Certificats C1 i C2 — Precisió Lèxica, Fraseologia Genuïna i Llenguatge Administratiu
Domini lèxic, fraseològic i textual per als certificats C1 i C2 (Política Lingüística, JQCV i EBAP/IEB): esmena de barbarismes i calcs semàntics, connectors d'alta formalitat, registres estàndard i estructura dels documents administratius oficials (informe, acta, ofici, certificat i sol·licitud).
- Category
- PAU Nou Model Competencial (Catalunya, País Valencià i Balears), Oposicions ICS Salut (Infermeria, Medicina i TCAE) i Certificats Oficials C1/C2 de Català
- Level
- intermediate
- Languages
- ca → ca
- Cards
- 32
- Markdown
- Certificats C1 i C2 — Precisió Lèxica, Fraseologia Genuïna i Llenguatge Administratiu (.md)
Flashcards (32)
| # | Front (Term / Question) | Back (Definition / Answer) | Example | Multiple-Choice Options |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Quins verbs precisos substitueixen el verb comodí «fer» en «fer un delicte, fer una llei, fer un recurs» i «fer un càrrec»? | «Cometre» un delicte, «promulgar» o «aprovar» una llei, «interposar» un recurs i «exercir» o «ocupar» un càrrec. | ||
| 2 | Quins defectes penalitzen greument l'adequació i la cohesió en les redaccions i informes de nivell C2? | La còpia literal de fragments del dossier, les barreges de registre o dialecte, les repeticions lèxiques i la manca de connectors. | ||
| 3 | Quins blocs formen una sol·licitud o instància administrativa i on es col·loca l'òrgan destinatari? | Dades del sol·licitant, «EXPOSO:», «SOL·LICITO:», documentació annexa, datació, signatura i l'òrgan destinatari en majúscules al peu. | ||
| 4 | Quins equivalents genuïns substitueixen els barbarismes jurídics i laborals «fallo», «finiquito», «subsanar» i «aplaçar»? | «Decisió» o «dispositiva» (d'una sentència), «quitança», «esmenar» i «ajornar». | ||
| 5 | Com s'escriu correctament la datació en un document oficial en català pel que fa a majúscules, articles i puntuació? | Municipi, coma, dia en xifres, «de»/«d'», mes en minúscula, «de», any sense punt i sense punt final: «Girona, 8 d'abril de 2026». | ||
| 6 | Quina estructura canònica té un informe administratiu i com es classifica segons la seva obligatorietat i eficàcia? | Encapçalament, fets, fonaments, conclusions i signatura; pot ser preceptiu o facultatiu, i vinculant o no vinculant. | ||
| 7 | Com s'esmenen en llenguatge administratiu els castellanismes «cumplimentar», «devengar», «entrega» i «búsqueda»? | «Emplenar» (un formulari) o «complir», «meritar» (interessos o drets), «lliurament» (o «entrega» comercial) i «cerca» o «recerca». | ||
| 8 | Com tracten l'IEC i l'AVL els geosinònims estàndard com «mirall / espill», «sortir / eixir» o «tarda / vesprada»? | Són formes plenament normatives dins de cada varietat estàndard, sempre que el text mantingui la coherència interna de model. | ||
| 9 | Quina d'aquestes quatre expressions és un calc incorrecte i com es corregeix: «fer-se càrrec, tenir lloc, dur a terme, donar-se compte»? | «Donar-se compte» és un calc incorrecte que cal substituir per «adonar-se»; les altres tres són plenament genuïnes. | ||
| 10 | Quina funció compleix l'acta d'un òrgan col·legiat i quins apartats essencials ha d'incloure? | Dona fe de la sessió i dels acords: dades de la sessió, assistents, ordre del dia, deliberacions, acords i signatura amb vistiplau. | ||
| 11 | Quin significat tenen les locucions adverbials «a còpia de», «de bat a bat», «de gom a gom» i «a tort i a dret»? | A força de («a còpia de»), del tot obert («de bat a bat»), del tot ple («de gom a gom») i sense miraments («a tort i a dret»). | ||
| 12 | En què es diferencien l'ofici i la nota interior dins de les comunicacions administratives? | L'ofici és una comunicació formal externa (amb altres ens o ciutadans), mentre que la nota interior circula dins del mateix organisme. | ||
| 13 | Quins substantius normatius substitueixen els barbarismes «promig», «tamany», «enfermetat» i «aclaració»? | «Mitjana» (com a substantiu), «mida» o «grandària», «malaltia» i «aclariment». | ||
| 14 | Quins connectors consecutius i recapitulatius aporten cohesió lògica en tancaments formals de nivell C1 i C2? | Consecutius: «per consegüent, en conseqüència, d'aquí ve que»; recapitulatius: «en síntesi, en definitiva, comptat i debatut». | ||
| 15 | Què signifiquen les expressions fraseològiques genuïnes «fer els ulls grossos», «anar de bòlit» i «filar prim»? | Tolerar una falta fent veure que no es veu («ulls grossos»), anar molt enfeinat («de bòlit») i actuar amb gran precisió («filar prim»). | ||
| 16 | Quins connectors contraargumentatius i concessius d'alt registre són propis dels textos d'opinió i informes de nivell C2? | Adversatius: «tanmateix, no obstant això, amb tot, ara bé»; concessius: «malgrat que, per bé que, si bé, ni que». | ||
| 17 | Quina estructura i quines fórmules fixes caracteritzen un certificat administratiu en català? | Emissor, «CERTIFICO:», fets iniciats amb «Que...», fórmula final «I, perquè consti, signo aquest certificat» i datació. | ||
| 18 | Com es distingeixen «potser» de «pot ser», i «tanmateix» d'«així mateix»? | «Potser» és adverbi (“tal vegada”) i «pot ser» és verb; «tanmateix» és adversatiu (“però”) i «així mateix» és additiu (“igualment”). | ||
| 19 | Com s'esmenen els errors lèxics en «desenrotllar un tema», «reflexar la realitat» i «recolzar una proposta»? | Cal dir «desenvolupar un tema» («desenrotllar» és desplegar un rotlle), «reflectir la realitat» i «donar suport a una proposta». | ||
| 20 | En què consisteix la prova de mediació escrita en els exàmens oficials de nivell C1 i C2 (JQCV i IEB)? | En seleccionar, sintetitzar i reformular amb paraules pròpies dades d'una infografia o text per adaptar-les al destinatari i registre. | ||
| 21 | Quina diferència tipogràfica hi ha entre les abreviatures («núm., pàg., Sra.») i els símbols d'unitats i monedes («h, km, €»)? | Les abreviatures porten punt abreviatiu i admeten plural; els símbols s'escriuen sense punt, són invariables i van darrere la xifra. | ||
| 22 | Quines locucions genuïnes han de substituir els calcs «en base a», «a nivell de» i «en quant a»? | «D'acord amb / a partir de» (per «en base a»), «en l'àmbit de» (per «a nivell de») i «quant a / pel que fa a» (per «en quant a»). | ||
| 23 | Com es distingeixen els parells parònims «doblegar / doblar» i «estendre / entendre»? | «Doblegar» és corbar o sotmetre i «doblar» és multiplicar per dos; «estendre» és desplegar o expedir i «entendre» és comprendre. | ||
| 24 | Quina diferència de significat separa «trànsit» de «tràfic» en l'ús normatiu català? | «Trànsit» designa la circulació de vehicles i vianants per les vies; «tràfic» designa el comerç (sovint il·legal) o flux de dades. | ||
| 25 | Quins són els trets d'estil i quin tractament personal recomana el model actual de llenguatge administratiu planer? | Claredat, concisió i neutralitat; 1a persona («jo / nosaltres») per a l'emissor i «vostè/vostès» o «vós» per al destinatari. | ||
| 26 | Quina diferència hi ha entre «alhora» i «a l'hora», i entre «almenys» i «el menys»? | «Alhora» vol dir “simultàniament” i «a l'hora» “en el moment”; «almenys» vol dir “com a mínim” i «el menys» acompanya adjectius. | ||
| 27 | Quina diferència semàntica hi ha entre «assenyalar» i «senyalar», i entre «nomenar» i «anomenar»? | «Assenyalar» és indicar o fixar data i «senyalar» és marcar; «nomenar» és designar per a un càrrec i «anomenar» és dir pel nom. | ||
| 28 | Quines locucions genuïnes equivalen als modismes castellans «cruzar los dedos», «cortar por lo sano» i «echar de menos»? | «Tocar ferro» (per evitar un mal averany), «tallar de soca-rel» (resoldre dràsticament) i «trobar a faltar» o «enyorar». | ||
| 29 | Què volen dir les expressions «posar fil a l'agulla», «fer salat» i «quedar en aigua de borratges»? | Començar una tasca amb decisió («posar fil a l'agulla»), arribar tard o faltar («fer salat») i esvair-se un projecte sense efecte. | ||
| 30 | Com regula la normativa catalana l'ús de majúscules i minúscules en càrrecs públics, dies, mesos i noms d'institucions? | Els càrrecs («la consellera, el batlle»), dies i mesos s'escriuen amb minúscula; els noms oficials d'institucions duen majúscula. | ||
| 31 | Quina diferència semàntica hi ha entre «esmena» i «esment», i entre «preveure» i «prevenir»? | «Esmena» és correcció i «esment» és menció; «preveure» (com «veure») és conèixer per endavant i «prevenir» (com «venir») és evitar. | ||
| 32 | Com s'han d'esmenar en prosa formal les expressions calcades «al respecte», «donat que» i «degut a que»? | «Sobre això / referent a això» (per «al respecte»), «atès que / vist que» (per «donat que») i «a causa que / pel fet que». |