania i -tímia (-thymia)?	-fil / -fília (-phil / -philia) = atracció, afinitat o tendència anormal cap a quelcom (eosinòfil, hemofília, trombofília); -fòbia (-phobia) = por o intolerància anormal (fotofòbia = intolerància a la llum, hidrofòbia, agorafòbia); -mania = preocupació excessiva o estat d'ànim anormalment elevat (cleptomania, hipomania); -tímia (-thymia) = estat d'ànim o afectivitat (distímia, eutímia, ciclotímia).
6	Què signifiquen els sufixos neuromusculars -espasme (-spasm), -clonus, -cinèsia (-kinesia / -kinesis) i -tàxia (-taxia)?	-espasme (-spasm) = contracció muscular involuntària i sobtada (broncoespasme, laringoespasme, vasoespasme); -clonus = contracció i relaxació muscular ràpida i alternant (mioclònia / mioclonus); -cinèsia (-kinesia) = moviment o moció (bradicinèsia, discinèsia, acinèsia); -tàxia (-taxia) = coordinació o ordre muscular (atàxia = pèrdua de la coordinació motora).
7	Què signifiquen els sufixos sensorials i perceptius -estèsia (-esthesia), -algèsia (-algesia), -òsmia (-osmia) i -gèusia (-geusia)?	-estèsia (-esthesia) = sensació, sensibilitat o percepció (parestèsia = formigueig, anestèsia = pèrdua de sensibilitat, disestèsia); -algèsia (-algesia) = sensibilitat al dolor (analgèsia = absència de dolor, hiperalgèsia = sensibilitat augmentada al dolor); -òsmia (-osmia) = sentit de l'olfacte (anòsmia, paròsmia); -gèusia (-geusia) = sentit del gust (agèusia, disgèusia).
8	Què signifiquen els sufixos -ptosi (-ptosis), -ptisi (-ptysis), -ptíquia (-ptychia) i -ectòpia (-ectopy)?	-ptosi (-ptosis) = prolapse descendent, caiguda o descens d'un òrgan o parpella (blefaroptosi, nefroptosi); -ptisi (-ptysis) = expectoració o escopir (hemoptisi = expectoració de sang procedent de les vies respiratòries inferiors); -ptíquia (-ptychia) = plegament o plicatura quirúrgica d'una paret tissular; -ectòpia (-ectopy) = desplaçament fora de la posició anatòmica normal (embaràs ectòpic, ectòpia ventricular).
9	Què signifiquen els sufixos urinaris -úria (-uria), -üresi (-uresis) i -continència (-continence)?	-úria (-uria) = estat de l'orina o de la micció (hematúria, proteïnúria, piúria, disúria, nictúria, anúria); -üresi (-uresis) = excreció o emissió d'orina (diüresi, natriüresi = excreció urinària de sodi, enuresi = emissió involuntària d'orina); -continència (-continence) = capacitat de retenir voluntàriament l'orina o la femta.
10	Com es diferencien en anatomia patològica els termes neoplàsics benigne enfront de maligne i carcinoma enfront de sarcoma?	Els tumors benignes (sovint arrel + -oma, p. ex., adenoma, leiomioma, lipoma) estan ben diferenciats i no fan metàstasi; els tumors malignes envaeixen localment i produeixen metàstasis: els carcinomes (p. ex., adenocarcinoma, carcinoma escatós) s'originen en teixits epitelials (ectoderma/endoderma), mentre que els sarcomes (p. ex., osteosarcoma, leiomiosarcoma, liposarcoma) s'originen en teixits mesenquimals o connectius (mesoderma).
11	Què signifiquen els sufixos -lit (-lith), -litiasi (-lithiasis), -poetina (-poietin) i -crí (-crine)?	-lit (-lith) = càlcul o pedra (fecalit, flebòlit); -litiasi (-lithiasis) = presència o formació anormal de càlculs (nefrolitiasi, coledocolitiasi); -poetina (-poietin) = substància que estimula la formació cel·lular (eritropoetina, trombopoetina); -crí (-crine) = secretar (endocrí = secreció interna cap a la sang, exocrí = secreció mitjançant conductes, paracrí).
12	Distingeix els dos sufixos endoscòpics -scopi (-scope) i -scòpia (-scopy), i dona'n tres exemples clínics.	-scopi (-scope) = l'instrument òptic il·luminat utilitzat per a l'examen visual (broncoscopi, laparoscopi, cistoscopi); -scòpia (-scopy) = el procediment diagnòstic d'examinar visualment una cavitat o un òrgan intern (broncoscòpia, laparoscòpia, cistoscòpia).
13	Distingeix entre els sufixos motors neurològics -plegia i -parèsia (-paresis).	-plegia = paràlisi completa o pèrdua total de la funció motora (hemiplegia, paraplegia, tetraplegia/quadriplegia, oftalmoplegia); -parèsia (-paresis) = paràlisi parcial o incompleta / debilitat muscular (hemiparèsia, gastroparèsia = retard del buidament gàstric).
14	Què signifiquen els sufixos quirúrgics i procedimentals -centesi (-centesis), -clàsia (-clasis / -clast), -trípsia (-tripsy) i -lisi (-lysis)?	-centesi (-centesis) = punció quirúrgica per aspirar líquid (paracentesi, toracocentesi, amniocentesi); -clàsia (-clasis) = fractura quirúrgica intencionada d'un os per corregir una deformitat (osteoclàsia); -trípsia (-tripsy) = fragmentació o trituració quirúrgica (litotrípsia = trituració de càlculs renals o biliars); -lisi (-lysis) = destrucció, dissolució o alliberament d'adherències (trombòlisi, neuròlisi).
15	Distingeix entre els sufixos d'origen i formació -gènesi (-genesis), -gènic (-genic), -poesi (-poiesis) i -oide (-oid).	-gènesi (-genesis) = producció, origen o desenvolupament (patogènesi, gluconeogènesi, carcinogènesi); -gènic (-genic) = que produeix, s'origina en o és causat per (iatrogènic = causat per un tractament mèdic, cardiogènic, neurogènic); -poesi (-poiesis) = formació, especialment de cèl·lules sanguínies (hematopoesi, eritropoesi); -oide (-oid) = semblant o paregut a (mucoide, lipoide, reumatoide).
16	Distingeix entre els sufixos digestius -èmesi (-emesis), -pèpsia (-pepsia), -fàgia (-phagia) i -orèxia (-orexia).	-èmesi (-emesis) = vòmit (hematèmesi = vòmit de sang, hiperèmesi gravídica); -pèpsia (-pepsia) = digestió (dispèpsia = indigestió); -fàgia (-phagia) = acció de menjar o empassar (disfàgia = dificultat per empassar, odinofàgia = deglució dolorosa, polifàgia); -orèxia (-orexia) = gana o apetit (anorèxia = pèrdua de la gana).
17	Contrasta els sufixos de calibre luminal -estenosi (-stenosis o -arctation) i -èctasi / -ectàsia (-ectasis / -ectasia).	-estenosi (-stenosis) = estrenyiment anormal o estricció d'un conducte, canal o vàlvula (estenosi pilòrica, estenosi aòrtica, estenosi espinal); -èctasi / -ectàsia (-ectasis / -ectasia) = dilatació, distensió o expansió anormal d'una estructura buida (bronquièctasi = dilatació permanent dels bronquis; telangièctasi; atelèctasi = expansió pulmonar incompleta o col·lapse).
18	Distingeix entre els sufixos -cele, -oma, -onco (-oncus) i -quist (-cyst).	-cele = hèrnia, protrusió o tumefacció a través d'un defecte parietal (meningocele, hidrocele, varicocele, rectocele); -oma = tumor, neoplàsia o col·lecció/massa localitzada (carcinoma, sarcoma, hematoma, granuloma); -onco (-oncus) = tumor o massa (oncologia); -quist (-cyst) = sac tancat ple de líquid.
19	Distingeix entre els sufixos de dolor -àlgia (-algia) i -odínia (-dynia), i dona exemples clínics de cadascun.	Tots dos signifiquen dolor o patiment i sovint s'usen indistintament: -àlgia (-algia) deriva del grec algos (artràlgia = dolor articular, miàlgia = dolor muscular, neuràlgia = dolor nerviós); -odínia (-dynia) deriva del grec odyne (al·lodínia, vulvodínia, pleurodínia, mastodínia).
20	Què signifiquen els sufixos oftàlmics -òpia / -òpsia (-opia / -opsia) i -còria (-coria)?	-òpia o -òpsia (-opia / -opsia) = visió o condició visual (diplopia = visió doble, presbícia/presbiopia, miopia, hipermetropia, hemianòpsia); -còria (-coria) = estat o condició de la pupil·la (anisocòria = pupil·les de mida diferent, isocòria, leucocòria = reflex pupil·lar blanc).
21	Contrasta els sufixos de consistència tissular -malàcia (-malacia) i -esclerosi (-sclerosis), i dona dos exemples clínics de cadascun.	-malàcia (-malacia) = estovament anormal d'un teixit (osteomalàcia = estovament ossi; condromalàcia = estovament del cartílag; traqueomalàcia); -esclerosi (-sclerosis) = enduriment anormal o induració fibròtica d'un teixit (ateroesclerosi = enduriment arterial; esclerosi múltiple; esclerosi lateral amiotròfica).
22	Distingeix entre els sufixos patològics -itis, -osi (-osis), -patia (-pathy) i -iasi (-ia / -iasis).	-itis = inflamació o infecció (apendicitis, meningitis); -osi (-osis) = afecció anormal, degeneració o augment cel·lular no inflamatori (nefrosi, artrosi, leucocitosi); -patia (-pathy) = malaltia o trastorn d'un òrgan o teixit (neuropatia, miocardiopatia); -iasi (-iasis) = estat patològic causat per un agent específic com ara càlculs o paràsits (colelitiasi, filariasi).
23	Distingeix els tres sufixos quirúrgics fonamentals: -ectomia (-ectomy), -otomia (-otomy / -tomy) i -ostomia (-ostomy / -stomy).	-ectomia (-ectomy) significa excisió o extirpació quirúrgica d'una estructura (p. ex., colecistectomia); -otomia (-otomy) significa incisió o tall quirúrgic en una estructura (p. ex., craniotomia, traqueotomia); -ostomia (-ostomy) significa creació quirúrgica d'una obertura artificial o estoma cap a la superfície corporal o entre dos òrgans buits (p. ex., colostomia, gastrojejunostomia).
24	Distingeix els tres sufixos d'enregistrament i imatge diagnòstica: -graf (-graph), -grama (-gram) i -grafia (-graphy).	-graf (-graph) = l'instrument utilitzat per enregistrar dades (electrocardiògraf); -grama (-gram) = el registre, imatge o traçat resultant obtingut (electrocardiograma, mamograma, angiograma); -grafia (-graphy) = el procés o procediment d'enregistrament (electrocardiografia, angiografia).
25	Quins són els sufixos adjectivals comuns que signifiquen «relatiu o pertanyent a» en terminologia mèdica?	-íac/-a (-ac: cardíac), -al (-al: renal, neural), -ar (-ar: muscular, vascular), -ari/-ària (-ary: pulmonar, biliar), -ic/-a (-ic: gàstric, hepàtic), -í/-ina (-ine: uterí, pelvià), -ior (-ior: anterior, superior), -ori/-òria (-ory: auditiu/auditori, respiratori) i -ós/-osa (-ous: venós, mucós).
26	Distingeix entre els sufixos quirúrgics reconstructius i reparadors: -plàstia (-plasty), -pèxia (-pexy), -ràfia (-rrhaphy) i -desi (-desis).	-plàstia (-plasty) = reparació quirúrgica o reconstrucció plàstica (rinoplàstia, angioplàstia); -pèxia (-pexy) = fixació o suspensió quirúrgica en el seu lloc anatòmic (orquiopèxia per al testicle no descendit, nefropèxia); -ràfia (-rrhaphy) = sutura quirúrgica (herniorràfia, neurorràfia); -desi (-desis) = fixació, fusió o estabilització quirúrgica (artròdesi = fusió articular, pleurodesi).
27	Contrasta els sufixos hematològics i cel·lulars -pènia (-penia) i -citosi (-cytosis / -fília / -philia).	-pènia (-penia) = deficiència o disminució anormal en el nombre de cèl·lules o massa tissular (leucopènia, trombocitopènia, pancitopènia, osteopènia); -citosi (-cytosis) o -fília (-philia) = augment anormal o proliferació en el nombre de cèl·lules (leucocitosi, trombocitosi, eosinofília, neutrofília).
28	Què signifiquen els sufixos patològics -megàlia (-megaly), -tròfia (-trophy), -plàsia (-plasia) i -plàquia (-plakia)?	-megàlia (-megaly) = engrandiment anormal d'un òrgan (hepatoesplenomegàlia, cardiomegàlia, acromegàlia); -tròfia (-trophy) = nutrició, creixement o desenvolupament en la mida cel·lular (hipertròfia = augment de la mida cel·lular; atròfia = disminució o desgast); -plàsia (-plasia) = formació o desenvolupament en el nombre de cèl·lules (hiperplàsia, displàsia, aplàsia); -plàquia (-plakia) = placa o taca plana en una superfície mucosa (leucoplàquia).
29	Distingeix entre els sufixos cel·lulars -blast, -cit (-cyte) i -clast.	-blast = cèl·lula immadura, precursora o formadora de matriu (eritroblast, osteoblast, fibroblast); -cit (-cyte) = cèl·lula madura i diferenciada (eritròcit, osteòcit, hepatòcit); -clast = cèl·lula que degrada o reabsorbeix teixit o matriu (osteoclast).
30	Distingeix entre el sufix de condició sanguínia -èmia (-emia) i el terme -isquèmia (ischemia).	-èmia (-emia) = estat de la sang o presència d'una substància al torrent sanguini (hipoxèmia, bacterièmia, urèmia, hiperpotassèmia/hipercalèmia, leucèmia); isquèmia (isch/o = retenir o aturar + -èmia) = deficiència del reg sanguini arterial cap a un òrgan o teixit per obstrucció o vasoconstricció (isquèmia miocàrdica).
31	Quines quatre excepcions destacades acaben en -oma (sense incloure sarcoma ni carcinoma en el nom) però són neoplàsies malignes?	Melanoma (tumor maligne de melanòcits), limfoma (neoplàsia limfoide maligna), mieloma múltiple (neoplàsia maligna de cèl·lules plasmàtiques), així com seminoma, disgerminoma, hepatoblastoma, glioblastoma i mesotelioma.
32	Distingeix els dos sufixos de mesura -metre (-meter) i -metria (-metry), i aporta'n exemples clínics.	-metre (-meter) = l'instrument emprat per mesurar (espiròmetre, esfigmomanòmetre, pelvímetre); -metria (-metry) = el procés o tècnica de mesura (espirometria, pulsioximetria, audiometria).