Fisiologia humana: homeòstasi i sistemes d’òrgans

32 targetes de repàs sobre retroalimentació, circulació, respiració, digestió, funció renal, senyalització hormonal, múscul esquelètic i pell. Repassa mecanismes i distincions importants a partir de coneixements bàsics de biologia.

Category
Biology
Level
intermediate
Languages
ca → ca
Cards
32
Markdown
Fisiologia humana: homeòstasi i sistemes d’òrgans (.md)

Flashcards (32)

#Front (Term / Question)Back (Definition / Answer)ExampleMultiple-Choice Options
1Quines capes formen la pell pròpiament dita i on és la hipodermis?L’epidermis és la capa epitelial externa; la dermis és la capa subjacent de teixit conjuntiu, amb vasos sanguinis i nervis. La hipodermis o teixit subcutani és sota la pell pròpiament dita i conté quantitats variables de greix i teixit conjuntiu lax.
2Com contribueixen les branques de la nansa de Henle al gradient osmòtic medul·lar?L’aigua surt per osmosi dels segments descendents permeables a l’aigua. Els ascendents reabsorbeixen NaCl i són en gran part impermeables a l’aigua: el transport és passiu a les branques ascendents primes i actiu a les gruixudes. El flux oposat afavoreix el gradient, sobretot a la medul·la externa. També hi contribueix el reciclatge d’urea, mentre que l’intercanvi a contracorrent dels vasos rectes en limita la dissipació.
3Quines cèl·lules gàstriques produeixen àcid clorhídric, factor intrínsec i pepsinogen?Les cèl·lules parietals produeixen àcid clorhídric i factor intrínsec, que facilita l’absorció de vitamina B₁₂. Les cèl·lules principals produeixen pepsinogen, el precursor inactiu de la pepsina, un enzim que digereix proteïnes.
4Com influeix l’aldosterona en el maneig renal del sodi, el potassi i els ions hidrogen?A la nefrona distal augmenta la reabsorció de sodi i la secreció de potassi actuant sobre les cèl·lules principals, incloent-hi ENaC i Na⁺/K⁺-ATPasa. També pot estimular la secreció d’H⁺ per les cèl·lules intercalades de tipus A. La retenció de sodi sosté el volum extracel·lular; la retenció d’aigua associada depèn de la disponibilitat i la permeabilitat, inclosa l’acció de l’ADH.
5Què fa que un cap de miosina unit es desprengui de l’actina durant el cicle de ponts creuats?La unió d’una nova molècula d’ATP al cap de miosina en redueix l’afinitat per l’actina i causa el despreniment. La hidròlisi posterior de l’ATP prepara el cap per a un altre cicle.
6Quina estructura marca normalment el ritme cardíac i on es troba?El node sinoauricular (SA), un grup de cèl·lules cardíaques especialitzades situat a la part superior de la paret de l’aurícula dreta, prop de la vena cava superior. La seva activitat elèctrica espontània inicia normalment cada batec.
7Quines són les parts principals d’una nefrona?Un corpuscle renal —capil·lars glomerulars i càpsula de Bowman— i un túbul renal, que inclou el túbul proximal, la nansa de Henle i el túbul distal. Les nefrones desemboquen en el sistema de conductes col·lectors, que rep líquid de diverses nefrones.
8Com transporten els eritròcits la major part de l’oxigen sanguini?La seva hemoglobina té quatre subunitats proteiques, cadascuna amb un grup hemo que conté ferro i pot unir reversiblement una molècula d’O₂. Així, una molècula d’hemoglobina pot transportar fins a quatre molècules d’O₂. Una petita quantitat d’oxigen sanguini està dissolta en lloc d’unida a l’hemoglobina.
9Quines dues hormones es formen a l’hipotàlem i s’emmagatzemen i s’alliberen a la hipòfisi posterior?L’oxitocina i l’hormona antidiürètica (ADH o vasopressina). Se sintetitzen en neurones hipotalàmiques i es transporten pels axons fins a la hipòfisi posterior per alliberar-se a la sang.
10Quin recorregut segueix la sang de les venes caves a l’aorta passant pel cor adult i els pulmons?Venes caves → aurícula dreta → vàlvula tricúspide → ventricle dret → vàlvula pulmonar → tronc i artèries pulmonars → capil·lars pulmonars → venes pulmonars → aurícula esquerra → vàlvula mitral → ventricle esquerre → vàlvula aòrtica → aorta.
11Com contribueixen la filtració, la reabsorció i la secreció a formar l’orina?La filtració porta aigua i soluts petits de la sang glomerular a l’espai de Bowman. La reabsorció retorna substàncies del líquid tubular a la sang; la secreció les transfereix de la sang al líquid tubular. La reabsorció i la secreció tenen lloc al llarg del túbul, no com dues etapes consecutives separades.
12Quins tres senyals principals estimulen l’alliberament de renina per les cèl·lules juxtaglomerulars?La reducció de la pressió de perfusió renal, l’estimulació simpàtica dels receptors β₁ i la disminució de l’arribada o del transport de NaCl a la màcula densa. La renina inicia la cascada que genera angiotensina II.
13Com participa l’oxitocina en la retroalimentació positiva durant el part?L’estirament del coll uterí afavoreix l’alliberament d’oxitocina, que reforça les contraccions uterines i produeix més estirament. El naixement elimina aquest estímul d’estirament i posa fi al circuit de reforç.
14Quines tres estructures amplien la superfície d’absorció de l’intestí prim?Els plecs circulars, les vellositats que sobresurten de la mucosa i les microvellositats de la superfície apical de les cèl·lules absorbents. Les microvellositats formen la vora en raspall; són nivells estructurals diferents d’ampliació de la superfície.
15Quina estructura emmagatzema i allibera la major part del calci utilitzat en l’acoblament excitació–contracció del múscul esquelètic?El reticle sarcoplasmàtic, especialment les cisternes terminals. Els canals receptors de rianodina alliberen Ca²⁺ al citoplasma; durant la relaxació, bombes dependents d’ATP retornen el calci al reticle.
16Per què és útil la conducció lenta a través del node auriculoventricular (AV)?Retarda l’activació ventricular i permet que la contracció auricular contribueixi a l’ompliment abans que comenci la contracció dels ventricles. El retard sol ser d’uns 0,1 segons; no vol dir que les aurícules es buidin del tot.
17En què es diferencien la senyalització endocrina, paracrina i autocrina?Els senyals endocrins viatgen per la circulació fins a les cèl·lules diana; els paracrins actuen localment sobre cèl·lules properes; els autocrins actuen sobre la cèl·lula que els ha alliberat. Per respondre, una cèl·lula necessita la maquinària de senyalització adequada.
18Quina funció té el surfactant pulmonar i quines cèl·lules el produeixen?El produeixen les cèl·lules alveolars de tipus II. Redueix la tensió superficial a la interfície aire–líquid dels alvèols, en facilita l’expansió i en disminueix la tendència al col·lapse, especialment a volums pulmonars baixos.
19Per què apareix el rigor mortis després de la mort i per què és temporal?L’esgotament d’ATP impedeix el despreniment normal de la miosina i dificulta el bombeig de calci, permetent unions persistents d’actina i miosina. La rigidesa desapareix quan es degraden les proteïnes musculars; no és una contracció permanent mantinguda per activitat nerviosa.
20Com permet el calci el cicle de ponts creuats al múscul esquelètic?El Ca²⁺ s’uneix a la troponina C i modifica el complex de troponina perquè la tropomiosina s’aparti dels llocs d’unió de la miosina a l’actina. La miosina pot formar ponts creuats si hi ha ATP disponible.
21Com ajuden les sals biliars a digerir i absorbir els greixos?Afavoreixen la dispersió del greix en gotes petites i augmenten la superfície accessible a la lipasa. També formen micel·les mixtes que acosten els productes de la digestió lipídica i les vitamines liposolubles a la superfície intestinal perquè s’absorbeixin. Les sals biliars no són enzims digestius.
22En quina forma es transporta la major part del diòxid de carboni dels teixits als pulmons?Com a ions bicarbonat (HCO₃⁻), sobretot al plasma. Als eritròcits, l’anhidrasa carbònica accelera la reacció del CO₂ amb aigua; l’àcid carbònic resultant es dissocia en H⁺ i HCO₃⁻. Bona part del bicarbonat passa després al plasma. Als pulmons, les reaccions s’inverteixen.
23Com influeixen la insulina i el glucagó pancreàtics en la glucèmia?Les cèl·lules beta alliberen insulina, que afavoreix la captació de glucosa sobretot al múscul esquelètic i al teixit adipós, promou l’emmagatzematge i redueix la producció hepàtica de glucosa. Les cèl·lules alfa alliberen glucagó, que eleva la glucèmia principalment estimulant la degradació del glicogen hepàtic i la gluconeogènesi. No tots els teixits necessiten insulina per captar glucosa.
24Com difereixen la PTH i la calcitonina en la regulació del calci?La PTH de les paratiroides augmenta el calci sanguini mitjançant efectes sobre els ossos i els ronyons i afavorint la formació de calcitriol. La calcitonina de les cèl·lules C tiroïdals inhibeix la resorció òssia, però té un paper molt menor en l’homeòstasi normal del calci de l’adult. PTH i calcitriol són reguladors principals; PTH i calcitonina no són controls oposats d’igual importància.
25Què desplaça cap a la dreta la corba de dissociació oxigen–hemoglobina i quins canvis defineixen l’efecte Bohr?Més CO₂, un pH més baix, més temperatura i més 2,3-BPG afavoreixen l’alliberament d’oxigen a una pressió parcial d’oxigen determinada. L’efecte Bohr es refereix específicament a la menor afinitat per l’oxigen associada a l’augment de CO₂ i d’acidesa; la temperatura i el 2,3-BPG són influències diferents.
26Com augmenta l’ADH o vasopressina la reabsorció d’aigua als conductes col·lectors?Afavoreix la inserció de canals d’aquaporina-2 a la membrana apical de les cèl·lules principals. L’aigua es mou a favor d’un gradient osmòtic del líquid tubular cap a l’interstici i la sang, cosa que en redueix l’excreció i ajuda a concentrar l’orina.
27Com solen diferir les artèries i les venes en estructura i funció?Les artèries porten sang des del cor i solen tenir parets musculars i elàstiques més gruixudes per suportar més pressió. Les venes retornen sang a menys pressió i generalment tenen parets més primes i llums més grans. Moltes venes, especialment a les extremitats, tenen vàlvules que limiten el reflux; no totes en tenen.
28Com difereixen les vies receptores habituals de les hormones esteroides i peptídiques?Les hormones esteroides liposolubles poden travessar membranes i, en la via clàssica, unir-se a receptors intracel·lulars que regulen l’expressió gènica. Les peptídiques hidrosolubles solen unir-se a receptors de superfície i activar vies intracel·lulars. Són patrons habituals, no una afirmació que cada hormona només tingui un mecanisme.
29Com difereixen els efectes habituals de les vies autònomes simpàtiques i parasimpàtiques?L’activitat simpàtica ajuda a mobilitzar recursos, per exemple augmentant la freqüència cardíaca. La parasimpàtica sol afavorir la digestió i alentir el cor. Totes dues regulen òrgans contínuament; els efectes depenen de l’òrgan i no sempre són oposats. Els circuits entèrics també regulen l’intestí i poden funcionar localment.
30Quin canvi de pressió fa entrar aire als pulmons durant una inspiració tranquil·la?La contracció del diafragma i dels músculs intercostals inspiratoris expandeix el tòrax i els pulmons. La pressió alveolar baixa per sota de l’atmosfèrica i l’aire entra. La pressió intrapleural també es fa més negativa; el flux depèn de la diferència de pressió entre l’atmosfera i els alvèols.
31Com s’activa el pepsinogen a l’estómac?El medi àcid afavoreix l’eliminació del seu segment inhibidor i la formació de pepsina activa. Després, la pepsina activa altres molècules de pepsinogen mitjançant un procés autocatalític. L’acidificació i l’activació mediada per enzims són processos diferents.
32Què és l’homeòstasi i com hi contribueix la retroalimentació negativa?L’homeòstasi manté les condicions internes dins d’intervals regulats malgrat les pertorbacions. La retroalimentació negativa detecta un canvi i genera una resposta que s’hi oposa. El valor regulat pot fluctuar i el seu objectiu pot canviar; no és un equilibri immutable.