Mecànica: moviment, forces, energia, quantitat de moviment i gravitació
32 targetes de repàs de mecànica amb àlgebra i càlcul sobre moviment, forces, treball i energia, col·lisions, gravitació i gràfics experimentals. Calen coneixements d'àlgebra, trigonometria, vectors i càlcul bàsic.
- Category
- Physics
- Level
- intermediate
- Languages
- ca → ca
- Cards
- 32
- Markdown
- Mecànica: moviment, forces, energia, quantitat de moviment i gravitació (.md)
Flashcards (32)
| # | Front (Term / Question) | Back (Definition / Answer) | Example | Multiple-Choice Options |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Què són la quantitat de moviment i l'impuls, i per què es distingeixen les forces mitjana i màxima d'un impacte? | Per a massa constant, p = mv i J = ∫F_net dt = Δp = F_avg Δt són relacions vectorials. Una component de l'impuls és l'àrea amb signe sota el gràfic força–temps corresponent. Per a Δp fix, augmentar la durada de l'impacte redueix el mòdul de la força resultant mitjana. La força màxima també depèn del perfil temporal i no queda determinada només per aquesta mitjana. | ||
| 2 | Com es defineix el treball i què estableix el teorema del treball i l'energia cinètica? | Per a força constant, W = F·Δr = Fd cosθ. En general, W = ∫F·dr al llarg de la trajectòria; en una dimensió és ∫Fx dx, l'àrea amb signe força–posició. Per a una partícula newtoniana de massa constant, W_net = ΔK = ½m(vf² − vi²). El treball es mesura en joules: 1 J = 1 N·m. | ||
| 3 | Com s'aplica per components la conservació de la quantitat de moviment en una col·lisió obliqua bidimensional? | Suposem que m1 es mou inicialment en +x amb rapidesa v1i, m2 està quieta i l'impuls extern és negligible. Amb rapidesa final v1f a un angle θ1 per sobre de +x i v2f a un angle θ2 per sota: m1v1i = m1v1f cosθ1 + m2v2f cosθ2, i 0 = m1v1f sinθ1 − m2v2f sinθ2. Aquestes equacions no exigeixen una col·lisió elàstica. | ||
| 4 | On és màxima la rapidesa d'un bloc que cau i comprimeix una molla vertical ideal? | Per a una massa m deixada anar del repòs a una altura h ≥ 0 sobre una molla sense deformar, sense massa i de rigidesa k, es negligeixen la resistència i la dissipació. Amb compressió y positiva avall, a = g − ky/m; la rapidesa és màxima en y = mg/k. De mg(h + y) = ½mv² + ½ky² resulta v_max = √(2gh + mg²/k). El màxim arriba després del primer contacte, dins del règim lineal de la molla. | ||
| 5 | Com es resol el pèndol balístic ideal en dues etapes? | Una bala de massa m que es mou horitzontalment s'incrusta en una massa pendular M inicialment quieta. Amb impuls extern horitzontal negligible, mv0 = (m + M)v_after. Es modela la massa conjunta com a partícula en gravetat uniforme g i es negligeixen les pèrdues de l'oscil·lació: ½(m + M)v_after² = (m + M)gh, on h és l'elevació. Així, v0 = ((m + M)/m)√(2gh). L'energia cinètica no es conserva durant la incrustació. | ||
| 6 | Com depèn la lectura d'una bàscula en un ascensor de l'acceleració vertical? | Prenent amunt com a positiu, un passatger que comparteix l'acceleració ay de l'ascensor i només rep el pes i la força de la bàscula té N = m(g + ay). Així, ay = 0 dona N = mg; ay > 0, N > mg; i −g < ay < 0, N < mg. En caiguda lliure, N = 0. El model de contacte exigeix N ≥ 0; no pot predir una normal negativa. | ||
| 7 | Com se sumen les velocitats relatives i què fixa el temps de travessa d'una barca ideal? | En mecànica clàssica amb eixos comuns no giratoris, v_A/C = v_A/B + v_B/C vectorialment. Si una barca manté rapidesa v_bw respecte a l'aigua i apunta perpendicularment a ribes paral·leles, mentre un corrent uniforme v_wg va al llarg de les ribes, travessa una amplada W en t = W/v_bw. La deriva és Δx = v_wg t; la independència de t respecte al corrent només val en aquestes condicions. | ||
| 8 | Com descriu una corba unidimensional d'energia potencial la força, l'equilibri i els punts de retorn? | Fx = −dU/dx i ΔU = −∫Fx dx. L'equilibri exigeix U′ = 0. En aquest punt, U″ > 0 indica equilibri estable i U″ < 0, inestable; U″ = 0 tot sol no permet decidir. Un potencial localment constant dona equilibri neutre. En un punt de retorn K = 0 i E = U, però no tot punt amb E = U és necessàriament una inversió del moviment. | ||
| 9 | Què passa en una col·lisió elàstica unidimensional amb un blanc inicialment quiet? | Amb impuls extern negligible i velocitat inicial v0 > 0 per a m1, v1f = ((m1 − m2)/(m1 + m2))v0 i v2f = (2m1/(m1 + m2))v0. Masses iguals intercanvien velocitats. Per a m1 ≪ m2, v1f ≈ −v0 i v2f ≈ 0; per a m1 ≫ m2, v1f ≈ v0 i v2f ≈ 2v0. | ||
| 10 | Com es relacionen el moviment del centre de masses i la quantitat de moviment total? | Per a un conjunt fix de masses constants amb massa total M, r_cm = Σmi ri/M i v_cm = Σmi vi/M = P_total/M són relacions vectorials. En mecànica newtoniana, amb forces internes que es cancel·len, F_ext,net = M a_cm. Si la força externa resultant és nul·la, v_cm roman constant fins i tot durant col·lisions o explosions internes; no cal que cada força externa individual sigui nul·la. | ||
| 11 | Quines són les propietats del punt més alt, el temps de vol, l'altura i l'abast d'un projectil ideal que torna a l'altura de llançament? | Amb g uniforme cap avall, sense resistència de l'aire, velocitat inicial de mòdul v0 i angle 0 < θ < 90°, al punt més alt vx = v0 cosθ, vy = 0, ax = 0 i ay = −g. El retorn a l'altura inicial tarda T = 2v0 sinθ/g. L'altura sobre el llançament és H = v0² sin²θ/(2g) i l'abast R = v0² sin(2θ)/g. Amb v0 fix, l'abast és màxim a 45°; els angles complementaris donen el mateix abast. | ||
| 12 | Com es relacionen l'energia cinètica i el mòdul de la quantitat de moviment d'una partícula no relativista? | Per a m > 0, K = p²/(2m) i p = √(2mK), on p és el mòdul de la quantitat de moviment. Amb la mateixa K, un carro de massa 4m té el doble de p que un de massa m. Amb la mateixa p, el carro de massa m té quatre vegades l'energia cinètica del de massa 4m. | ||
| 13 | Quines forces i acceleració té un bloc que llisca avall per un pla inclinat fix i rugós? | Per a un pendent θ sobre l'horitzontal, el pes té components mg sinθ avall pel pla i mg cosθ cap al pla. Sense altra força aplicada ni acceleració normal, N = mg cosθ. En el model de fregament cinètic, fk = μkN actua amunt pel pla. Prenent avall com a positiu, a = g(sinθ − μk cosθ) mentre el bloc llisca avall; a pot ser negativa. | ||
| 14 | Des de quina altura mínima s'ha de deixar anar una partícula perquè llisqui per l'interior d'un bucle vertical sense perdre contacte? | En una pista circular sense fregament de radi R, una partícula deixada anar del repòs des d'una altura h sobre el fons necessita v_top² ≥ gR a dalt. L'energia dona mgh = mg(2R) + ½mv_top², i per tant h_min = 5R/2. Se suposen lliscament sense energia cinètica de rotació, gravetat uniforme i cap subjecció que pugui estirar la partícula cap a la pista. | ||
| 15 | Com és el camp gravitatori dins i fora d'una esfera sòlida uniforme? | Per a massa M, radi R i distància r al centre, el camp apunta endins si r > 0. El mòdul és g(r) = GM/r² per a r ≥ R i g(r) = GMr/R³ per a 0 ≤ r < R. Dins, M_enclosed = M(r/R)³ i g = GM_enclosed/r² per a r > 0; g(0) = 0. Una capa esfèrica buida amb simetria esfèrica produeix camp nul al seu interior buit, però no apantalla camps d'altres masses. | ||
| 16 | Quines són l'acceleració i la tensió d'una màquina d'Atwood ideal amb m2 > m1 > 0? | Amb corda inextensible sense massa, politja sense massa ni fregament i gravetat uniforme, a = (m2 − m1)g/(m1 + m2): m2 accelera avall i m1 amunt. La tensió és T = 2m1m2g/(m1 + m2), de manera que m1g < T < m2g. | ||
| 17 | Com afecta l'elecció del balanç energètic el tractament de gravetat, molles i fregament? | Un model de partícula sola pot comptar el pes i la força elàstica com a treball: Wg + Ws + W_other = ΔK. Alternativament, es representa aquest treball amb energies d'interacció en U i s'escriu Δ(K + U) = W_other, sense comptar les forces dues vegades. Si el fregament escalfa cossos dins del sistema escollit, s'inclou energia interna: per a un sistema aïllat, ΔK + ΔU + ΔE_internal = 0. | ||
| 18 | Quines són les energies d'un satèl·lit en òrbita circular i com canvien entre òrbites circulars? | Per a m ≪ M fora d'un cos central fix amb simetria esfèrica i U(∞) = 0: U = −GMm/r, K = GMm/(2r) i E = −GMm/(2r). Comparant òrbites circulars, un r més gran dona U i E més grans, però K i rapidesa més petites. Elevar l'òrbita circular final requereix una aportació neta d'energia; això no descriu el canvi de rapidesa en cada instant d'una maniobra. | ||
| 19 | Com es diferencien el fregament estàtic i el cinètic, i quin és l'angle de repòs ideal? | En el model simple, 0 ≤ fs ≤ μsN mentre no hi ha lliscament; durant el lliscament, fk = μkN s'oposa al moviment relatiu. μk sol ser menor que μs, però no és una identitat universal, ni fk és constant si N canvia. Per a un bloc en un pendent sotmès només al pes, la normal i el fregament, el lliscament imminent dona tanθ_max = μs. | ||
| 20 | Com es relacionen gravetat, rapidesa orbital circular, període i rapidesa d'escapament fora d'un cos central amb simetria esfèrica? | Per a una massa de prova m ≪ M fora d'una massa aïllada M amb simetria esfèrica, F = GMm/r² i g = GM/r². Les òrbites circulars tenen v_orb = √(GM/r) i T² = 4π²r³/(GM). Escapar des d'un radi R només sota la gravetat requereix v_esc = √(2GM/R), √2 vegades la rapidesa circular al mateix radi. Es negligeixen la resistència atmosfèrica i la rotació de la font. | ||
| 21 | Què és l'acceleració centrípeta i quina rapidesa manté el contacte d'una partícula no retinguda al capdamunt d'un bucle interior? | L'acceleració radial cap endins és ac = v²/r = ω²r; «força centrípeta» designa la força resultant cap al centre, no una interacció addicional. Al capdamunt d'una pista circular interior de radi R, N + mg = mv²/R. Exigir N ≥ 0 dona v_min = √(gR). Se suposa que el pes i la normal són les úniques forces radials. | ||
| 22 | Com es mou un cos deixat anar des del repòs sota una força de resistència lineal F_drag = −bv? | Prenem avall com a positiu, amb m, g i b > 0 constants i empenta de flotació negligible. Aleshores m dv/dt = mg − bv. La velocitat límit és vT = mg/b, la constant de temps τ = m/b i v(t) = vT(1 − e^(−t/τ)). L'acceleració és a(t) = g e^(−t/τ). Se suposa el règim de resistència lineal. | ||
| 23 | Com es relacionen la conservació de la quantitat de moviment i els tipus de col·lisió? | La quantitat de moviment total és constant si la força externa resultant és nul·la; en una col·lisió breu n'hi ha prou amb un impuls extern negligible. Les col·lisions elàstiques conserven l'energia cinètica. Les inelàstiques dissipatives la redueixen; les superelàstiques l'augmenten alliberant energia interna. En el model de partícules, els objectes d'una col·lisió perfectament inelàstica comparteixen velocitat final, minimitzant l'energia cinètica de translació final per a les masses i la quantitat de moviment total donades. | ||
| 24 | Com permet la linealització obtenir una constant física del pendent ajustat? | Per a un pèndol simple de petita amplitud, T² = (4π²/g)L. Representant T² en funció de L, el pendent ideal S dona g = 4π²/S. S'estima S amb un ajust; en un gràfic es prenen punts ben separats de la recta ajustada. L'ordenada ideal és zero, però no s'han de forçar les dades mesurades per l'origen sense justificació. Amb acceleració constant des del repòs, v² en funció de Δx té pendent 2a. | ||
| 25 | Quines són les rapideses ideals d'un revolt pla limitat pel fregament i d'un revolt peraltat sense fregament? | Per a un cotxe tractat com a partícula que fa un gir circular estacionari de radi R, sense altres forces horitzontals, la carretera plana dona v_max = √(μs gR). Amb peralt θ sobre l'horitzontal i sense fregament, N sinθ = mv²/R i N cosθ = mg, d'on v = √(gR tanθ). Són models ideals del contacte del pneumàtic, no límits universals per a carreteres. | ||
| 26 | Per què una òrbita de Kepler escombra àrees iguals en temps iguals? | La força gravitatòria cap a una massa central fixa no exerceix moment de força respecte a aquest centre, i es conserva el moment angular orbital L. La velocitat areolar és dA/dt = L/(2m), amb el mòdul de L. En una òrbita el·líptica, la rapidesa és màxima al periapsi i mínima a l'apoapsi; allí la velocitat és transversal, de manera que rp vp = ra va. | ||
| 27 | Quina és la força de contacte entre dos blocs adjacents empesos sobre una taula sense fregament? | Siguin m1 el bloc esquerre, m2 el dret i F > 0 una força que empeny m1 a la dreta. Tots dos acceleren amb a = F/(m1 + m2). L'única força horitzontal sobre m2 és la de contacte: F_1on2 = m2F/(m1 + m2), cap a la dreta. La força de m2 sobre m1 és igual i oposada. Empènyer des de l'altre costat intercanvia el factor de massa. | ||
| 28 | Com es relacionen posició, velocitat i acceleració mitjançant el càlcul i els gràfics del moviment? | En una dimensió, v = dx/dt i a = dv/dt. Les àrees amb signe donen Δx = ∫v dt i Δv = ∫a dt durant l'interval. Quan v ≠ 0, el mòdul de la velocitat augmenta si va > 0 i disminueix si va < 0; el signe de l'acceleració tot sol no determina si aquest mòdul augmenta. | ||
| 29 | Què són la potència mecànica mitjana i la instantània? | La potència mitjana per a un treball W durant Δt és P_avg = W/Δt. La instantània és P = dW/dt. Per a una força sobre una partícula de velocitat v, P = F·v = Fv cosθ. La potència mesura el ritme de transferència d'energia per treball; 1 W = 1 J/s. | ||
| 30 | Quines són la llei de Hooke, l'energia de la molla i les rigideses de combinacions ideals de molles? | Per a un desplaçament x des de la posició sense deformació, Fs = −kx i Us = ½kx², amb Us(0) = 0. Us augmenta pel treball contra la molla, no per l'àrea amb signe sota Fs. Per a molles lineals sense massa, allargaments iguals en paral·lel donen k_eq = k1 + k2; forces iguals en sèrie donen 1/k_eq = 1/k1 + 1/k2. | ||
| 31 | Què estableixen les tres lleis de Newton en un sistema inercial i què és un parell de tercera llei? | Una força resultant nul·la implica velocitat constant. Per a una partícula de massa constant, ΣF = dp/dt = ma, amb magnituds vectorials. En una interacció entre A i B, F_AonB = −F_BonA. Aquestes forces iguals i oposades actuen sobre cossos diferents. El pes i la normal sobre el mateix llibre no formen un parell de tercera llei. | ||
| 32 | Quines quatre equacions descriuen el moviment unidimensional amb acceleració constant? | Per a un temps transcorregut t, desplaçament amb signe Δx, velocitat inicial v0 i acceleració constant a: v = v0 + at; Δx = v0t + ½at²; v² = v0² + 2aΔx; Δx = ½(v0 + v)t. Ometen, respectivament, Δx, v, t i a. |