Certificats Oficials C1 (Suficiència) i C2 (Superior) de Català — Ortografia i Morfosintaxi Normativa (GIEC/OEC i GNV)

Normativa oficial de l'IEC (GIEC 2016 i OEC 2017) i de l'AVL (GNV) per als exàmens de Política Lingüística, JQCV i EBAP/IEB: els 15 accents diacrítics monosíl·labs, apostrofació, combinacions binàries i ternàries de pronoms febles, relatius, per/per a, règim preposicional i ús del gerundi.

Category
PAU Nou Model Competencial (Catalunya, País Valencià i Balears), Oposicions ICS Salut (Infermeria, Medicina i TCAE) i Certificats Oficials C1/C2 de Català
Level
intermediate
Languages
ca → ca
Cards
32
Markdown
Certificats Oficials C1 (Suficiència) i C2 (Superior) de Català — Ortografia i Morfosintaxi Normativa (GIEC/OEC i GNV) (.md)

Flashcards (32)

#Front (Term / Question)Back (Definition / Answer)ExampleMultiple-Choice Options
1Quin criteri regeix l'ús de «per» i «per a» davant d'infinitiu en registres formals segons la GIEC i la GNV?Amb sentit no intencional es distingeix «per» (causa) de «per a» (finalitat); amb volitius l'IEC admet «per» i l'AVL prefereix «per a».
2Com s'expressa la passiva reflexa o impersonal quan el pacient és animat en lloc del calc «Es busquen cambrers a qui...»?Amb concordança plural de passiva reflexa sense «a» («Es busquen cambrers») o amb el pronom impersonal «hom» en estil molt formal.
3Quan es produeix la geminació de nasals («mm», «nn») en mots formats per prefixació com «immòbil» o «innombrable»?Quan els prefixos «in-, en-» o «con-» s'afegeixen a un radical començat en «m» (canviant «n» a «m»: «immòbil») o en «n» («innat»).
4Quines perífrasis genuïnes expressen l'obligació i la probabilitat en lloc de «tenir que + inf.» i del futur de probabilitat?L'obligació s'expressa amb «haver de + inf.» o «caldre»; la probabilitat, amb «deure + inf.» («Deuen ser les deu»).
5Com es distingeixen en l'escriptura normativa les formes «perquè», «per què» i «per a què»?«Perquè» és conjunció causal/final o nom (“motiu”); «per què» és interrogatiu o relatiu; «per a què» indica finalitat interrogativa.
6Quines excepcions tradicionals mantenen la forma plena «la» sense apostrofar tot i precedir una vocal tònica?«La una» (referit a l'hora), «la ira», «la host» i els noms de totes les lletres de l'alfabet («la a, la ema, la hac»).
7Quan s'empra el pronom feble «en» per substituir un complement directe o un subjecte postverbal?Quan el sintagma nominal és indefinit, partitiu o quantificat («Té dos fills → En té dos»; «Surten dubtes → En surten»).
8Com s'escriuen amb l'OEC (2017) els prefixos «ex-, vice-, sots-» i el marcador negatiu «no» davant d'un substantiu?«Ex-, vice-» i «sots-» se solden sense guionet («exdirector»); «no» porta guionet quan equival a prefix («no-violència»).
9Com es resol normativament la combinació del datiu singular «li» amb el pronom neutre «ho» en «Digues això al Joan»?En l'estàndard general s'escriu «Digues-l'hi» («L'hi diré»), mentre que l'estàndard valencià admet també «Digues-li-ho».
10Com s'escriuen d'acord amb la reforma de l'OEC (2017) els mots que abans duien diacrític com «dóna, fóra, nét, ós, sòc» i «adéu»?Perden l'accent diacrític en la normativa general de l'IEC i s'escriuen «dona, fora, net, os, soc» i «adeu».
11Com es pronominalitzen conjuntament tots els complements en «No se li acudia cap solució» (combinació ternària)?Es forma una combinació ternària convertint «li» en «hi»: «No se n'hi acudia cap» (o «No se li n'acudia cap» en registres admesos).
12Quin pronom feble substitueix l'atribut dels verbs copulatius («ser, estar, semblar») segons si és determinat o no?El neutre «ho» si l'atribut és indeterminat («És infermera → Ho és»), i «el/la/els/les» o «ho» si és identificatiu determinat.
13Quina diferència sintàctica determina l'ús del relatiu àton «que» enfront del relatiu tònic «què»?«Que» va sense preposició (subjecte, CD o CCT); «què» va sempre precedit d'una preposició àtona («a, de, en, amb, per») i cosa.
14Quina regla pràctica permet distingir sense error les formes «tan» i «tant»?«Tan» precedeix adjectius, participis o adverbis («tan clar, tan lluny»); «tant» va amb verbs, noms o comparatius («tant d'èxit»).
15Quina és la regla d'apostrofació dels articles «el» i «la» davant de vocal o «h» muda?«El» s'apostrofa sempre; «la» s'apostrofa excepte davant «i, u» (amb «h» o sense) àtones, com a «la universitat» o «la història».
16Quan és normatiu introduir amb la preposició «a» un complement directe de persona en català formal?Només davant de pronoms forts («a mi, a vós»), quantificadors com «tothom/ningú/algú» o per evitar ambigüitat amb el subjecte.
17Quan es recomana fer la concordança del participi passat en els temps compostos amb «haver» en l'estàndard formal?Quan el verb va precedit dels pronoms febles de 3a persona «la, els, les» o «en» («Aquestes mesures, ja les hem aprovades»).
18Quina diferència de règim sintàctic hi ha entre «telefonar / trucar» i «cridar / anomenar» en català general?«Telefonar» i «trucar» regeixen CI en l'ús tradicional («Li he trucat»); «cridar» i «anomenar» regeixen CD («L'he cridada»).
19Com es combinen el datiu singular «li» i els pronoms de CD determinat («el, la, els, les») en l'estàndard oriental i en el valencià?En oriental «li» es canvia en «hi» posposat («l'hi, la hi, els hi, les hi»); en valencià es manté «li'l, li la, li'ls, li les».
20Quin ordre rigorós segueixen els pronoms febles quan es combinen entre ells davant o darrere del verb?Reflexiu «es» + 2a pers. («et/us») + 1a pers. («em/ens») + datiu («li/els») + acusatiu («el/la/els/les/ho») + «en» + «hi».
21Com s'enllaça un infinitiu subordinat quan el verb o nom regent porta la preposició «en» o «amb» («insistir en, amenaçar amb»)?Es substitueixen «en» i «amb» per les preposicions àtones «a» o «de» davant d'infinitiu («Insisteix a parlar», «Amenaça de plegar»).
22Quin règim tenen els verbs «afectar, concernir, atènyer» i «impressionar» en registres formals?Són transitius directes i es pronominalitzen amb «el, la, els, les» («La mesura afecta les famílies → Les afecta», no «Els afecta»).
23En quins contextos és obligatori fer servir el relatiu compost «el qual, la qual, els quals, les quals»?Darrere de preposicions tòniques o locucions («segons el qual, vora la qual») i en clàusules explicatives amb preposició.
24Quants mots monosíl·labs conserven l'accent diacrític en la llista general de l'OEC (IEC, 2017) i quins són?15 mots (més plurals): «bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús» i «vós».
25Quina nota global mínima exigeixen els exàmens C1 i C2 de Política Lingüística (Catalunya) i els de la JQCV (País Valencià)?A Catalunya cal un 70% global superant l'àrea escrita eliminatòria; a la JQCV cal un 60/100 superant els mínims de les 4 àrees.
26Quin pronom feble substitueix el complement predicatiu i els complements de règim introduïts per «a, en, amb» o «per»?El pronom «hi» («Camina descalç → Hi camina»; «Confia en l'equip → Hi confia»), excepte els introduïts per «de», que prenen «en».
27Com es distingeix l'ús de «per» i «per a» davant d'un sintagma nominal o d'un pronom fort?«Per» introdueix la causa, el mitjà o el complement agent; «per a» introdueix el destinatari, la finalitat o un termini futur fix.
28Què passa amb les preposicions àtones («a, de, en, amb») quan precedeixen una subordinada completiva amb la conjunció «que»?Cauen obligatòriament en registres formals («Està segur que aprovarà», «Confia que vindran»), evitant el queisme i el dequeisme.
29Quina és la regla d'ubicació de l'apòstrof quan es combinen dos pronoms febles proclítics davant del verb?L'apòstrof es col·loca tan a la dreta com sigui possible («me'n vaig, se'ls mira», però davant vocal «m'ho diu, te n'oblides»).
30Com regula la normativa la coexistència de les formes verbals de subjuntiu («canti / cante / canta») i d'incoatius («-eixi / -isca»)?Totes són variants estàndard plenament legítimes dins del seu àmbit geogràfic sempre que es mantingui la coherència del text.
31Com es construeix en català normatiu una oració de relatiu possessiva per evitar el barbarisme «cuyo»?Amb «de qui» (per a persones) o «del qual / de la qual» posposat al nom posseït: «l'autora les obres de la qual vam llegir».
32Quins dos usos del gerundi es consideren incorrectes en la sintaxi normativa del català i com cal corregir-los?El gerundi de posterioritat/conseqüència i el gerundi especificatiu d'un nom; cal reemplaçar-los per una coordinada o un relatiu.