Física tèrmica, electromagnetisme i física moderna: conceptes seleccionats

32 targetes de repàs de conceptes seleccionats de termodinàmica estadística, electromagnetisme, relativitat i física quàntica i nuclear, amb fonaments de física de partícules. Requereix coneixements introductoris de mecànica, càlcul i una mica d’àlgebra lineal.

Category
Physics
Level
intermediate
Languages
ca → ca
Cards
32
Markdown
Física tèrmica, electromagnetisme i física moderna: conceptes seleccionats (.md)

Flashcards (32)

#Front (Term / Question)Back (Definition / Answer)ExampleMultiple-Choice Options
1Quins són els dos postulats de la relativitat especial?Les lleis físiques tenen la mateixa forma en tots els sistemes de referència inercials. La llum al buit té la mateixa rapidesa c en qualsevol sistema inercial, independentment del moviment de la font. En el SI, c és exactament 299 792 458 m/s.
2Què descarten les violacions de les desigualtats de Bell?Descarten els models locals de variables ocultes que compleixen les hipòtesis usades per deduir la desigualtat, inclosa la independència entre els ajustos de mesura i les variables ocultes. La teoria quàntica prediu violacions per a estats entrellaçats i mesures adequats, i els experiments les observen. L’entrellaçament no permet comunicació controlable més ràpida que la llum.
3Com es relacionen les components colineals de la velocitat entre sistemes inercials?Si S′ es mou amb velocitat v respecte de S al llarg de l’eix x comú, u = (u′+v)/(1+u′v/c²). Són components de velocitat amb signe i |v| < c. Un raig amb u′ = c continua tenint u = c; compondre velocitats sublumíniques dona un resultat sublumínic.
4Quin és l’espectre d’energia d’un oscil·lador harmònic quàntic unidimensional?Per a V(x) = ½mω²x², Eₙ = (n+½)ħω amb n = 0, 1, 2, …. Els nivells consecutius difereixen en ħω i l’energia fonamental és ħω/2 respecte del mínim del potencial. Aquesta energia de punt zero no descriu una trajectòria clàssica definida.
5Què prediu la desintegració radioactiva exponencial i com es relaciona el període de semidesintegració amb λ?Amb taxa de desintegració constant λ per nucli supervivent i sense producció ni cap altra eliminació de nuclis progenitors, el nombre esperat restant és N(t) = N₀e^(−λt). El període de semidesintegració és t½ = ln 2/λ: cada nucli original té aleshores probabilitat ½ de sobreviure. Els temps individuals són aleatoris; una mostra finita no perd necessàriament exactament la meitat dels nuclis.
6Com representen les matrius de Pauli l’espín de l’electró?En la base habitual de S_z, σₓ = [[0,1],[1,0]], σᵧ = [[0,−i],[i,0]] i σ_z = [[1,0],[0,−1]]. Els operadors d’espín són Sⱼ = (ħ/2)σⱼ. Per a espín ½, S² té valor propi 3ħ²/4, mentre una component mesurada, com S_z, té valors propis +ħ/2 i −ħ/2.
7Com s’agrupen els quarks i leptons del model estàndard?En tres generacions de fermions d’espín ½: parells de quarks (up, down), (charm, strange), (top, bottom), i parells de leptons (electró, neutrí electrònic), (muó, neutrí muònic), (tau, neutrí tauònic). Els quarks de tipus up tenen càrrega +2e/3; els de tipus down, −e/3; els leptons carregats, −e; els neutrins, 0. Els quarks tenen càrrega de color; els leptons no.
8A volum i nombre de partícules constants, com defineix l’entropia la temperatura?1/T = (∂S/∂E) a V i N constants, on S és l’entropia termodinàmica, E l’energia interna i T la temperatura absoluta. Els sistemes que poden intercanviar energia estan en equilibri tèrmic quan tenen la mateixa temperatura.
9Què era la catàstrofe ultraviolada i què va canviar en el model de Planck?A temperatura no nul·la, l’equipartició clàssica dona una densitat espectral d’energia del cos negre proporcional a f², amb integral divergent sobre totes les freqüències. Planck va restringir les energies dels oscil·ladors a múltiples de hf. L’espectre resultant suprimeix les altes freqüències i té una densitat total d’energia finita.
10Quina relació energia–moment s’aplica a partícules amb massa i sense massa?E² = p²c² + m²c⁴, on m és la massa invariant i p el mòdul del moment lineal. Per a una partícula amb massa, E = γmc² i p = γmv, amb v la seva rapidesa. En repòs, E₀ = mc². Per a una partícula sense massa, E = pc; les fórmules amb γ per a partícules amb massa no es poden usar a v = c.
11En què es diferencia el camp de Higgs del bosó de Higgs?El camp de Higgs té un valor de buit no nul; els seus acoblaments donen massa als bosons W i Z, els quarks i els leptons carregats del model estàndard. El bosó de Higgs és una excitació d’espín 0 d’aquest camp, descoberta a l’LHC el 2012. El camp i la seva excitació com a partícula estan relacionats, però no són el mateix.
12Com s’obté l’aproximació de Clausius–Clapeyron a partir de l’equació de Clapeyron?Al llarg d’una corba de coexistència de fases, dP/dT = ΔH/(TΔV), emprant la mateixa base molar o màssica per als dos canvis. En equilibri líquid–vapor, suposar vapor ideal i volum líquid negligible dona d ln P/dT = ΔHᵥₐₚ,ₘ/(RT²). La forma integrada habitual també suposa una entalpia de vaporització aproximadament constant.
13Quina és la relació de Mayer per a un gas ideal i per què escalfar-lo a pressió constant requereix més calor?Per a un gas ideal de composició fixa amb només treball pressió–volum, les capacitats calorífiques molars compleixen Cₚ,ₘ − Cᵥ,ₘ = R. A pressió constant, la calor addicional proporciona el treball d’expansió; a volum constant no hi ha treball d’expansió.
14Què és la funció de partició canònica i com dona l’energia lliure de Helmholtz?A T, V i N constants, Z = Σₛ exp(−βEₛ), amb β = 1/(k_BT), on k_B és la constant de Boltzmann; se sumen els microestats. Si se sumen nivells d’energia diferents, cal incloure’n la degeneració: Z = Σᵢ gᵢ exp(−βEᵢ). L’energia lliure de Helmholtz és F = −k_BT ln Z.
15Quines són les quatre equacions diferencials de Maxwell en unitats SI, amb densitats totals de càrrega i corrent?∇·E = ρ/ε₀; ∇·B = 0; ∇×E = −∂B/∂t; ∇×B = μ₀J + μ₀ε₀∂E/∂t. ρ i J són les densitats totals de càrrega i corrent. Són les equacions microscòpiques E–B, no la forma macroscòpica D–H que només utilitza fonts lliures.
16Com s’obté l’energia d’enllaç d’un nucli a partir del seu defecte de massa?Amb masses nuclears, no atòmiques, Δm = Zmₚ + (A−Z)mₙ − M_nucleus i B = Δmc². Per a un nucli lligat, B és l’energia necessària per separar-lo en protons i neutrons lliures. No s’ha de barrejar la massa d’un nucli sense electrons amb masses d’àtoms neutres en aquesta expressió.
17Quines mesures defineixen la dilatació temporal i la contracció de longituds?Per a un rellotge en moviment uniforme, Δt = γΔτ, on Δτ és el temps propi que registra el rellotge present als dos esdeveniments. En la direcció del moviment, L = L₀/γ: L₀ és la longitud en el sistema de repòs de l’objecte, i L utilitza posicions dels extrems mesurades simultàniament en el sistema on es mou.
18Com canvien les desintegracions α, β−, β+ i γ el nombre màssic A i el nombre atòmic Z?En desintegracions energèticament permeses: α emet un nucli d’heli-4, amb A → A−4 i Z → Z−2. β− emet un electró i un antineutrí electrònic, amb Z → Z+1; β+ emet un positró i un neutrí electrònic, amb Z → Z−1. Totes dues conserven A. γ emet un fotó i redueix l’excitació nuclear sense canviar A ni Z. Un protó lliure no pot patir desintegració β+ espontània.
19Quins portadors de força pertanyen al model estàndard i s’hi inclou la gravetat?Els fotons medien l’electromagnetisme; els bosons W⁺, W⁻ i Z, les interaccions febles; vuit gluons, la interacció forta de color. La gravetat queda fora del model estàndard i el gravitó continua sent hipotètic. La força nuclear residual de curt abast entre nucleons és diferent de la interacció de color subjacent.
20Quan compleix un gas ideal PV^γ = constant en un procés adiabàtic?Per a una quantitat fixa de gas ideal en un procés adiabàtic reversible amb capacitats calorífiques constants, PV^γ = constant i TV^(γ−1) = constant, on γ = Cₚ/Cᵥ. No n’hi ha prou que sigui adiabàtic: per exemple, l’expansió lliure és irreversible i no ha de complir necessàriament aquesta llei de potències.
21Com donen les equacions de Maxwell l’equació d’ona del camp elèctric al buit sense fonts?Amb ρ = 0 i J = 0, es pren el rotacional de ∇×E = −∂B/∂t i s’utilitzen ∇·E = 0 i l’equació d’Ampère–Maxwell. El resultat és ∇²E − (1/c²)∂²E/∂t² = 0, amb c = 1/√(μ₀ε₀).
22Quin canvi de longitud d’ona del fotó produeix la dispersió Compton amb un electró inicialment en repòs?Per a un electró lliure inicialment en repòs, Δλ = λ′−λ = [h/(mₑc)](1−cos θ), on θ és l’angle de dispersió del fotó. h/(mₑc) ≈ 2,426 × 10⁻¹² m. Els electrons lligats només aproximen aquest cas si els efectes de lligam i moviment inicial són negligibles.
23Per què els muons atmosfèrics aporten evidència de la dilatació temporal relativista?La vida mitjana pròpia és d’uns 2,2 μs. A rapidesa v aproximadament constant, la vida mitjana en el sistema terrestre és γτ₀ i la longitud mitjana de desintegració és vγτ₀. La probabilitat de sobreviure una distància L és exp[−L/(vγτ₀)]. Són magnituds estadístiques; la dilatació temporal explica que arribin a terra molts més muons dels previstos sense relativitat.
24Què es manté invariant en una transformació de gauge i com es diferencien els gauges de Coulomb i Lorenz?A′ = A + ∇χ i φ′ = φ − ∂χ/∂t deixen invariants E = −∇φ − ∂A/∂t i B = ∇×A. El gauge de Coulomb imposa ∇·A = 0; el de Lorenz, ∇·A + (1/c²)∂φ/∂t = 0. El potencial escalar instantani del gauge de Coulomb no implica camps observables instantanis ni senyals més ràpids que la llum.
25Què calcula la fórmula de Larmor no relativista?La potència total radiada per una càrrega puntual q accelerada al buit és P = q²a²/(6πε₀c³) en el límit no relativista. a és el mòdul de l’acceleració. S’aplica a acceleracions en qualsevol direcció, inclòs el moviment circular; no és la fórmula general de radiació relativista.
26Com s’aproximen les ocupacions de Fermi–Dirac i Bose–Einstein al límit clàssic?En equilibri, per a partícules ideals sense interacció, l’ocupació mitjana d’un estat d’una partícula d’energia E és 1/[exp((E−μ)/(k_BT))+1] per als fermions i 1/[exp((E−μ)/(k_BT))−1] per als bosons. Els fermions obeeixen l’exclusió de Pauli; els bosons poden compartir estat. En el límit diluït i no degenerat, totes dues s’aproximen a exp((μ−E)/(k_BT)). μ és el potencial químic i k_B la constant de Boltzmann.
27Quines són les energies i funcions pròpies espacials en un pou infinit unidimensional de x = 0 a x = L?Per a una partícula no relativista amb V = 0 a dins i barreres infinites a fora, Eₙ = n²h²/(8mL²), n = 1, 2, …. A dins, ψₙ(x) = √(2/L) sin(nπx/L); s’anul·la a les parets i a fora. L’estat propi complet d’energia també inclou el factor temporal exp(−iEₙt/ħ).
28Com classifica el signe de l’interval de Minkowski dos esdeveniments diferents?Amb la convenció +−−−, Δs² = c²Δt² − Δx² − Δy² − Δz². Els intervals positius són temporals i permeten connexió causal a menys de c; els negatius són espacials i no permeten connexió causal a c o menys. Els nuls són lluminosos i es poden connectar amb llum. La classificació no afirma que s’hagi enviat cap senyal real.
29Quina és la transformació de Lorentz per a dos sistemes en la configuració estàndard de l’eix x?S′ es mou amb velocitat constant v al llarg de l’eix x de S, amb eixos paral·lels i orígens coincidents a t = t′ = 0. Per a |v| < c, γ = 1/√(1−v²/c²), x′ = γ(x−vt), t′ = γ(t−vx/c²), y′ = y i z′ = z.
30Quines cinc contribucions apareixen a la fórmula semiempírica de l’energia d’enllaç nuclear?Enllaç de volum, correcció superficial, repulsió de Coulomb, asimetria neutró–protó i aparellament. Una forma habitual és B = aᵥA − aₛA^(2/3) − a_cZ(Z−1)/A^(1/3) − aₐ(A−2Z)²/A + δ. L’aparellament augmenta l’enllaç dels nuclis parell–parell i el redueix als senar–senar; δ = 0 per a A senar. Els coeficients i les fórmules detallades d’aparellament depenen de l’ajust.
31Per què poden alliberar energia moltes reaccions de fusió de nuclis lleugers i fissió de nuclis pesants?L’energia d’enllaç per nucleó arriba al màxim a la regió del ferro–níquel; el níquel-62 té un valor lleugerament més alt que el ferro-56. Una reacció pot alliberar energia si els productes estan més fortament lligats en conjunt. Per a cada reacció cal comprovar el balanç de masses: Q = (Σm_inicial − Σm_final)c², sense suposar que tota fusió o fissió allibera energia.
32Quina equació de conservació local de la càrrega es dedueix de les equacions de Maxwell?∂ρ/∂t + ∇·J = 0. Es pren la divergència de l’equació d’Ampère–Maxwell, s’utilitza que la divergència d’un rotacional és zero i se substitueix ∇·E = ρ/ε₀. Un corrent net sortint redueix localment la densitat de càrrega.