Electricitat, magnetisme, oscil·lacions, so i òptica
32 targetes de física universitària introductòria sobre electroestàtica, circuits, forces magnètiques, moviment harmònic, so i òptica geomètrica i ondulatòria. Requereix coneixements d’àlgebra, trigonometria, vectors i càlcul bàsic.
- Category
- Physics
- Level
- basic
- Languages
- ca → ca
- Cards
- 32
- Markdown
- Electricitat, magnetisme, oscil·lacions, so i òptica (.md)
Flashcards (32)
| # | Front (Term / Question) | Back (Definition / Answer) | Example | Multiple-Choice Options |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Com permet la llei d’Ampère calcular el camp exterior d’un fil recte idealment llarg? | Per a corrents estacionaris en el buit, ∮B·dl = μ0 I_enclosed. La simetria cilíndrica dona B = μ0 I/(2πr) fora del fil, on r es mesura des de l’eix i I és la magnitud del corrent; el sentit segueix la regla de la mà dreta. μ0 ≈ 4π × 10⁻⁷ T·m/A és aproximat, no exacte en el SI revisat. | ||
| 2 | Quina és la llei de Malus per a un analitzador ideal? | Per a llum incident polaritzada linealment d’intensitat I0, la intensitat transmesa és I = I0 cos²θ. θ és l’angle entre la direcció de polarització del camp elèctric incident i l’eix de transmissió de l’analitzador. A θ = 90°, la transmissió ideal és zero. | ||
| 3 | Com es reparteix l’energia en un oscil·lador massa–molla ideal sense força impulsora ni amortiment? | Prenent zero d’energia potencial a l’equilibri, E = ½mv² + ½kx² = ½kA² es manté constant. A x = ±A, la rapidesa és zero i l’energia és potencial. A x = 0, l’energia potencial és zero i la cinètica és màxima. | ||
| 4 | Com s’expressa el nivell d’intensitat sonora en decibels? | β = 10 log10(I/I0) dB, amb intensitat I en W/m² i referència convencional I0 = 10⁻¹² W/m². Un augment de 10 dB multiplica la intensitat per deu; 20 dB, per cent. Aquestes proporcions no determinen directament la sonoritat percebuda. | ||
| 5 | Quina força actua sobre un fil recte amb corrent en un camp magnètic uniforme? | Força vectorial: F = I(L × B), on L apunta en el sentit del corrent convencional i té per mòdul la longitud del fil. El mòdul de la força és |F| = ILB sinθ, amb I com a magnitud del corrent i θ com a angle entre L i B. | ||
| 6 | Què és la dispersió òptica i per què un prisma de vidre ordinari separa la llum blanca? | La dispersió significa que l’índex de refracció varia amb la freqüència de la llum. En el rang de dispersió normal del vidre ordinari per a llum visible, el violeta té un índex més alt que el vermell i el prisma el desvia més. Així, els colors surten en direccions diferents. | ||
| 7 | Quan es produeix reflexió interna total i quin és l’angle crític? | En una interfície ideal entre medis transparents amb n1 > n2, la incidència des del medi 1 produeix reflexió interna total si θ > θ_c, on sinθ_c = n2/n1 i els angles es mesuren des de la normal. No hi ha cap raig refractat propagant, tot i que un camp evanescent penetra en el medi 2. | ||
| 8 | Quines tres fórmules equivalents donen la potència dissipada en una resistència òhmica? | P = IV = I²R = V²/R, on V és la caiguda de tensió a la resistència R i I el corrent. Són relacions instantànies; en corrent continu estacionari donen una potència constant. La potència es mesura en watts (W). | ||
| 9 | Quines són les condicions ideals d’interferència de doble escletxa? | Amb il·luminació igual, coherent i en fase de dues escletxes estretes, amb la mateixa polarització, les franges brillants compleixen d sinθ = mλ i les fosques d sinθ = (m + ½)λ, amb m enter. d és la separació de les escletxes i λ la longitud d’ona. Per a una pantalla llunyana a distància L i angles petits, la separació entre franges brillants veïnes és Δy ≈ λL/d. | ||
| 10 | Per què el camp electroestàtic és perpendicular a una superfície equipotencial on E ≠ 0? | Sobre la superfície, dV = −E·dl = 0 per a qualsevol desplaçament tangent dl. Per tant, el camp no té component tangencial i és normal a la superfície. On E = 0, el camp no té una direcció definida. | ||
| 11 | Què causa els batecs acústics i quina freqüència tenen? | Dues ones sonores de freqüències properes interfereixen i produeixen canvis periòdics d’amplitud i sonoritat. La freqüència dels batecs és f_beat = |f1 − f2|. Quan les freqüències s’apropen, els batecs s’alenteixen; amb freqüències iguals desapareixen. | ||
| 12 | Com es combinen resistències ideals positives en sèrie i en paral·lel? | En sèrie: R_eq = ΣR_i, amb el mateix corrent per cada resistència. En paral·lel: 1/R_eq = Σ(1/R_i), amb la mateixa tensió a cada branca. Amb almenys dues resistències finites i positives en paral·lel, R_eq és menor que la resistència individual més petita. | ||
| 13 | Quina força magnètica actua sobre una càrrega puntual en moviment i fa treball? | Força vectorial: F_B = q(v × B); mòdul: |F_B| = |q|vB sinθ. La regla de la mà dreta dona v × B, i el sentit s’inverteix si q és negativa. Com que F_B·v = 0, la força magnètica per si sola no fa treball sobre la càrrega ni en canvia l’energia cinètica. | ||
| 14 | Com es relacionen la diferència de potencial electroestàtic, el canvi d’energia i el treball? | Per a una càrrega q, ΔU = qΔV i el camp elèctric fa un treball W_field = −qΔV. Si l’energia cinètica no canvia i només fan treball la força elèctrica i un agent extern, W_ext = qΔV. El potencial és energia per unitat de càrrega: 1 V = 1 J/C. | ||
| 15 | Quin tipus d’ona és el so en un fluid i què en determina la rapidesa? | Per a petites pertorbacions adiabàtiques en un fluid, el so és una ona longitudinal de pressió i densitat amb rapidesa v = √(B_s/ρ), on B_s és el mòdul volumètric isentròpic i ρ la densitat d’equilibri. Cal un medi material. Els sòlids també poden sostenir ones de cisallament; la fórmula no és universal per als sòlids. | ||
| 16 | Què expressen les regles de nusos i malles de Kirchhoff? | En un nus sense acumulació de càrrega, ΣI_in = ΣI_out per conservació de la càrrega. L’equació d’una malla equilibra els canvis de tensió i les forces electromotrius de les fonts, d’acord amb la conservació de l’energia. Si un flux magnètic variable travessa la malla, cal incloure la fem induïda −dΦ_B/dt; aleshores ∮E·dl no és necessàriament zero. | ||
| 17 | Com es combinen capacitats ideals en sèrie i en paral·lel? | En paral·lel: C_eq = ΣC_i, amb la mateixa tensió a cada condensador. En sèrie: 1/C_eq = Σ(1/C_i). En la cadena en sèrie habitual, inicialment descarregada, els condensadors adquireixen càrregues del mateix mòdul i les diferències de potencial se sumen. | ||
| 18 | Quines són la freqüència i el període d’un oscil·lador massa–molla ideal sense amortiment? | Per a una massa m i una molla lineal sense massa de rigidesa k, ω = √(k/m), T = 2π√(m/k) i f = 1/T. El període és independent de l’amplitud dins d’aquest model lineal ideal. | ||
| 19 | Quina és la llei de Coulomb per a dues càrregues puntuals estacionàries en el buit? | El mòdul de la força és F = k_e |q1 q2|/r², on r és la separació i k_e = 1/(4π ε0) ≈ 8.988 × 10⁹ N·m²/C². La força segueix la recta que uneix les càrregues: les del mateix signe es repel·leixen i les de signe contrari s’atreuen. | ||
| 20 | Quines freqüències de modes normals admet una corda ideal fixada als dos extrems? | Per a una corda uniforme de longitud L, tensió T i densitat lineal de massa μ, la rapidesa és v = √(T/μ) i f_n = nv/(2L), n = 1, 2, 3, …. Tots dos extrems són nodes de desplaçament. Tots els harmònics enters són permesos, però l’excitació determina quins hi són presents. | ||
| 21 | Quines són la llei d’Ohm i la fórmula de resistència d’un conductor uniforme? | Per a un conductor òhmic en condicions físiques fixes, V = IR. Amb longitud L, àrea transversal uniforme A i resistivitat uniforme ρ, R = ρL/A. La resistència es mesura en Ω i la resistivitat en Ω·m; la temperatura pot modificar ρ i R. | ||
| 22 | Què implica la llei de Gauss per a un conductor i una cavitat tancada buida en equilibri electroestàtic? | Per a una superfície tancada, ∮E·dA = Q_enclosed/ε0. El camp dins del material conductor és zero en equilibri electroestàtic, perquè un camp no nul mouria les càrregues lliures. Una cavitat tancada buida en un conductor equipotencial també està lliure de camp. Una càrrega tancada nul·la només implica flux net nul, no necessàriament camp nul. | ||
| 23 | Com es defineix el camp elèctric i com s’orienten les línies d’una càrrega puntual? | E = F/q0 és la força per unitat de càrrega de prova positiva i petita, en N/C o V/m; E i F són vectors. Les línies surten d’una càrrega puntual positiva i entren en una de negativa. Una separació menor entre línies representa un camp més intens. | ||
| 24 | Quin moment de força actua sobre una bobina plana en un camp magnètic uniforme? | Per a N espires idèntiques d’àrea A amb corrent I, el moment magnètic vectorial és μ = NIA n, on n és la normal unitària donada per la regla de la mà dreta. Moment de força vectorial: τ = μ × B. El mòdul és |τ| = NIAB sinθ, on θ és l’angle entre μ i B. | ||
| 25 | Quin és el període d’un pèndol simple per a angles petits? | Per a una massa puntual suspesa d’un suport inextensible i sense massa de longitud L, en gravetat uniforme g, T ≈ 2π√(L/g). S’utilitza sinθ ≈ θ amb θ en radians. El període no depèn de la massa i només és aproximadament independent de l’amplitud per a angles petits. | ||
| 26 | Com afecta l’amortiment la ressonància de desplaçament d’un oscil·lador forçat? | Per a ẍ + 2βẋ + ω0²x = (F0/m)cos(ωt), amb F0 fixa i amortiment positiu β, l’amplitud estacionària del desplaçament té un màxim a ω = √(ω0² − 2β²) si 0 < β < ω0/√2. S’acosta a ω0 quan l’amortiment és feble. Un amortiment més gran elimina aquest pic a freqüència positiva; la màxima potència absorbida és un criteri diferent. | ||
| 27 | Quina equació i solució defineixen el moviment harmònic simple sense amortiment? | Amb x com a desplaçament respecte de l’equilibri i freqüència angular constant ω > 0, ẍ + ω²x = 0. La solució real és x(t) = A cos(ωt + φ), amb amplitud A i fase φ. L’acceleració és a = −ω²x, dirigida cap a l’equilibri. | ||
| 28 | Quina és l’equació d’una lent prima amb la convenció «allò real és positiu»? | En el model paraxial de lent prima, amb el mateix medi a tots dos costats, 1/f = 1/d_o + 1/d_i. Un objecte real té d_o > 0 i un de virtual d_o < 0; una imatge real té d_i > 0 i una de virtual d_i < 0. Per a lents convergents f > 0; per a divergents f < 0. | ||
| 29 | Quines són les lleis de reflexió i refracció en una interfície transparent ordinària? | Els angles es mesuren des de la normal a la superfície. Reflexió: θ_reflected = θ_incident. Refracció: n1 sinθ1 = n2 sinθ2. Amb incidència no normal cap a un medi d’índex més alt (n2 > n1), el raig transmès s’acosta a la normal i la rapidesa disminueix, ja que v = c/n. | ||
| 30 | Com difereixen els modes de tubs ideals obert–obert i obert–tancat? | Negligint les correccions d’extrem, un extrem obert és un ventre de desplaçament i un node de pressió; en un de tancat passa el contrari. Obert–obert: f_n = nv/(2L), n = 1, 2, 3, …. Obert–tancat: f_m = mv/(4L), m = 1, 3, 5, …. L és la longitud del tub i v la rapidesa del so. | ||
| 31 | Què és la capacitat elèctrica i quan és vàlida C = κ ε0 A/d? | La capacitat és C = Q/V, on Q és el mòdul de la càrrega de cada placa i V el mòdul de la diferència de potencial; 1 F = 1 C/V. Per a plaques paral·leles d’àrea A separades una distància d, amb l’espai uniformement ple d’un dielèctric lineal de permitivitat relativa κ i efectes de vora negligibles, C = κ ε0 A/d. | ||
| 32 | Què signifiquen el signe i el mòdul de l’augment lateral d’una lent? | Amb la convenció de lent prima «allò real és positiu», m = h_i/h_o = −d_i/d_o. Si m és positiu, la imatge és dreta respecte de l’objecte; si és negatiu, invertida. |m| > 1 significa ampliació i |m| < 1 reducció. El caràcter real o virtual depèn de la convergència dels raigs i del signe de d_i, no només de m. |