Certificats C1 i C2 — Precisió Lèxica, Fraseologia Genuïna i Llenguatge Administratiu

Domini lèxic, fraseològic i textual per als certificats C1 i C2 (Política Lingüística, JQCV i EBAP/IEB): esmena de barbarismes i calcs semàntics, connectors d'alta formalitat, registres estàndard i estructura dels documents administratius oficials (informe, acta, ofici, certificat i sol·licitud).

Category
PAU Nou Model Competencial (Catalunya, País Valencià i Balears), Oposicions ICS Salut (Infermeria, Medicina i TCAE) i Certificats Oficials C1/C2 de Català
Level
intermediate
Languages
ca → ca
Cards
32
Markdown
Certificats C1 i C2 — Precisió Lèxica, Fraseologia Genuïna i Llenguatge Administratiu (.md)

Flashcards (32)

#Front (Term / Question)Back (Definition / Answer)ExampleMultiple-Choice Options
1Quins verbs precisos substitueixen el verb comodí «fer» en «fer un delicte, fer una llei, fer un recurs» i «fer un càrrec»?«Cometre» un delicte, «promulgar» o «aprovar» una llei, «interposar» un recurs i «exercir» o «ocupar» un càrrec.
2Quins defectes penalitzen greument l'adequació i la cohesió en les redaccions i informes de nivell C2?La còpia literal de fragments del dossier, les barreges de registre o dialecte, les repeticions lèxiques i la manca de connectors.
3Quins blocs formen una sol·licitud o instància administrativa i on es col·loca l'òrgan destinatari?Dades del sol·licitant, «EXPOSO:», «SOL·LICITO:», documentació annexa, datació, signatura i l'òrgan destinatari en majúscules al peu.
4Quins equivalents genuïns substitueixen els barbarismes jurídics i laborals «fallo», «finiquito», «subsanar» i «aplaçar»?«Decisió» o «dispositiva» (d'una sentència), «quitança», «esmenar» i «ajornar».
5Com s'escriu correctament la datació en un document oficial en català pel que fa a majúscules, articles i puntuació?Municipi, coma, dia en xifres, «de»/«d'», mes en minúscula, «de», any sense punt i sense punt final: «Girona, 8 d'abril de 2026».
6Quina estructura canònica té un informe administratiu i com es classifica segons la seva obligatorietat i eficàcia?Encapçalament, fets, fonaments, conclusions i signatura; pot ser preceptiu o facultatiu, i vinculant o no vinculant.
7Com s'esmenen en llenguatge administratiu els castellanismes «cumplimentar», «devengar», «entrega» i «búsqueda»?«Emplenar» (un formulari) o «complir», «meritar» (interessos o drets), «lliurament» (o «entrega» comercial) i «cerca» o «recerca».
8Com tracten l'IEC i l'AVL els geosinònims estàndard com «mirall / espill», «sortir / eixir» o «tarda / vesprada»?Són formes plenament normatives dins de cada varietat estàndard, sempre que el text mantingui la coherència interna de model.
9Quina d'aquestes quatre expressions és un calc incorrecte i com es corregeix: «fer-se càrrec, tenir lloc, dur a terme, donar-se compte»?«Donar-se compte» és un calc incorrecte que cal substituir per «adonar-se»; les altres tres són plenament genuïnes.
10Quina funció compleix l'acta d'un òrgan col·legiat i quins apartats essencials ha d'incloure?Dona fe de la sessió i dels acords: dades de la sessió, assistents, ordre del dia, deliberacions, acords i signatura amb vistiplau.
11Quin significat tenen les locucions adverbials «a còpia de», «de bat a bat», «de gom a gom» i «a tort i a dret»?A força de («a còpia de»), del tot obert («de bat a bat»), del tot ple («de gom a gom») i sense miraments («a tort i a dret»).
12En què es diferencien l'ofici i la nota interior dins de les comunicacions administratives?L'ofici és una comunicació formal externa (amb altres ens o ciutadans), mentre que la nota interior circula dins del mateix organisme.
13Quins substantius normatius substitueixen els barbarismes «promig», «tamany», «enfermetat» i «aclaració»?«Mitjana» (com a substantiu), «mida» o «grandària», «malaltia» i «aclariment».
14Quins connectors consecutius i recapitulatius aporten cohesió lògica en tancaments formals de nivell C1 i C2?Consecutius: «per consegüent, en conseqüència, d'aquí ve que»; recapitulatius: «en síntesi, en definitiva, comptat i debatut».
15Què signifiquen les expressions fraseològiques genuïnes «fer els ulls grossos», «anar de bòlit» i «filar prim»?Tolerar una falta fent veure que no es veu («ulls grossos»), anar molt enfeinat («de bòlit») i actuar amb gran precisió («filar prim»).
16Quins connectors contraargumentatius i concessius d'alt registre són propis dels textos d'opinió i informes de nivell C2?Adversatius: «tanmateix, no obstant això, amb tot, ara bé»; concessius: «malgrat que, per bé que, si bé, ni que».
17Quina estructura i quines fórmules fixes caracteritzen un certificat administratiu en català?Emissor, «CERTIFICO:», fets iniciats amb «Que...», fórmula final «I, perquè consti, signo aquest certificat» i datació.
18Com es distingeixen «potser» de «pot ser», i «tanmateix» d'«així mateix»?«Potser» és adverbi (“tal vegada”) i «pot ser» és verb; «tanmateix» és adversatiu (“però”) i «així mateix» és additiu (“igualment”).
19Com s'esmenen els errors lèxics en «desenrotllar un tema», «reflexar la realitat» i «recolzar una proposta»?Cal dir «desenvolupar un tema» («desenrotllar» és desplegar un rotlle), «reflectir la realitat» i «donar suport a una proposta».
20En què consisteix la prova de mediació escrita en els exàmens oficials de nivell C1 i C2 (JQCV i IEB)?En seleccionar, sintetitzar i reformular amb paraules pròpies dades d'una infografia o text per adaptar-les al destinatari i registre.
21Quina diferència tipogràfica hi ha entre les abreviatures («núm., pàg., Sra.») i els símbols d'unitats i monedes («h, km, €»)?Les abreviatures porten punt abreviatiu i admeten plural; els símbols s'escriuen sense punt, són invariables i van darrere la xifra.
22Quines locucions genuïnes han de substituir els calcs «en base a», «a nivell de» i «en quant a»?«D'acord amb / a partir de» (per «en base a»), «en l'àmbit de» (per «a nivell de») i «quant a / pel que fa a» (per «en quant a»).
23Com es distingeixen els parells parònims «doblegar / doblar» i «estendre / entendre»?«Doblegar» és corbar o sotmetre i «doblar» és multiplicar per dos; «estendre» és desplegar o expedir i «entendre» és comprendre.
24Quina diferència de significat separa «trànsit» de «tràfic» en l'ús normatiu català?«Trànsit» designa la circulació de vehicles i vianants per les vies; «tràfic» designa el comerç (sovint il·legal) o flux de dades.
25Quins són els trets d'estil i quin tractament personal recomana el model actual de llenguatge administratiu planer?Claredat, concisió i neutralitat; 1a persona («jo / nosaltres») per a l'emissor i «vostè/vostès» o «vós» per al destinatari.
26Quina diferència hi ha entre «alhora» i «a l'hora», i entre «almenys» i «el menys»?«Alhora» vol dir “simultàniament” i «a l'hora» “en el moment”; «almenys» vol dir “com a mínim” i «el menys» acompanya adjectius.
27Quina diferència semàntica hi ha entre «assenyalar» i «senyalar», i entre «nomenar» i «anomenar»?«Assenyalar» és indicar o fixar data i «senyalar» és marcar; «nomenar» és designar per a un càrrec i «anomenar» és dir pel nom.
28Quines locucions genuïnes equivalen als modismes castellans «cruzar los dedos», «cortar por lo sano» i «echar de menos»?«Tocar ferro» (per evitar un mal averany), «tallar de soca-rel» (resoldre dràsticament) i «trobar a faltar» o «enyorar».
29Què volen dir les expressions «posar fil a l'agulla», «fer salat» i «quedar en aigua de borratges»?Començar una tasca amb decisió («posar fil a l'agulla»), arribar tard o faltar («fer salat») i esvair-se un projecte sense efecte.
30Com regula la normativa catalana l'ús de majúscules i minúscules en càrrecs públics, dies, mesos i noms d'institucions?Els càrrecs («la consellera, el batlle»), dies i mesos s'escriuen amb minúscula; els noms oficials d'institucions duen majúscula.
31Quina diferència semàntica hi ha entre «esmena» i «esment», i entre «preveure» i «prevenir»?«Esmena» és correcció i «esment» és menció; «preveure» (com «veure») és conèixer per endavant i «prevenir» (com «venir») és evitar.
32Com s'han d'esmenar en prosa formal les expressions calcades «al respecte», «donat que» i «degut a que»?«Sobre això / referent a això» (per «al respecte»), «atès que / vist que» (per «donat que») i «a causa que / pel fet que».