Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya i Protecció Civil

Llei 5/1994 de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya, Llei 4/1997 de Protecció Civil (PROCICAT, INFOCAT, INUNCAT, PLASEQCAT), física i química del foc (tetraedre del foc, classes UNE-EN 2, combustió sobtada generalitzada, explosió de fums, fenomen BLEVE), hidràulica (equació de Bernoulli i pèrdua de càrrega) i CTE DB-SI.

Category
Oposicions de la Generalitat de Catalunya i Administració Local — Cos Superior (A1), Gestió (A2) i Administratiu (C1), Mossos d'Esquadra, Bombers i Docents d'Educació
Level
advanced
Languages
ca → ca
Cards
32
Markdown
Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya i Protecció Civil (.md)

Flashcards (32)

#Front (Term / Question)Back (Definition / Answer)ExampleMultiple-Choice Options
1Quina és la naturalesa dels Bombers Voluntaris de la Generalitat i de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) a Catalunya (Llei 5/1994 i Llei 6/1988)?Els bombers voluntaris actuen de manera altruista a la Generalitat, i les ADF són associacions de propietaris forestals, ajuntaments i voluntaris contra incendis forestals.Les Agrupacions de Defensa Forestal tenen com a finalitat la prevenció, la vigilància, el manteniment de la xarxa de pistes i punts d'aigua i la primera intervenció en incendis forestals sota el comandament dels bombers.
  • Servei altruista dels bombers voluntaris i associacions municipals i forestals de les ADF
  • Col·laboració ciutadana i forestal en la prevenció i extinció d'incendis a Catalunya
  • Els bombers voluntaris actuen de manera altruista a la Generalitat, i les ADF són associacions de propietaris forestals, ajuntaments i voluntaris contra incendis forestals.
2Quins components integren un equip de respiració autònom (ERA) de circuit obert i de pressió positiva i a quina pressió s'activa l'alarma acústica?Ampolla d'aire comprimit (300 bar), espaldera amb manoreductor, regulador pulmodependent de pressió positiva, manòmetre i màscara; l'alarma acústica xiula cap als 55 bar.La sobrepressió positiva lleugera dins de la màscara facial completa evita que els fums i gasos tòxics de l'ambient exterior puguin penetrar a l'interior encara que es produeixi alguna petita pèrdua d'estanquitat facial.
  • Ampolla d'alta pressió, manoreductor, pulmodependent de pressió positiva, màscara i xiuxiueig d'alarma a 55 bar
  • Ampolla d'aire comprimit (300 bar), espaldera amb manoreductor, regulador pulmodependent de pressió positiva, manòmetre i màscara; l'alarma acústica xiula cap als 55 bar.
  • Parts i funcionament de l'equip de protecció respiratòria autònom dels bombers
3Què signifiquen les lletres R, E i I i el número que les acompanya (per exemple, REI 120) en la resistència al foc dels elements constructius segons el CTE DB-SI?R és la capacitat portant, E la integritat davant flames i gasos i I l'aïllament tèrmic; el número indica el temps mínim en minuts.Un forjat o mur sectoritzador classificat com a REI 120 garanteix durant dues hores l'estabilitat estructural, l'estanquitat a les flames i que la cara no exposada no superi en 140 °C la temperatura inicial.
  • Capacitat portant (R), integritat estanca (E) i aïllament tèrmic (I) expressats en minuts d'assaig normalitzat
  • Paràmetres de resistència al foc de l'estructura i la compartimentació al CTE DB-SI
  • R és la capacitat portant, E la integritat davant flames i gasos i I l'aïllament tèrmic; el número indica el temps mínim en minuts.
4Què expressen l'equació de continuïtat i l'equació de Bernoulli per a un fluid real en les instal·lacions hidràuliques de bombers?La continuïtat estableix cabal constant ($Q=A_1 v_1=A_2 v_2$), i Bernoulli conserva la suma d'energia de pressió, cinètica, geomètrica i pèrdua de càrrega.Quan l'aigua passa d'una mànega a la boquilla estreta d'una llança, la secció disminueix i, per l'equació de continuïtat i el teorema de Bernoulli, l'energia de pressió es transforma en energia cinètica d'alta velocitat.
  • La continuïtat estableix cabal constant ($Q=A_1 v_1=A_2 v_2$), i Bernoulli conserva la suma d'energia de pressió, cinètica, geomètrica i pèrdua de càrrega.
  • Conservació del cabal volumètric i conservació de l'energia hidràulica total tenint en compte la pèrdua de càrrega
  • Equació de continuïtat i teorema de Bernoulli en hidràulica contra incendis
5Quins són els quatre grups d'acció operativa que actuen sobre el terreny en l'activació d'un pla de protecció civil a Catalunya i qui dirigeix el Grup d'Intervenció?El Grup d'Intervenció (dirigit pels Bombers), el Grup d'Ordre (Mossos i Policies Locals), el Grup Sanitari (Sistema d'Emergències Mèdiques) i el Grup Logístic.Sobre el terreny, els responsables màxims dels quatre grups operatius s'integren al Centre de Comandament Avançat (CCA) sota la coordinació del cap del Grup d'Intervenció.
  • Grup d'Intervenció (Bombers), Grup d'Ordre (Policia), Grup Sanitari (SEM) i Grup Logístic
  • El Grup d'Intervenció (dirigit pels Bombers), el Grup d'Ordre (Mossos i Policies Locals), el Grup Sanitari (Sistema d'Emergències Mèdiques) i el Grup Logístic.
  • Estructura dels grups operatius d'emergència i Centre de Comandament Avançat
6Quina diferència física i química hi ha entre el triangle del foc i el tetraedre del foc en la teoria de la combustió?El triangle del foc consta de combustible, comburent i calor (combustió sense flama), i el tetraedre hi afegeix la reacció en cadena (combustió amb flama).Les combustions d'incandescència o brasa en sòlids porosos carbonitzats es produeixen directament a la superfície del sòlid sense flama i es representen únicament amb els tres factors del triangle del foc.
  • Combustible, comburent i energia d'activació (triangle) més la reacció química en cadena (tetraedre)
  • El triangle del foc consta de combustible, comburent i calor (combustió sense flama), i el tetraedre hi afegeix la reacció en cadena (combustió amb flama).
  • Factors de la combustió sense flama i amb flama en física i química del foc
7Com es produeix el fenomen de l'explosió de fums (contraexplosió de gasos d'incendi) en un recinte confinat?Es produeix en un incendi infraventilat ric en gasos de piròlisi calents quan una entrada brusca d'aire aporta oxigen i fa deflagrar violentament la mescla.A diferència de la combustió sobtada generalitzada (induïda per la calor radiant en un foc ventilat), l'explosió de fums és un fenomen induït per la ventilació en un recinte tancat amb deficiència d'oxigen.
  • Es produeix en un incendi infraventilat ric en gasos de piròlisi calents quan una entrada brusca d'aire aporta oxigen i fa deflagrar violentament la mescla.
  • Deflagració violenta de gasos d'incendi superescalfats i rics en combustible en entrar aire fresc al recinte
  • Contraexplosió de fums per aportació brusca d'oxigen en incendis confinats
8Quin volum d'aire respirable conté una ampolla d'ERA de 6,8 litres carregada a 300 bar (amb factor de compressibilitat 0,9) i quina autonomia total dóna amb un consum de 45 l/min?Conté uns 1.836 litres d'aire lliure ($6,8 \times 300 \times 0,9$), que proporcionen una autonomia total teòrica d'uns 40,8 minuts abans del marge de seguretat.A pressions de 300 bar l'aire es desvia del comportament de gas ideal de la llei de Boyle-Mariotte i cal aplicar un coeficient de compressibilitat d'uns 0,9 per obtenir el volum real disponible.
  • 1.836 litres d'aire disponible i uns 40,8 minuts d'autonomia teòrica a raó de 45 l/min
  • Càlcul d'autonomia d'un equip de respiració autònom amb factor de compressibilitat
  • Conté uns 1.836 litres d'aire lliure ($6,8 \times 300 \times 0,9$), que proporcionen una autonomia total teòrica d'uns 40,8 minuts abans del marge de seguretat.
9Què és el fenomen d'ebullició desbordant en un incendi d'un tanc d'hidrocarburs pesats i per què és tan perillós?És l'expulsió violenta d'hidrocarbur cremant quan l'ona de calor d'un incendi de petroli cru arriba a l'aigua del fons del tanc i la vaporitza.Com que un litre d'aigua líquida es transforma en uns 1.700 litres de vapor a 100 °C, el pistó de vapor projecta el petroli inflamat a centenars de metres al voltant del dipòsit.
  • Projecció violenta de combustible quan l'ona tèrmica d'un hidrocarbur pesat vaporitza l'aigua del fons del dipòsit
  • És l'expulsió violenta d'hidrocarbur cremant quan l'ona de calor d'un incendi de petroli cru arriba a l'aigua del fons del tanc i la vaporitza.
  • Fenomen d'ebullició desbordant en incendis de tancs d'emmagatzematge de cru
10Quins són els quatre mecanismes fonamentals d'extinció d'incendis segons el factor del tetraedre del foc sobre el qual actuen?El refredament (eliminació de la calor), la sufocació (aïllament del comburent), l'eliminació o dilució del combustible i la inhibició química de la reacció en cadena.L'aigua extingeix principalment per refredament gràcies a la seva elevada calor latent de vaporització (2.260 kJ/kg a 100 °C) i secundàriament per sufocació per l'expansió volumètrica del vapor d'aigua.
  • El refredament (eliminació de la calor), la sufocació (aïllament del comburent), l'eliminació o dilució del combustible i la inhibició química de la reacció en cadena.
  • Refredament, sufocació, desalimentació del combustible i inhibició catalítica de la reacció en cadena
  • Quatre mecanismes bàsics d'extinció dels incendis
11En què consisteix el fenomen de la cavitació en les bombes centrífugues contra incendis i quins danys provoca?És la formació de bombolles de vapor al rodet quan la pressió cau sota la pressió de vapor, seguida de la seva implosió violenta.La cavitació es manifesta amb un soroll característic semblant a graveta dins de la bomba, vibracions intenses, caiguda del cabal i de la pressió d'impulsió i erosió per picada de les pales del rodet.
  • Vaporització local i implosió de bombolles de vapor dins del rodet que erosiona la bomba i fa caure el cabal
  • És la formació de bombolles de vapor al rodet quan la pressió cau sota la pressió de vapor, seguida de la seva implosió violenta.
  • Fenomen de cavitació en les bombes centrífugues dels vehicles d'extinció
12Com es classifiquen els materials de construcció segons la seva reacció al foc (Euroclasses UNE-EN 13501-1 i CTE DB-SI)?En les Euroclasses A1, A2, B, C, D, E i F segons combustibilitat, amb subíndexs de fums (s1–s3) i de gotes inflamades (d0–d2).Els materials classificats com a A1 són totalment incombustibles sense contribució al foc en cap grau, mentre que l'índex s1-d0 indica una emissió molt baixa de fum i l'absència total de gotes o partícules inflamades.
  • En les Euroclasses A1, A2, B, C, D, E i F segons combustibilitat, amb subíndexs de fums (s1–s3) i de gotes inflamades (d0–d2).
  • Euroclasses A1 a F amb subíndexs de fum (s1 a s3) i de gotes o partícules inflamades (d0 a d2)
  • Classificació de reacció al foc dels productes de construcció al CTE DB-SI
13Quins agents extintors són els més adequats per als focs de classe D (metalls) i de classe F (olis de cocció), i per què no s'hi ha d'aplicar aigua a raig?Els focs D requereixen pols específica per a metalls i els focs F acetat de potassi; l'aigua reacciona amb metalls i projecta l'oli cremant.En un foc de magnesi o sodi (classe D), l'aigua es dissocia tèrmicament alliberant hidrogen gasós altament explosiu; en una fregidora (classe F), l'aigua es vaporitza sobtadament i projecta el greix inflamat.
  • Pols especial per a metalls en classe D i agent químic humit saponificant en classe F
  • Agents extintors específics i incompatibilitat de l'aigua en focs D i F
  • Els focs D requereixen pols específica per a metalls i els focs F acetat de potassi; l'aigua reacciona amb metalls i projecta l'oli cremant.
14Quins signes externs adverteixen d'un risc imminent d'explosió de fums en un incendi d'interior i com s'ha d'intervenir?Fums densos groguencs que surten a glopades, vidres ennegrits molt calents i absència de flames visibles; cal refredar els gasos sense ventilar bruscament.Abans d'entrar al recinte, l'equip d'intervenció ha de comprovar la temperatura de la porta, situar-se fora del con d'expansió i aplicar pulsacions curtes d'aigua polvoritzada cap al matoll de gasos per inertitzar-lo.
  • Fums densos groguencs que surten a glopades, vidres ennegrits molt calents i absència de flames visibles; cal refredar els gasos sense ventilar bruscament.
  • Glopades rítmiques de fum dens, vidres ennegrits, portes roents i absència de flames visibles
  • Indicadors operatius i maniobra d'inertització de gasos davant del risc d'explosió de fums
15Quina és la diferència física entre una deflagració i una detonació en una explosió de caràcter químic?En la deflagració el front de flama avança a velocitat subsònica, i en la detonació avança a velocitat supersònica acoblat a una ona de xoc.Les deflagracions de gasos o vapors en recintes confinats generen sobrepressions de l'ordre d'1 a 10 bar, mentre que les detonacions d'explosius d'alta potència generen pics de pressió centenars de vegades superiors.
  • Propagació subsònica per difusió tèrmica (deflagració) enfront de propagació supersònica per ona de xoc (detonació)
  • En la deflagració el front de flama avança a velocitat subsònica, i en la detonació avança a velocitat supersònica acoblat a una ona de xoc.
  • Règims de velocitat del front de flama en les explosions químiques
16En què consisteix el fenomen de la combustió sobtada generalitzada en un incendi d'interior i quins llindars tèrmics el desencadenen?És la inflamació simultània de totes les superfícies combustibles d'un recinte ventilat quan el sostre assoleix 600 °C i una radiació de 20 kW/m².La combustió sobtada generalitzada marca el pas de la fase de creixement a la fase d'incendi totalment desenvolupat i obliga els bombers a refredar el matoll de gasos calents abans d'avançar per l'interior.
  • Inflamació generalitzada per radiació tèrmica (20 kW/m² al paviment i 500–600 °C al sostre) en un foc ventilat
  • És la inflamació simultània de totes les superfícies combustibles d'un recinte ventilat quan el sostre assoleix 600 °C i una radiació de 20 kW/m².
  • Fenomen tèrmic de transició a incendi totalment desenvolupat en recintes interiors
17Com es calcula la pressió necessària a la sortida de la bomba d'un vehicle de bombers i què és el cop d'ariet?Suma la pressió en llança, la pèrdua de càrrega i el desnivell geomètric (1 bar/10 m); el cop d'ariet és la sobrepressió per tancament brusc.Per alimentar una llança que treballa a 7 bar situada 20 metres per sobre de l'autobomba (2 bar geomètrics) amb unes pèrdues a la mànega de 3 bar, la bomba ha d'impulsar a 12 bar.
  • Suma la pressió en llança, la pèrdua de càrrega i el desnivell geomètric (1 bar/10 m); el cop d'ariet és la sobrepressió per tancament brusc.
  • Suma de pressió en llança, pèrdues de càrrega i pressió geomètrica (1 bar/10 m), i ona de xoc per tancament brusc
  • Equació pràctica d'impulsió de bomba i fenomen transitori del cop d'ariet
18Com es classifiquen els focs segons la naturalesa del combustible d'acord amb la norma europea UNE-EN 2?Es classifiquen en classe A (sòlids amb brasa), classe B (líquids), classe C (gasos), classe D (metalls combustibles) i classe F (olis de cuina).La norma UNE-EN 2 no inclou una classe pròpia per al risc elèctric, ja que l'electricitat és una font d'ignició o un perill associat de conducció elèctrica present en focs de qualsevol classe.
  • Classe A (sòlids), B (líquids), C (gasos), D (metalls) i F (olis i greixos de cocció)
  • Classificació normalitzada de focs segons la norma UNE-EN 2
  • Es classifiquen en classe A (sòlids amb brasa), classe B (líquids), classe C (gasos), classe D (metalls combustibles) i classe F (olis de cuina).
19Com es comporten estructuralment l'acer, el formigó armat i la fusta massissa davant l'acció tèrmica d'un incendi?L'acer perd la meitat de resistència a 500 °C i es dilata; el formigó pot desconxar-se i la fusta gruixuda es carbonitza protegint el nucli.La capa exterior carbonitzada de la fusta estructural avança a una velocitat d'uns 0,6 a 0,8 mm per minut i actua com un aïllant tèrmic natural que preserva la resistència mecànica del nucli.
  • Temperatura crítica de l'acer als 500–550 °C, desconxament del formigó i carbonització protectora de la fusta massissa
  • L'acer perd la meitat de resistència a 500 °C i es dilata; el formigó pot desconxar-se i la fusta gruixuda es carbonitza protegint el nucli.
  • Comportament al foc de les estructures metàl·liques, de formigó i de fusta
20Quina és la relació de compressions i ventilacions en el Suport Vital Bàsic (SVB) d'adults i quin és el codi internacional de colors del triatge bàsic en múltiples víctimes?S'apliquen 30 compressions toràciques (a 100–120/min) per cada 2 ventilacions; el triatge classifica en vermell (immediata), groc (urgent), verd (lleu) i negre (difunt).En cas d'aturada cardiorespiratòria per fibril·lació ventricular o taquicàrdia ventricular sense pols, la col·locació immediata del desfibril·lador extern automatitzat (DEA) i les compressions d'alta qualitat multipliquen les probabilitats de supervivència.
  • S'apliquen 30 compressions toràciques (a 100–120/min) per cada 2 ventilacions; el triatge classifica en vermell (immediata), groc (urgent), verd (lleu) i negre (difunt).
  • Relació 30:2 a 100–120 compressions/min i colors de triatge vermell, groc, verd i negre
  • Protocol de reanimació cardiopulmonar bàsica i triatge d'emergències sanitàries
21Com actuen els tres mecanismes de transmissió de la calor (conducció, convecció i radiació) en la propagació d'un incendi?La conducció transmet calor per contacte en sòlids, la convecció per moviment de fluids calents i la radiació per ones electromagnètiques segons la temperatura.En un incendi d'edifici, la convecció és el mecanisme principal de propagació vertical pels patis i caixes d'escala, mentre que la radiació tèrmica de la capa de fums del sostre desencadena la combustió sobtada generalitzada.
  • Contacte molecular en sòlids (conducció), desplaçament de fluids calents (convecció) i ones infraroges (radiació)
  • Lleis de Fourier, convecció tèrmica i Stefan-Boltzmann en la propagació d'incendis
  • La conducció transmet calor per contacte en sòlids, la convecció per moviment de fluids calents i la radiació per ones electromagnètiques segons la temperatura.
22Com s'estructuren les escales i categories professionals del Cos de Bombers de la Generalitat segons l'article 16 de la Llei 5/1994?En Escala Bàsica (bomber i bomber de primera), Escala Tècnica (caporal, sergent i oficial), Escala Executiva (sotsinspector) i Escala Superior (inspector).Els membres del Cos de Bombers de la Generalitat tenen en l'exercici de les seves funcions la consideració d'agents de l'autoritat i estan obligats a guardar secret professional.
  • En Escala Bàsica (bomber i bomber de primera), Escala Tècnica (caporal, sergent i oficial), Escala Executiva (sotsinspector) i Escala Superior (inspector).
  • Bàsica (bomber, bomber de 1a), Tècnica (caporal, sergent, oficial), Executiva (sotsinspector) i Superior (inspector)
  • Escales i categories professionals de l'article 16 de la Llei 5/1994
23Quina llei regula el sistema de protecció civil a Catalunya i quins tres tipus de plans de protecció civil preveu?La Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, que preveu els plans territorials, els plans especials i els plans d'autoprotecció.El Decret 30/2015, de 3 de març, aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i fixa el contingut mínim dels plans d'autoprotecció a Catalunya.
  • Llei 4/1997 de Protecció Civil de Catalunya: plans territorials, especials i d'autoprotecció
  • Tipologia de plans d'emergència del sistema de protecció civil català
  • La Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, que preveu els plans territorials, els plans especials i els plans d'autoprotecció.
24Què són el Límit Inferior d'Inflamabilitat (LII) i el Límit Superior d'Inflamabilitat (LSI) d'un gas o vapor combustible en mescla amb l'aire?El LII és la concentració mínima de vapor combustible per cremar, i el LSI és la concentració màxima per sobre de la qual no crema.Un augment de la temperatura o de la pressió eixampla el rang d'inflamabilitat comprès entre el LII i el LSI, disminuint lleugerament el límit inferior i elevant de manera significativa el límit superior.
  • Concentració mínima (LII, mescla pobra) i màxima (LSI, mescla rica) del rang d'inflamabilitat en aire
  • El LII és la concentració mínima de vapor combustible per cremar, i el LSI és la concentració màxima per sobre de la qual no crema.
  • Límits d'inflamabilitat o d'explosivitat de les mescles gasoses combustibles
25Quina és l'alçada màxima teòrica d'aspiració d'una bomba a nivell del mar i quina és l'alçada màxima pràctica en operacions de bombers?L'alçada màxima teòrica a nivell del mar és de 10,33 metres d'aigua, però a la pràctica operativa se situa entre 7 i 8 metres.La diferència entre els 10,33 m teòrics i els 7–8 m reals es deu a la pressió de vapor de l'aigua, a les pèrdues de càrrega als mangots i a l'alçada neta positiva d'aspiració requerida.
  • L'alçada màxima teòrica a nivell del mar és de 10,33 metres d'aigua, però a la pràctica operativa se situa entre 7 i 8 metres.
  • 10,33 metres teòrics a pressió atmosfèrica al nivell del mar i entre 7 i 8 metres en la pràctica real
  • Límit físic i operatiu de l'alçada d'aspiració en bombes centrífugues
26Què és el PROCICAT, quines fases d'activació operativa té i des de quin centre es coordina a Catalunya?És el Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya; té les fases de prealerta, alerta i emergència, coordinades pel Centre de Coordinació Operativa (CECAT).El PROCICAT actua com a pla director davant de qualsevol emergència general o multirisc al territori català que no disposi d'un pla especial específic o quan l'emergència supera l'abast municipal.
  • Pla Territorial de Protecció Civil amb fases de prealerta, alerta i emergència coordinades pel CECAT
  • Estructura i activació del pla director PROCICAT a Catalunya
  • És el Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya; té les fases de prealerta, alerta i emergència, coordinades pel Centre de Coordinació Operativa (CECAT).
27En què consisteix el fenomen BLEVE (expansió explosiva del vapor d'un líquid en ebullició) i quins efectes produeix?És l'explosió per ruptura d'un recipient a pressió amb un líquid sobreencalentit per sobre del seu punt d'ebullició atmosfèric, amb vaporització instantània massiva.Quan un tanc de gas liquat del petroli pateix la incidència directa de flames sobre la zona de fase gasosa no refrigerada pel líquid, l'acer col·lapsa i genera sobrepressió, míssils i una bola de foc.
  • Ruptura catastròfica d'un dipòsit amb líquid sobreencalentit a pressió seguida d'ebullició explosiva i bola de foc
  • És l'explosió per ruptura d'un recipient a pressió amb un líquid sobreencalentit per sobre del seu punt d'ebullició atmosfèric, amb vaporització instantània massiva.
  • Fenomen físic d'expansió explosiva del vapor d'un líquid en ebullició en recipients a pressió
28De quins factors depèn la pèrdua de càrrega per fregament ($h_f$) en una estesa de mànegues i com varia si es duplica el cabal?És proporcional a la longitud i al quadrat del cabal i inversament proporcional a la cinquena potència del diàmetre; duplicar cabal quadruplica la pèrdua.Segons l'equació de Darcy-Weisbach aplicada a mànegues, com que la pèrdua de càrrega varia amb l'invers de la cinquena potència del diàmetre, passar de 25 mm a 45 mm redueix dràsticament la caiguda de pressió.
  • Proporcional a la longitud i al quadrat del cabal i inversament proporcional a la cinquena potència del diàmetre
  • Càlcul de pèrdues de càrrega en instal·lacions de mànegues contra incendis
  • És proporcional a la longitud i al quadrat del cabal i inversament proporcional a la cinquena potència del diàmetre; duplicar cabal quadruplica la pèrdua.
29Quina diferència hi ha entre el punt d'inflamació, el punt d'encesa i la temperatura d'autoignició d'un líquid combustible?El punt d'inflamació dóna flama momentània amb font externa, el punt d'encesa manté la combustió cinc segons i l'autoignició s'inflama espontàniament sense font externa.La gasolina té un punt d'inflamació molt baix (al voltant de -40 °C) i una temperatura d'autoignició d'uns 280 °C, mentre que el gasoil té un punt d'inflamació superior a 55 °C.
  • El punt d'inflamació dóna flama momentània amb font externa, el punt d'encesa manté la combustió cinc segons i l'autoignició s'inflama espontàniament sense font externa.
  • Flama instantània amb font (inflamació), combustió sostinguda 5 s (encesa) i ignició espontània sense font (autoignició)
  • Temperatures característiques dels líquids inflamables i combustibles
30A quins riscos específics corresponen els plans especials d'emergències INFOCAT, INUNCAT, PLASEQCAT, TRANSCAT i VENTCAT de la Generalitat?Corresponen als riscos d'incendis forestals (INFOCAT), inundacions (INUNCAT), sector químic (PLASEQCAT), transport de mercaderies perilloses (TRANSCAT) i ventades (VENTCAT).En l'àmbit del risc químic a la demarcació de Tarragona s'aplica específicament el Pla Especial d'Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (PLASEQTA), integrat amb els sistemes d'avisos acústics a la població.
  • Corresponen als riscos d'incendis forestals (INFOCAT), inundacions (INUNCAT), sector químic (PLASEQCAT), transport de mercaderies perilloses (TRANSCAT) i ventades (VENTCAT).
  • Incendis forestals (INFOCAT), inundacions (INUNCAT), risc químic (PLASEQCAT), mercaderies perilloses (TRANSCAT) i vent (VENTCAT)
  • Plans especials de protecció civil de la Generalitat de Catalunya
31Quins són els tres diàmetres nominals normalitzats de les mànegues i racords de tipus Barcelona (UNE 23400) utilitzats pels bombers?Els diàmetres nominals normalitzats són 25 mm (intervenció ràpida i forestal), 45 mm (atac directe urbà i industrial) i 70 mm (alimentació i línies troncals).Els racords de tipus Barcelona són simètrics i hermafrodites amb tres patilles d'acoblament a 120 graus, la qual cosa permet connectar qualsevol extrem de mànega amb un altre del mateix diàmetre nominal.
  • 25 mm, 45 mm i 70 mm amb racord simètric de tres patilles de tipus Barcelona
  • Els diàmetres nominals normalitzats són 25 mm (intervenció ràpida i forestal), 45 mm (atac directe urbà i industrial) i 70 mm (alimentació i línies troncals).
  • Diàmetres normalitzats de mànegues i racords segons la norma UNE 23400
32Quina llei regula el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya i a partir de quina població tenen els municipis l'obligació de prestar el servei d'extinció d'incendis?La Llei 5/1994, de 4 de maig; els municipis de més de 20.000 habitants presten el servei per si mateixos o mitjançant la Generalitat.Actualment l'Ajuntament de Barcelona disposa del seu propi servei municipal de prevenció, extinció d'incendis i salvament (Bombers de Barcelona), mentre que el Cos de Bombers de la Generalitat cobreix la resta de Catalunya.
  • Llei 5/1994 d'incendis i salvaments i competència municipal a partir de 20.000 habitants
  • La Llei 5/1994, de 4 de maig; els municipis de més de 20.000 habitants presten el servei per si mateixos o mitjançant la Generalitat.
  • Marc normatiu i organització dels serveis de bombers a Catalunya