Física tèrmica, electromagnetisme i física moderna: conceptes seleccionats
32 targetes de repàs de conceptes seleccionats de termodinàmica estadística, electromagnetisme, relativitat i física quàntica i nuclear, amb fonaments de física de partícules. Requereix coneixements introductoris de mecànica, càlcul i una mica d’àlgebra lineal.
- Category
- Physics
- Level
- intermediate
- Languages
- ca → ca
- Cards
- 32
- Markdown
- Física tèrmica, electromagnetisme i física moderna: conceptes seleccionats (.md)
Flashcards (32)
| # | Front (Term / Question) | Back (Definition / Answer) | Example | Multiple-Choice Options |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Quins són els dos postulats de la relativitat especial? | Les lleis físiques tenen la mateixa forma en tots els sistemes de referència inercials. La llum al buit té la mateixa rapidesa c en qualsevol sistema inercial, independentment del moviment de la font. En el SI, c és exactament 299 792 458 m/s. | ||
| 2 | Què descarten les violacions de les desigualtats de Bell? | Descarten els models locals de variables ocultes que compleixen les hipòtesis usades per deduir la desigualtat, inclosa la independència entre els ajustos de mesura i les variables ocultes. La teoria quàntica prediu violacions per a estats entrellaçats i mesures adequats, i els experiments les observen. L’entrellaçament no permet comunicació controlable més ràpida que la llum. | ||
| 3 | Com es relacionen les components colineals de la velocitat entre sistemes inercials? | Si S′ es mou amb velocitat v respecte de S al llarg de l’eix x comú, u = (u′+v)/(1+u′v/c²). Són components de velocitat amb signe i |v| < c. Un raig amb u′ = c continua tenint u = c; compondre velocitats sublumíniques dona un resultat sublumínic. | ||
| 4 | Quin és l’espectre d’energia d’un oscil·lador harmònic quàntic unidimensional? | Per a V(x) = ½mω²x², Eₙ = (n+½)ħω amb n = 0, 1, 2, …. Els nivells consecutius difereixen en ħω i l’energia fonamental és ħω/2 respecte del mínim del potencial. Aquesta energia de punt zero no descriu una trajectòria clàssica definida. | ||
| 5 | Què prediu la desintegració radioactiva exponencial i com es relaciona el període de semidesintegració amb λ? | Amb taxa de desintegració constant λ per nucli supervivent i sense producció ni cap altra eliminació de nuclis progenitors, el nombre esperat restant és N(t) = N₀e^(−λt). El període de semidesintegració és t½ = ln 2/λ: cada nucli original té aleshores probabilitat ½ de sobreviure. Els temps individuals són aleatoris; una mostra finita no perd necessàriament exactament la meitat dels nuclis. | ||
| 6 | Com representen les matrius de Pauli l’espín de l’electró? | En la base habitual de S_z, σₓ = [[0,1],[1,0]], σᵧ = [[0,−i],[i,0]] i σ_z = [[1,0],[0,−1]]. Els operadors d’espín són Sⱼ = (ħ/2)σⱼ. Per a espín ½, S² té valor propi 3ħ²/4, mentre una component mesurada, com S_z, té valors propis +ħ/2 i −ħ/2. | ||
| 7 | Com s’agrupen els quarks i leptons del model estàndard? | En tres generacions de fermions d’espín ½: parells de quarks (up, down), (charm, strange), (top, bottom), i parells de leptons (electró, neutrí electrònic), (muó, neutrí muònic), (tau, neutrí tauònic). Els quarks de tipus up tenen càrrega +2e/3; els de tipus down, −e/3; els leptons carregats, −e; els neutrins, 0. Els quarks tenen càrrega de color; els leptons no. | ||
| 8 | A volum i nombre de partícules constants, com defineix l’entropia la temperatura? | 1/T = (∂S/∂E) a V i N constants, on S és l’entropia termodinàmica, E l’energia interna i T la temperatura absoluta. Els sistemes que poden intercanviar energia estan en equilibri tèrmic quan tenen la mateixa temperatura. | ||
| 9 | Què era la catàstrofe ultraviolada i què va canviar en el model de Planck? | A temperatura no nul·la, l’equipartició clàssica dona una densitat espectral d’energia del cos negre proporcional a f², amb integral divergent sobre totes les freqüències. Planck va restringir les energies dels oscil·ladors a múltiples de hf. L’espectre resultant suprimeix les altes freqüències i té una densitat total d’energia finita. | ||
| 10 | Quina relació energia–moment s’aplica a partícules amb massa i sense massa? | E² = p²c² + m²c⁴, on m és la massa invariant i p el mòdul del moment lineal. Per a una partícula amb massa, E = γmc² i p = γmv, amb v la seva rapidesa. En repòs, E₀ = mc². Per a una partícula sense massa, E = pc; les fórmules amb γ per a partícules amb massa no es poden usar a v = c. | ||
| 11 | En què es diferencia el camp de Higgs del bosó de Higgs? | El camp de Higgs té un valor de buit no nul; els seus acoblaments donen massa als bosons W i Z, els quarks i els leptons carregats del model estàndard. El bosó de Higgs és una excitació d’espín 0 d’aquest camp, descoberta a l’LHC el 2012. El camp i la seva excitació com a partícula estan relacionats, però no són el mateix. | ||
| 12 | Com s’obté l’aproximació de Clausius–Clapeyron a partir de l’equació de Clapeyron? | Al llarg d’una corba de coexistència de fases, dP/dT = ΔH/(TΔV), emprant la mateixa base molar o màssica per als dos canvis. En equilibri líquid–vapor, suposar vapor ideal i volum líquid negligible dona d ln P/dT = ΔHᵥₐₚ,ₘ/(RT²). La forma integrada habitual també suposa una entalpia de vaporització aproximadament constant. | ||
| 13 | Quina és la relació de Mayer per a un gas ideal i per què escalfar-lo a pressió constant requereix més calor? | Per a un gas ideal de composició fixa amb només treball pressió–volum, les capacitats calorífiques molars compleixen Cₚ,ₘ − Cᵥ,ₘ = R. A pressió constant, la calor addicional proporciona el treball d’expansió; a volum constant no hi ha treball d’expansió. | ||
| 14 | Què és la funció de partició canònica i com dona l’energia lliure de Helmholtz? | A T, V i N constants, Z = Σₛ exp(−βEₛ), amb β = 1/(k_BT), on k_B és la constant de Boltzmann; se sumen els microestats. Si se sumen nivells d’energia diferents, cal incloure’n la degeneració: Z = Σᵢ gᵢ exp(−βEᵢ). L’energia lliure de Helmholtz és F = −k_BT ln Z. | ||
| 15 | Quines són les quatre equacions diferencials de Maxwell en unitats SI, amb densitats totals de càrrega i corrent? | ∇·E = ρ/ε₀; ∇·B = 0; ∇×E = −∂B/∂t; ∇×B = μ₀J + μ₀ε₀∂E/∂t. ρ i J són les densitats totals de càrrega i corrent. Són les equacions microscòpiques E–B, no la forma macroscòpica D–H que només utilitza fonts lliures. | ||
| 16 | Com s’obté l’energia d’enllaç d’un nucli a partir del seu defecte de massa? | Amb masses nuclears, no atòmiques, Δm = Zmₚ + (A−Z)mₙ − M_nucleus i B = Δmc². Per a un nucli lligat, B és l’energia necessària per separar-lo en protons i neutrons lliures. No s’ha de barrejar la massa d’un nucli sense electrons amb masses d’àtoms neutres en aquesta expressió. | ||
| 17 | Quines mesures defineixen la dilatació temporal i la contracció de longituds? | Per a un rellotge en moviment uniforme, Δt = γΔτ, on Δτ és el temps propi que registra el rellotge present als dos esdeveniments. En la direcció del moviment, L = L₀/γ: L₀ és la longitud en el sistema de repòs de l’objecte, i L utilitza posicions dels extrems mesurades simultàniament en el sistema on es mou. | ||
| 18 | Com canvien les desintegracions α, β−, β+ i γ el nombre màssic A i el nombre atòmic Z? | En desintegracions energèticament permeses: α emet un nucli d’heli-4, amb A → A−4 i Z → Z−2. β− emet un electró i un antineutrí electrònic, amb Z → Z+1; β+ emet un positró i un neutrí electrònic, amb Z → Z−1. Totes dues conserven A. γ emet un fotó i redueix l’excitació nuclear sense canviar A ni Z. Un protó lliure no pot patir desintegració β+ espontània. | ||
| 19 | Quins portadors de força pertanyen al model estàndard i s’hi inclou la gravetat? | Els fotons medien l’electromagnetisme; els bosons W⁺, W⁻ i Z, les interaccions febles; vuit gluons, la interacció forta de color. La gravetat queda fora del model estàndard i el gravitó continua sent hipotètic. La força nuclear residual de curt abast entre nucleons és diferent de la interacció de color subjacent. | ||
| 20 | Quan compleix un gas ideal PV^γ = constant en un procés adiabàtic? | Per a una quantitat fixa de gas ideal en un procés adiabàtic reversible amb capacitats calorífiques constants, PV^γ = constant i TV^(γ−1) = constant, on γ = Cₚ/Cᵥ. No n’hi ha prou que sigui adiabàtic: per exemple, l’expansió lliure és irreversible i no ha de complir necessàriament aquesta llei de potències. | ||
| 21 | Com donen les equacions de Maxwell l’equació d’ona del camp elèctric al buit sense fonts? | Amb ρ = 0 i J = 0, es pren el rotacional de ∇×E = −∂B/∂t i s’utilitzen ∇·E = 0 i l’equació d’Ampère–Maxwell. El resultat és ∇²E − (1/c²)∂²E/∂t² = 0, amb c = 1/√(μ₀ε₀). | ||
| 22 | Quin canvi de longitud d’ona del fotó produeix la dispersió Compton amb un electró inicialment en repòs? | Per a un electró lliure inicialment en repòs, Δλ = λ′−λ = [h/(mₑc)](1−cos θ), on θ és l’angle de dispersió del fotó. h/(mₑc) ≈ 2,426 × 10⁻¹² m. Els electrons lligats només aproximen aquest cas si els efectes de lligam i moviment inicial són negligibles. | ||
| 23 | Per què els muons atmosfèrics aporten evidència de la dilatació temporal relativista? | La vida mitjana pròpia és d’uns 2,2 μs. A rapidesa v aproximadament constant, la vida mitjana en el sistema terrestre és γτ₀ i la longitud mitjana de desintegració és vγτ₀. La probabilitat de sobreviure una distància L és exp[−L/(vγτ₀)]. Són magnituds estadístiques; la dilatació temporal explica que arribin a terra molts més muons dels previstos sense relativitat. | ||
| 24 | Què es manté invariant en una transformació de gauge i com es diferencien els gauges de Coulomb i Lorenz? | A′ = A + ∇χ i φ′ = φ − ∂χ/∂t deixen invariants E = −∇φ − ∂A/∂t i B = ∇×A. El gauge de Coulomb imposa ∇·A = 0; el de Lorenz, ∇·A + (1/c²)∂φ/∂t = 0. El potencial escalar instantani del gauge de Coulomb no implica camps observables instantanis ni senyals més ràpids que la llum. | ||
| 25 | Què calcula la fórmula de Larmor no relativista? | La potència total radiada per una càrrega puntual q accelerada al buit és P = q²a²/(6πε₀c³) en el límit no relativista. a és el mòdul de l’acceleració. S’aplica a acceleracions en qualsevol direcció, inclòs el moviment circular; no és la fórmula general de radiació relativista. | ||
| 26 | Com s’aproximen les ocupacions de Fermi–Dirac i Bose–Einstein al límit clàssic? | En equilibri, per a partícules ideals sense interacció, l’ocupació mitjana d’un estat d’una partícula d’energia E és 1/[exp((E−μ)/(k_BT))+1] per als fermions i 1/[exp((E−μ)/(k_BT))−1] per als bosons. Els fermions obeeixen l’exclusió de Pauli; els bosons poden compartir estat. En el límit diluït i no degenerat, totes dues s’aproximen a exp((μ−E)/(k_BT)). μ és el potencial químic i k_B la constant de Boltzmann. | ||
| 27 | Quines són les energies i funcions pròpies espacials en un pou infinit unidimensional de x = 0 a x = L? | Per a una partícula no relativista amb V = 0 a dins i barreres infinites a fora, Eₙ = n²h²/(8mL²), n = 1, 2, …. A dins, ψₙ(x) = √(2/L) sin(nπx/L); s’anul·la a les parets i a fora. L’estat propi complet d’energia també inclou el factor temporal exp(−iEₙt/ħ). | ||
| 28 | Com classifica el signe de l’interval de Minkowski dos esdeveniments diferents? | Amb la convenció +−−−, Δs² = c²Δt² − Δx² − Δy² − Δz². Els intervals positius són temporals i permeten connexió causal a menys de c; els negatius són espacials i no permeten connexió causal a c o menys. Els nuls són lluminosos i es poden connectar amb llum. La classificació no afirma que s’hagi enviat cap senyal real. | ||
| 29 | Quina és la transformació de Lorentz per a dos sistemes en la configuració estàndard de l’eix x? | S′ es mou amb velocitat constant v al llarg de l’eix x de S, amb eixos paral·lels i orígens coincidents a t = t′ = 0. Per a |v| < c, γ = 1/√(1−v²/c²), x′ = γ(x−vt), t′ = γ(t−vx/c²), y′ = y i z′ = z. | ||
| 30 | Quines cinc contribucions apareixen a la fórmula semiempírica de l’energia d’enllaç nuclear? | Enllaç de volum, correcció superficial, repulsió de Coulomb, asimetria neutró–protó i aparellament. Una forma habitual és B = aᵥA − aₛA^(2/3) − a_cZ(Z−1)/A^(1/3) − aₐ(A−2Z)²/A + δ. L’aparellament augmenta l’enllaç dels nuclis parell–parell i el redueix als senar–senar; δ = 0 per a A senar. Els coeficients i les fórmules detallades d’aparellament depenen de l’ajust. | ||
| 31 | Per què poden alliberar energia moltes reaccions de fusió de nuclis lleugers i fissió de nuclis pesants? | L’energia d’enllaç per nucleó arriba al màxim a la regió del ferro–níquel; el níquel-62 té un valor lleugerament més alt que el ferro-56. Una reacció pot alliberar energia si els productes estan més fortament lligats en conjunt. Per a cada reacció cal comprovar el balanç de masses: Q = (Σm_inicial − Σm_final)c², sense suposar que tota fusió o fissió allibera energia. | ||
| 32 | Quina equació de conservació local de la càrrega es dedueix de les equacions de Maxwell? | ∂ρ/∂t + ∇·J = 0. Es pren la divergència de l’equació d’Ampère–Maxwell, s’utilitza que la divergència d’un rotacional és zero i se substitueix ∇·E = ρ/ε₀. Un corrent net sortint redueix localment la densitat de càrrega. |