Estatut d'Autonomia de Catalunya (LO 6/2006) i Institucions de la Generalitat

Estructura de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (LO 6/2006 i STC 31/2010), drets i deures lingüístics (art. 6 i 32–36), Parlament de Catalunya, Presidència, Govern, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de Garanties Estatutàries i tipologia de competències (art. 110–112 EAC).

Category
Oposicions de la Generalitat de Catalunya i Administració Local — Cos Superior (A1), Gestió (A2) i Administratiu (C1), Mossos d'Esquadra, Bombers i Docents d'Educació
Level
basic
Languages
ca → ca
Cards
32
Markdown
Estatut d'Autonomia de Catalunya (LO 6/2006) i Institucions de la Generalitat (.md)

Flashcards (32)

#Front (Term / Question)Back (Definition / Answer)ExampleMultiple-Choice Options
1En quin òrgan jurisdiccional culmina l'organització judicial a Catalunya i quines competències té la Generalitat en matèria d'Administració de justícia (Títol III EAC)?Culmina en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i la Generalitat té competències sobre els mitjans personals i materials judicials.El Títol III de l'Estatut atribueix a la Generalitat la provisió de mitjans materials, l'ordenació dels cossos de personal al servei de l'Administració de justícia i la demarcació i planta judicial en el seu àmbit.
  • Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i gestió de mitjans personals i materials
  • Organització judicial i competències en l'administració de l'Administració de justícia
  • Culmina en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i la Generalitat té competències sobre els mitjans personals i materials judicials.
2Quants síndics integren la Sindicatura de Comptes de Catalunya, per quina majoria són escollits i quina és la durada del seu mandat (art. 80–81 EAC i Llei 18/2010)?Està integrada per set síndics designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts (3/5) per a un mandat de sis anys, renovable una vegada.La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament i és l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d'eficiència de tot el sector públic de Catalunya.
  • Set síndics escollits per 3/5 del Parlament per a un mandat de 6 anys
  • Està integrada per set síndics designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts (3/5) per a un mandat de sis anys, renovable una vegada.
  • Composició i mandat de la Sindicatura de Comptes segons la Llei 18/2010
3Quin reconeixement estatutari i legal té la llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, a Catalunya?Segons l'article 6.5 de l'EAC i la Llei 35/2010, l'occità (aranès a l'Aran) és la llengua pròpia d'aquest territori i oficial a Catalunya.La Llei 35/2010, de l'1 d'octubre, desplega l'oficialitat de l'occità, aranès a l'Aran, garantint el dret dels ciutadans a utilitzar-lo davant les institucions de la Generalitat i del Conselh Generau d'Aran.
  • Segons l'article 6.5 de l'EAC i la Llei 35/2010, l'occità (aranès a l'Aran) és la llengua pròpia d'aquest territori i oficial a Catalunya.
  • Llengua pròpia de l'Aran i oficial a tot el territori de Catalunya
  • Oficialitat de l'occità aranès segons l'article 6.5 EAC i la Llei 35/2010
4Quina composició fixa l'article 56.1 de l'EAC per al Parlament de Catalunya i quants diputats el componen actualment per circumscripcions?L'Estatut fixa entre 100 i 150 diputats; actualment el componen 135 diputats (85 per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida).Mentre no s'aprovi una llei electoral catalana per majoria de dues terceres parts, regeix la disposició transitòria quarta de l'Estatut de 1979 que distribueix els 135 escons entre les quatre províncies.
  • Entre 100 i 150 diputats estatutaris i 135 diputats en la composició vigent
  • L'Estatut fixa entre 100 i 150 diputats; actualment el componen 135 diputats (85 per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida).
  • 135 diputats escollits per representació proporcional durant un mandat de quatre anys
5Què són les lleis de desenvolupament bàsic de l'Estatut i quina majoria exigeix l'article 62.2 de l'EAC per aprovar-les?Regulen matèries institucionals i lingüístiques essencials i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple en una votació final sobre el conjunt.Exigeixen llei de desenvolupament bàsic la regulació dels drets lingüístics, la carta dels drets i deures, les institucions de la Generalitat, el règim dels ens locals i l'organització territorial.
  • Regulen matèries institucionals i lingüístiques essencials i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple en una votació final sobre el conjunt.
  • Lleis aprovades per majoria absoluta del Ple del Parlament en votació final
  • Normes de desenvolupament institucional previstes a l'article 62.2 de l'EAC
6En què consisteixen les competències compartides de la Generalitat segons l'article 111 de l'EAC i la doctrina de la STC 31/2010?Corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva en el marc de les bases que fixi l'Estat.La Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 va declarar inconstitucional que l'Estatut restringís les bases estatals exclusivament a principis o mínims comuns fixats per normes amb rang de llei.
  • Desenvolupament legislatiu, reglamentari i execució dins de la legislació bàsica estatal
  • Competències compartides regulades a l'article 111 de l'Estatut d'Autonomia
  • Corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva en el marc de les bases que fixi l'Estat.
7Quin òrgan és la Comissió Jurídica Assessora segons l'article 72 de l'EAC i la Llei 5/2005?És l'alt òrgan consultiu del Govern de la Generalitat que exerceix les seves funcions amb autonomia orgànica i funcional en garantia d'objectivitat i independència.El seu dictamen és preceptiu, entre altres supòsits, en els projectes de reglaments executius, les revisions d'ofici d'actes nuls i les reclamacions de responsabilitat patrimonial d'import igual o superior a 50.000 euros.
  • És l'alt òrgan consultiu del Govern de la Generalitat que exerceix les seves funcions amb autonomia orgànica i funcional en garantia d'objectivitat i independència.
  • Alt òrgan consultiu del Govern regulat a l'article 72 EAC i a la Llei 5/2005
  • Òrgan superior de consulta jurídica de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals
8Quins principis consagra l'article 35 de l'EAC sobre els drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament no universitari?Consagra el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge habitual i el dret de l'alumnat a no ser separat en centres ni grups per llengua.L'article 35.2 de l'Estatut estableix que els alumnes tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori.
  • Consagra el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge habitual i el dret de l'alumnat a no ser separat en centres ni grups per llengua.
  • Model de conjunció lingüística amb el català com a llengua vehicular
  • Prohibició de segregació escolar per llengua habitual i domini d'ambdues llengües
9Com s'estructura l'organització territorial bàsica de Catalunya segons l'article 83 de l'EAC i quin règim especial té l'Aran?S'estructura en municipis i vegueries, compta amb l'àmbit supramunicipal de les comarques i reconeix l'organització institucional pròpia de l'Aran.L'article 94 de l'Estatut i la Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, reconeixen la realitat occitana d'Aran i el seu autogovern mitjançant el Conselh Generau d'Aran.
  • S'estructura en municipis i vegueries, compta amb l'àmbit supramunicipal de les comarques i reconeix l'organització institucional pròpia de l'Aran.
  • Municipis, vegueries, comarques i règim especial propi de l'Aran
  • Organització territorial local regulada al Títol II, Capítol VI de l'EAC
10Com es regula el reconeixement institucional de la llengua de signes catalana en l'ordenament jurídic de Catalunya?Es garanteix a l'article 50.6 de l'EAC i es regula mitjançant la Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana.Els poders públics han de garantir l'ús i l'ensenyament de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin assolir la igualtat de les persones sordes que optin per aquesta llengua.
  • Article 50.6 de l'Estatut i Llei 17/2010 de la llengua de signes catalana
  • Es garanteix a l'article 50.6 de l'EAC i es regula mitjançant la Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana.
  • Protecció estatutària i legal de la llengua de signes catalana
11Quina és la naturalesa institucional i quines funcions exerceix el Govern o Consell Executiu segons l'article 68 de l'EAC?És l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària.El Govern es compon del President o Presidenta de la Generalitat, del Conseller Primer o Consellera Primera o del Vicepresident o Vicepresidenta, si s'escau, i dels consellers i conselleres.
  • Òrgan col·legiat superior titular de la funció executiva i de la potestat reglamentària
  • És l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària.
  • Consell Executiu regulat a l'article 68 de l'Estatut d'Autonomia
12Quins requisits i majories regeixen la moció de censura i la qüestió de confiança davant el Parlament de Catalunya (art. 67.7 EAC i Llei 13/2008)?La moció de censura és constructiva (proposada per 1/5 dels diputats i aprovada per majoria absoluta) i la qüestió de confiança exigeix majoria simple.Si el Parlament aprova una moció de censura, el President o Presidenta i el Govern cessen automàticament i el candidat o candidata inclòs en la moció s'entén investit del càrrec.
  • Moció de censura per majoria absoluta i qüestió de confiança per majoria simple
  • Mecanismes d'exigència de responsabilitat política solidària del Govern
  • La moció de censura és constructiva (proposada per 1/5 dels diputats i aprovada per majoria absoluta) i la qüestió de confiança exigeix majoria simple.
13Quina és la naturalesa i funció del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) segons l'article 82 de l'EAC i la Llei 2/2000?És l'autoritat reguladora independent de la comunicació audiovisual pública i privada que vetlla pel pluralisme i pel compliment de la normativa lingüística i de continguts.El Consell de l'Audiovisual de Catalunya actua amb plena independència del Govern en l'exercici de les seves funcions supervisores sobre els prestadors de serveis de comunicació audiovisual de competència de la Generalitat.
  • És l'autoritat reguladora independent de la comunicació audiovisual pública i privada que vetlla pel pluralisme i pel compliment de la normativa lingüística i de continguts.
  • Autoritat reguladora independent del sector audiovisual públic i privat de Catalunya
  • Institució estatutària de regulació audiovisual prevista a l'article 82 de l'EAC
14Quina majoria parlamentària es requereix per escollir el Síndic o Síndica de Greuges i quina és la durada del seu mandat (art. 78–79 EAC i Llei 24/2009)?És escollit pel Parlament de Catalunya per majoria de tres cinquenes parts (3/5) dels seus membres per a un mandat de nou anys sense reelecció.El Síndic de Greuges té com a funció protegir i defensar els drets i les llibertats reconeguts per la Constitució i l'Estatut i supervisa l'activitat de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals.
  • Majoria de 3/5 del Parlament i mandat improrrogable de 9 anys
  • És escollit pel Parlament de Catalunya per majoria de tres cinquenes parts (3/5) dels seus membres per a un mandat de nou anys sense reelecció.
  • Elecció i mandat del Síndic de Greuges segons l'article 79 de l'EAC
15Quin estatus jurídic atribueix l'article 6 de l'EAC al català i al castellà a Catalunya i quina precisió va fer la STC 31/2010?El català és la llengua pròpia i oficial de Catalunya juntament amb el castellà; la STC 31/2010 va anul·lar l'incís d'ús preferent.L'article 6.1 i 6.2 de l'Estatut reconeix el català com a llengua d'ús normal de les administracions públiques, dels mitjans de comunicació públics i com a llengua vehicular de l'ensenyament.
  • Cooficialitat del català i el castellà sense primacia jurídica d'una llengua sobre l'altra
  • El català és la llengua pròpia i oficial de Catalunya juntament amb el castellà; la STC 31/2010 va anul·lar l'incís d'ús preferent.
  • El català com a llengua pròpia i oficial al costat del castellà segons l'article 6 EAC
16Quina eficàcia jurídica tenen els escrits i documents presentats en català davant dels òrgans judicials i dels registres públics a Catalunya (art. 33.3 i 36 EAC)?Tenen plena validesa i eficàcia jurídica sense que se'n pugui exigir cap traducció ni se'n pugui derivar cap mena d'indefensió o retard.D'acord amb l'article 33.3 de l'Estatut, els jutjats, els tribunals, els notaris i els registradors de la propietat i mercantils radicats a Catalunya han d'acceptar els documents redactats en català.
  • Plena validesa processal i registral dels documents en català sense traducció
  • Tenen plena validesa i eficàcia jurídica sense que se'n pugui exigir cap traducció ni se'n pugui derivar cap mena d'indefensió o retard.
  • Dret d'ús del català davant l'Administració de justícia i fe pública
17Quina llei orgànica aprova el vigent Estatut d'Autonomia de Catalunya i com s'estructura formalment el seu text articulat?La Llei Orgànica 6/2006, del 19 de juliol, estructurada en un Preàmbul, un Títol Preliminar i set Títols amb 223 articles.D'acord amb l'article 1 de la Llei Orgànica 6/2006, l'Estatut és la norma institucional bàsica de Catalunya mitjançant la qual s'accedeix a l'autogovern i s'ordena el sistema institucional català.
  • La Llei Orgànica 6/2006, del 19 de juliol, estructurada en un Preàmbul, un Títol Preliminar i set Títols amb 223 articles.
  • Llei Orgànica 6/2006 amb Títol Preliminar, set Títols i 223 articles
  • Estatut d'Autonomia de 2006 integrat per 223 articles i set Títols
18Quines potestats integren les competències exclusives de la Generalitat segons l'article 110 de l'EAC?Corresponen íntegrament a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva sobre la matèria, amb aplicació preferent del dret català.En l'àmbit de les seves competències exclusives, el dret català és el dret aplicable al territori de Catalunya amb preferència sobre qualsevol altre, sens perjudici dels títols competencials de l'Estat.
  • Potestat legislativa, potestat reglamentària i funció executiva íntegres
  • Corresponen íntegrament a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva sobre la matèria, amb aplicació preferent del dret català.
  • Competències exclusives definides a l'article 110 de l'Estatut d'Autonomia
19Quins són els òrgans principals de govern, direcció i funcionament del Parlament de Catalunya segons els articles 59 i 60 de l'EAC?La Presidència i la Mesa del Parlament, la Junta de Portaveus, el Ple, les Comissions (legislatives i específiques) i la Diputació Permanent.La Diputació Permanent vetlla pels poders del Parlament quan la cambra no està reunida en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari o quan ha estat dissolta.
  • Presidència, Mesa, Junta de Portaveus, Ple, Comissions i Diputació Permanent
  • La Presidència i la Mesa del Parlament, la Junta de Portaveus, el Ple, les Comissions (legislatives i específiques) i la Diputació Permanent.
  • Òrgans rectors i funcionals de la cambra legislativa catalana
20En quin supòsit pot el Govern de la Generalitat dictar decrets llei i quin és el termini de convalidació parlamentària segons l'article 64 de l'EAC?En cas d'una necessitat extraordinària i urgent, i queden derogats si en el termini improrrogable de trenta dies no són validats pel Parlament.Els decrets llei no poden afectar la reforma de l'Estatut, les matèries objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial dels drets estatutaris, el règim electoral ni el pressupost.
  • En cas d'una necessitat extraordinària i urgent, i queden derogats si en el termini improrrogable de trenta dies no són validats pel Parlament.
  • Disposicions legislatives provisionals per urgència extraordinària validades en 30 dies
  • Decrets llei del Govern regulats a l'article 64 de l'Estatut d'Autonomia
21En què consisteixen les prerrogatives d'inviolabilitat, immunitat i fur especial dels diputats del Parlament de Catalunya segons l'article 57 de l'EAC?Són inviolables pels vots i opinions emesos en el càrrec, no poden ser detinguts sinó en delicte flagrant i el seu fur correspon al TSJC.Segons l'article 57.2 de l'Estatut, a diferència dels parlamentaris de les Corts Generals, els diputats del Parlament de Catalunya gaudeixen d'immunitat parcial sense necessitat de suplicatori previ per ser processats.
  • Són inviolables pels vots i opinions emesos en el càrrec, no poden ser detinguts sinó en delicte flagrant i el seu fur correspon al TSJC.
  • Inviolabilitat per opinions parlamentàries, detenció només per delicte flagrant i fur al TSJC
  • Estatut dels diputats regulat a l'article 57 de l'Estatut d'Autonomia
22Què és el Consell de Governs Locals segons l'article 85 de l'EAC i la Llei 12/2010?És l'òrgan de representació dels municipis i les vegueries a les institucions de la Generalitat, escoltat en les iniciatives normatives que afecten el món local.El Consell de Governs Locals és consultat preceptivament en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives i en l'elaboració de plans i reglaments que afectin de manera específica les administracions locals.
  • Òrgan estatutari de representació dels governs locals davant la Generalitat
  • És l'òrgan de representació dels municipis i les vegueries a les institucions de la Generalitat, escoltat en les iniciatives normatives que afecten el món local.
  • Consell de Governs Locals regulat a l'article 85 de l'EAC i la Llei 12/2010
23Com es compon el Consell de Garanties Estatutàries, quin mandat tenen els seus membres i quin valor tenen els seus dictàmens després de la STC 31/2010 (art. 76–77 EAC i Llei 2/2009)?El formen nou membres juristes nomenats per sis anys (sis a proposta del Parlament per 3/5 i tres del Govern) amb dictàmens no vinculants.El Consell de Garanties Estatutàries vetlla per l'adequació a l'Estatut i a la Constitució dels projectes i proposicions de llei, decrets llei i decrets legislatius de la Generalitat i es renova per terços.
  • El formen nou membres juristes nomenats per sis anys (sis a proposta del Parlament per 3/5 i tres del Govern) amb dictàmens no vinculants.
  • Nou membres (6 pel Parlament i 3 pel Govern) per 6 anys amb dictàmens no vinculants
  • Òrgan consultiu d'adequació estatutària i constitucional regulat a la Llei 2/2009
24Quines dues modalitats de delegació legislativa del Parlament en el Govern preveu l'article 63 de l'EAC per aprovar decrets legislatius?Mitjançant lleis de bases per a la formació de textos articulats i mitjançant lleis ordinàries per refondre diversos textos legals en un de sol.La delegació legislativa s'ha d'atorgar al Govern de manera expressa per a una matèria concreta i amb la fixació d'un termini per fer-ne ús, i s'esgota amb la publicació del decret legislatiu al DOGC.
  • Llei de bases per a textos articulats i llei ordinària per a textos refosos
  • Delegació legislativa en el Govern segons l'article 63 de l'Estatut
  • Mitjançant lleis de bases per a la formació de textos articulats i mitjançant lleis ordinàries per refondre diversos textos legals en un de sol.
25Quines dues grans funcions institucionals atribueix l'article 67.1 de l'EAC al President o Presidenta de la Generalitat?Té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l'acció del Govern, i alhora exerceix la representació ordinària de l'Estat a Catalunya.Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, el President o Presidenta promulga en nom del Rei les lleis, els decrets legislatius i els decrets llei de Catalunya i n'ordena la publicació.
  • Màxima representació de la Generalitat, direcció del Govern i representació ordinària de l'Estat
  • Té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l'acció del Govern, i alhora exerceix la representació ordinària de l'Estat a Catalunya.
  • Triple vessant representativa i executiva de l'article 67.1 de l'Estatut
26Quin abast tenen les competències executives de la Generalitat segons l'article 112 de l'EAC i la STC 31/2010?Inclouen la funció executiva i la potestat reglamentària d'organització interna dels serveis per a l'execució de la normativa dictada per l'Estat.Segons la interpretació constitucional de l'article 112 de l'EAC, en les competències executives la potestat reglamentària autonòmica es circumscriu als reglaments d'organització interna dels serveis i no als executius generals.
  • Funció executiva i reglaments d'organització interna dels serveis
  • Inclouen la funció executiva i la potestat reglamentària d'organització interna dels serveis per a l'execució de la normativa dictada per l'Estat.
  • Competències executives definides a l'article 112 de l'Estatut d'Autonomia
27Quins drets lingüístics reconeix l'article 34 de l'EAC a les persones consumidores i usuàries a Catalunya?El dret a ser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin en les relacions de consum i establiments oberts al públic.El Codi de consum de Catalunya (Llei 22/2010) concreta l'article 34 de l'EAC garantint el dret a rebre la informació, l'etiquetatge, els pressupostos i els contractes d'adhesió en llengua catalana.
  • El dret a ser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin en les relacions de consum i establiments oberts al públic.
  • Atenció oral i escrita en català o castellà en establiments oberts al públic
  • Drets lingüístics en l'àmbit del consum segons l'article 34 de l'Estatut
28Quins són l'òrgan bilateral de relació en matèria de finançament i l'entitat encarregada de la gestió dels tributs propis i cedits segons el Títol VI de l'EAC?La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat (art. 210 EAC) i l'Agència Tributària de Catalunya (art. 204 EAC).D'acord amb l'article 204 de l'Estatut i el Codi tributari de Catalunya (Llei 17/2017), correspon a l'Agència Tributària de Catalunya la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels tributs propis i dels cedits totalment.
  • La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat (art. 210 EAC) i l'Agència Tributària de Catalunya (art. 204 EAC).
  • Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals i Agència Tributària de Catalunya
  • Institucions fiscals i de finançament del Títol VI de l'Estatut d'Autonomia
29Segons l'article 2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC), quines institucions integren la Generalitat de Catalunya?La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions del Capítol V del Títol II.L'article 2.3 de l'Estatut d'Autonomia estableix així mateix que els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals integren també el sistema institucional de la Generalitat.
  • Parlament, Presidència, Govern i institucions estatutàries del Títol II
  • Sistema institucional format pel Parlament, el President, el Govern i òrgans estatutaris
  • La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions del Capítol V del Títol II.
30Com s'escull el President o Presidenta de la Generalitat i què passa si cap candidat no és investit en el termini legal (art. 67 EAC i Llei 13/2008)?L'escull el Parlament per majoria absoluta en primera votació o simple 48 hores després; si passen dos mesos sense investidura, el Parlament es dissol automàticament.La Presidència del Parlament, amb consulta prèvia als grups parlamentaris, proposa un candidat o candidata; un cop investit, és nomenat pel Rei i el termini de dos mesos compta des de la primera votació.
  • Majoria absoluta en primera volta o simple 48 hores després i dissolució als 2 mesos
  • L'escull el Parlament per majoria absoluta en primera votació o simple 48 hores després; si passen dos mesos sense investidura, el Parlament es dissol automàticament.
  • Procediment d'investidura de la Presidència de la Generalitat segons l'article 67 EAC
31Quin és l'abast del dret d'opció lingüística davant les administracions i institucions públiques a Catalunya segons els articles 32 i 33 de l'EAC?Totes les persones tenen dret a utilitzar el català o el castellà i a ser ateses oralment i per escrit en la llengua escollida.Segons l'article 33 de l'Estatut, les administracions públiques i els organismes i les empreses que en depenen a Catalunya han d'atendre qualsevol ciutadà en la llengua oficial que aquest triï.
  • Dret a relacionar-se i rebre resposta en qualsevol de les llengües oficials
  • Totes les persones tenen dret a utilitzar el català o el castellà i a ser ateses oralment i per escrit en la llengua escollida.
  • Opció lingüística lliure i prohibició de discriminació per raó de llengua
32Quins requisits exigeixen els articles 222 i 223 de l'EAC per aprovar una reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?Aprovació pel Parlament de Catalunya per majoria de dues terceres parts (2/3), aprovació per les Corts Generals mitjançant llei orgànica i referèndum positiu dels electors.La iniciativa de reforma correspon al Parlament (a proposta d'una cinquena part dels diputats), al Govern de la Generalitat, a les Corts Generals o a un percentatge d'ajuntaments i d'electors de Catalunya.
  • Aprovació pel Parlament de Catalunya per majoria de dues terceres parts (2/3), aprovació per les Corts Generals mitjançant llei orgànica i referèndum positiu dels electors.
  • Majoria de 2/3 del Parlament, llei orgànica de les Corts Generals i referèndum a Catalunya
  • Procediment de reforma estatutària regulat al Títol VII de l'EAC