Rotació, oscil·lacions, electroestàtica i circuits de corrent continu

32 targetes de repàs sobre rotació de cossos rígids, oscil·ladors harmònics, camps i potencials elèctrics, condensadors i circuits de corrent continu i RC. Pressuposen àlgebra, vectors i càlcul bàsic; destaquen les hipòtesis dels models i les relacions calculades.

Category
Physics
Level
advanced
Languages
ca → ca
Cards
32
Markdown
Rotació, oscil·lacions, electroestàtica i circuits de corrent continu (.md)

Flashcards (32)

#Front (Term / Question)Back (Definition / Answer)ExampleMultiple-Choice Options
1Per què una esfera massissa uniforme llançada sense gir a celeritat v₀ > 0 sobre una superfície horitzontal rugosa comença a rodar sense lliscar a 5v₀/7?Amb coeficient cinètic constant μₖ > 0 i I = 2MR²/5, el fregament redueix v = v₀ − μₖgt i augmenta la celeritat angular de rodolament ω = 5μₖgt/(2R). Imposant v = Rω, t = 2v₀/(7μₖg) i v = 5v₀/7. En aquest model, sense altra força horitzontal ni resistència al rodolament, el fregament és zero quan acaba el lliscament. Una bola real de bitlles pot tenir una altra inèrcia.
2Com es relacionen treball de rotació, potència i canvi d’energia cinètica per a un cos rígid que gira al voltant d’un eix fix?El treball net és Wnet = ∫τnet dθ = Δ(Iω²/2), amb I constant. Només amb moment net constant es redueix a Wnet = τnetΔθ. La potència instantània és P = τω per a les components de moment i velocitat angular sobre el mateix eix fix, amb signes coherents.
3Quina és l’energia electroestàtica de tres càrregues puntuals separades per r₁₂, r₁₃ i r₂₃?Amb energia zero a separació infinita, U = k(q₁q₂/r₁₂ + q₁q₃/r₁₃ + q₂q₃/r₂₃). Cada parell diferent es compta una sola vegada i es mantenen els signes. És el treball extern per al muntatge quasiestàtic sense pèrdues ni canvi d’energia cinètica; U pot ser negativa.
4Com s’expressen el corrent, la resistència d’un fil, la llei d’Ohm i la potència en una resistència?I = dQ/dt; per a flux uniforme de portadors, el mòdul és n|q|v_dA, amb densitat n i celeritat de deriva v_d. Un fil uniforme té R = ρL/A. Una resistència òhmica compleix V = IR amb condicions físiques fixes. La potència absorbida és P = IV = I²R = V²/R. S’utilitza la resistència real de funcionament; la brillantor de bombetes no segueix una regla universal de resistència fixa.
5Quins són el camp axial i el potencial d’un anell prim uniformement carregat de radi R i càrrega total Q > 0?En el buit, a coordenada axial z des del centre: E_z = kQz/(R² + z²)^(3/2) i V = kQ/√(R² + z²), amb V(∞) = 0. Les components transversals es cancel·len. A z = 0, E = 0 però V = kQ/R. Lluny sobre el semieix positiu (z ≫ R), E_z ≈ kQ/z².
6Quins són E(r) i V(r) per a una esfera conductora aïllada de radi R i càrrega Q > 0 en equilibri electroestàtic?En el buit, sense camps externs i amb V(∞) = 0: dins, E = 0 i V = kQ/R; fora (r > R), E = kQ/r² radial cap enfora i V = kQ/r. El potencial és continu a r = R. El camp hi salta: el límit interior és zero i l’exterior, kQ/R².
7Quin fregament estàtic i coeficient mínim permeten que un cilindre massís uniforme rodi sense lliscar per un pla fix d’angle θ?En rodolament ideal impulsat només per la gravetat, amb 0 < θ < π/2, a = (2/3)g sin θ. El fregament estàtic apunta pendent amunt amb mòdul fₛ = Mg sin θ/3. Com que N = Mg cos θ i fₛ ≤ μₛN, el coeficient mínim és μₛ = (tan θ)/3. Es negligeix la resistència al rodolament.
8Per a un punt a distància fixa r > 0 d’un eix de rotació fix, com es relacionen les magnituds angulars i lineals?Amb angles en radians, ω = dθ/dt i α = dω/dt. El desplaçament d’arc amb signe és Δs = rΔθ; la velocitat tangencial és vₜ = rω i la celeritat, r|ω|. L’acceleració tangencial és aₜ = rα; la radial apunta cap endins i té mòdul aᵣ = rω². El mòdul de l’acceleració total és √(aₜ² + aᵣ²).
9En un oscil·lador massa–molla ideal sense amortiment, quins són x(t), v(t), a(t), els màxims i l’energia total?Des de l’equilibri: x = A cos(ωt + φ), v = −Aω sin(ωt + φ) i a = −ω²x, amb ω² = k/m. La celeritat màxima és Aω a x = 0; el mòdul màxim de l’acceleració és Aω² a x = ±A. E = kA²/2 = kx²/2 + mv²/2. Deixar-lo anar en repòs des de x = A fixa φ = 0 mòdul 2π. Duplicar A quadruplica E sense canviar el període ideal.
10Què determina el descens per un pla inclinat d’un cos rígid amb Icm = cMR² que roda sense lliscar des del repòs?En un pla fix d’angle θ, v = Rω i K = Mv²(1 + c)/2. Amb fregament estàtic suficient i resistència al rodolament negligible, a = g sin θ/(1 + c); després de baixar una altura h, v = √[2gh/(1 + c)]. Un c menor dona un descens més ràpid: esfera massissa, disc, closca esfèrica prima i cèrcol. Un bloc que llisca sense fregament és encara més ràpid. El fregament estàtic ideal no fa treball al punt de contacte estacionari.
11Una massa puntual d’argila m, que es mou horitzontalment a v₀, s’enganxa a l’extrem inferior d’una vareta uniforme vertical, inicialment en repòs, de massa M i longitud L. Quina és la velocitat angular immediata respecte del pivot superior fix?Per a un xoc breu amb impuls angular extern negligible respecte del pivot, mv₀L = (ML²/3 + mL²)ω. Així, ω = mv₀/[(M/3 + m)L]. L’impuls del pivot pot canviar el moment lineal total, però no produeix moment de força respecte d’aquest pivot. En enganxar-se, no es conserva l’energia cinètica.
12Una font ideal de tensió contínua constant alimenta R₁ en sèrie amb R₂. Què passa amb les seves potències en connectar una resistència positiva R₃ en paral·lel amb R₂?Amb resistències positives fixes, el paral·lel redueix la resistència total: augmenta el corrent per R₁ i P₁ = I²R₁. La caiguda més gran a R₁ deixa menys tensió a R₂, de manera que P₂ = V₂²/R₂ disminueix. Es comparen potències de resistències; interpretar-ne la brillantor requereix un model de bombeta adequat.
13Una font ideal ε alimenta R₁ i després dues branques paral·leles: R₂ sola i R₃ en sèrie amb un condensador C inicialment descarregat. Quins són els corrents inicial i final de la font i la càrrega final del condensador?Amb resistències positives i condensador ideal, a t = 0⁺, VC = 0, de manera que I₀ = ε/[R₁ + R₂R₃/(R₂ + R₃)]. En règim estacionari de corrent continu no hi ha corrent per R₃–C: I∞ = ε/(R₁ + R₂). Sense caiguda a R₃, VC = εR₂/(R₁ + R₂) i Qf = CεR₂/(R₁ + R₂).
14Com depèn del corrent la tensió als terminals d’una bateria en el model de fem i resistència interna constants?Durant la descàrrega, Vₜ = ε − Ir. La gràfica de Vₜ en funció de I té ordenada a l’origen ε i pendent −r. El model fixa ε i r; en bateries reals poden variar amb l’estat de càrrega, la temperatura i el corrent.
15Què estableix la llei de Gauss i quins mòduls de camp dona per a distribucions ideals esfèriques, lineals i planes en el buit?∮E·dA = Qenc/ε₀. Esfera conductora aïllada en equilibri electroestàtic: E = 0 si r < R i k|Q|/r² si r > R. Esfera aïllant massissa uniforme: E = k|Q|r/R³ a l’interior. Línia infinita uniforme: E = |λ|/(2πε₀r). Làmina infinita uniforme: E = |σ|/(2ε₀) a cada costat. Dues làmines infinites paral·leles amb densitats oposades ±σ donen E = |σ|/ε₀ entre elles. La direcció depèn del signe i la simetria.
16Com es defineix el moment angular i quan es conserva?Per a una partícula respecte d’un origen fix, L = r × p. En rotació al voltant d’un eix principal, la component axial és L = Iω. Un moment extern resultant nul respecte d’un origen inercial fix conserva el moment angular total. Un moment lineal constant en trajectòria recta pot donar L constant i no nul respecte d’un origen fora de la recta. Amb L fix i no nul, reduir I augmenta |ω| i l’energia L²/(2I); el treball intern pot aportar aquesta energia.
17Quines són les regles de Kirchhoff, les combinacions de resistències i les connexions d’instruments ideals en circuits habituals de corrent continu i paràmetres concentrats?En un node, el corrent total entrant iguala el sortint. En un llaç, els canvis de potencial amb signe sumen zero. En sèrie, Req = ΣRᵢ; en paral·lel, 1/Req = Σ(1/Rᵢ). Afegir una resistència positiva en paral·lel redueix Req i augmenta el corrent si la tensió d’alimentació és fixa. L’amperímetre ideal va en sèrie amb resistència zero; el voltímetre ideal, en paral·lel amb resistència infinita.
18On són iguals les energies cinètica i potencial elàstica en un oscil·lador horitzontal massa–molla ideal d’amplitud A > 0?Amb x mesurat des de l’equilibri, U = kx²/2 i E total = kA²/2. Imposar U = K = E/2 dona x = ±A/√2. En canvi, a x = A/2, U = E/4 i K = 3E/4.
19Com es combinen capacitats ideals en paral·lel i en sèrie?En paral·lel: Ceq = ΣCᵢ; la tensió és comuna i les càrregues de les plaques corresponents se sumen. En sèrie: 1/Ceq = Σ(1/Cᵢ); se sumen les caigudes de tensió. La igualtat dels mòduls de càrrega en sèrie suposa càrrega neta nul·la als conductors intermedis aïllats, com en connectar a una bateria condensadors inicialment descarregats.
20Quan són nuls el potencial i el camp elèctrics al centre d’un quadrat amb dues càrregues +q i dues −q als vèrtexs?Amb q > 0 i potencial zero a l’infinit, tots els vèrtexs són equidistants: V = kΣqᵢ/r = 0 en qualsevol disposició. El camp vectorial es cancel·la si càrregues iguals ocupen vèrtexs oposats. Si les positives són en un costat i les negatives a l’oposat, el camp no és nul i apunta cap al costat negatiu. V nul no implica E nul.
21Què queda després de desconnectar de la bateria un condensador C₁ carregat a V₀ i connectar-lo en paral·lel a un C₂ descarregat?Quan acaben els transitoris, conservar la càrrega dona Vf = C₁V₀/(C₁ + C₂), Q₁ = C₁Vf i Q₂ = C₂Vf. L’energia emmagatzemada final és Uf = [C₁/(C₁ + C₂)]Ui. La diferència es transforma en calor i/o radiació en una connexió real; l’energia total es conserva. Un model perfectament sense pèrdues no ha d’assolir necessàriament aquest estat final estàtic.
22Com distingeixen les fórmules d’un condensador de plaques paral·leles els canvis a tensió fixa i a càrrega fixa?Sense efectes de vora i amb un dielèctric lineal uniforme que omple l’espai: C = κε₀A/d, Q = CV, E = |V|/d i U = CV²/2 = Q²/(2C). Una bateria ideal connectada fixa V; Q i U varien com C. Aïllat, Q és fixa i V i U varien com 1/C. A geometria fixa, substituir buit per dielèctric κ > 1 multiplica C per κ; E no canvia amb bateria i es divideix per κ si està aïllat. Amb κ i A fixos, augmentar d redueix C.
23Quina acceleració té una massa penjant m quan la seva corda es desenrotlla d’una politja de disc massís uniforme, de massa M i radi R?Suposem eix fix sense fregament, corda inextensible sense massa i absència de lliscament. En rotació d’eix fix, moment resultant = Iα, amb I = MR²/2. Prenent cap avall com a positiu: mg − T = ma; per a la politja, TR = I(a/R). Així, a = mg/(m + M/2), cap avall.
24Com afecten canvis constants de gravetat efectiva un oscil·lador de molla ideal i un pèndol d’angle petit?L’oscil·lador massa–molla lineal amb suport fix manté T = 2π√(m/k); la gravetat efectiva constant en desplaça l’equilibri. El pèndol té T ≈ 2π√(L/geff): un ascensor amb acceleració constant a cap amunt dona geff = g + a i un període més curt. Prenent la gravetat lunar com g/6, el període es multiplica per √6. Amb geff = 0 no hi ha moment restaurador gravitatori en aquest model de pèndol.
25Com es relacionen potencial, energia potencial, treball i camp electroestàtics?Per a sistemes finits de càrregues puntuals amb V = 0 a l’infinit, V = Σkqᵢ/rᵢ; per a un parell, U = kq₁q₂/r. Moure q entre punts amb diferència ΔV canvia la seva energia en qΔV; el treball del camp és −qΔV. E = −∇V, o Eₓ = −dV/dx en una dimensió. On E no és nul, és perpendicular a les superfícies equipotencials i apunta cap a potencial decreixent.
26Com es defineixen el moment d’inèrcia i el teorema dels eixos paral·lels, i com es comparen quatre formes habituals?I = Σmᵢrᵢ² = ∫r² dm, amb r perpendicular a l’eix triat. Per a un eix paral·lel a un que passa pel centre de masses, separat una distància d: I = Icm + Md². Amb M i R iguals i distribució uniforme: cèrcol prim MR² > closca esfèrica prima 2MR²/3 > disc/cilindre massís MR²/2 > esfera massissa 2MR²/5. S’usen l’eix central normal al cèrcol/disc, el longitudinal central del cilindre i diàmetres de les esferes.
27Què és el moment d’una força i quines condicions mantenen en equilibri estàtic un cos rígid inicialment en repòs?El moment és el producte vectorial τ = r × F. El seu mòdul és rF sin φ = Fℓ, on ℓ és el braç perpendicular en metres; el moment es mesura en N·m. La força externa resultant i el moment extern resultant han de ser zero. Amb equilibri de forces, l’equilibri de moments es compleix respecte de qualsevol origen fix.
28Què defineix el moviment harmònic simple i quins són els períodes ideals de molles i pèndols?El MHS compleix d²x/dt² = −ω²x, amb T = 2π/ω i f = 1/T. Molla lineal ideal sense massa: T = 2π√(m/k). Pèndol simple a angle petit: T ≈ 2π√(L/g). Pèndol físic a angle petit: T ≈ 2π√[I/(mgd)], amb I respecte del pivot i d del pivot al centre de masses. Pèndol de torsió lineal: T = 2π√(I/κ), amb moment restaurador −κθ. Es negligeix l’amortiment.
29Quines són les equacions de càrrega i descàrrega d’un únic circuit RC ideal en sèrie?Siguin R > 0, C > 0 i τ = RC. Carregant des de zero a través de R amb fem constant ε: Q = Cε(1 − e^(−t/τ)), VC = Q/C i I = (ε/R)e^(−t/τ). Inicialment VC = 0; a llarg termini I → 0 i VC → ε. Sense la font, descarregar des de Q₀ dona Q = Q₀e^(−t/τ) i I = dQ/dt = −[Q₀/(RC)]e^(−t/τ). El signe negatiu usa el sentit del corrent de càrrega.
30Quines són la llei de Coulomb i el camp elèctric d’una càrrega puntual estacionària en el buit?El mòdul de la força és F = k|q₁q₂|/r² sobre la recta entre càrregues: signes iguals es repel·leixen i oposats s’atrauen. k = 1/(4πε₀) ≈ 8.99 × 10⁹ N·m²/C². El camp és força per càrrega de prova: E = F/q₀ com a relació vectorial. Una càrrega Q dona mòdul k|Q|/r², cap enfora si Q > 0 i cap endins si Q < 0; els camps se sumen vectorialment.
31Quins són els moments d’inèrcia d’una vareta prima uniforme de massa M i longitud L respecte d’eixos perpendiculars pel centre i per un extrem?Pel centre: Icm = ML²/12. Per un extrem: Iend = Icm + M(L/2)² = ML²/3. Tots dos eixos són perpendiculars a la vareta; el resultat depèn d’aquesta orientació.
32Una biga horitzontal uniforme de longitud L i massa M està articulada a l’esquerra i sostinguda a la dreta per un cable que estira cap amunt i a l’esquerra amb angle θ respecte de l’horitzontal. Quines són les forces de suport?Només actuen pes, tensió i força de l’articulació, amb 0 < θ ≤ π/2. L’equilibri de moments dona (T sin θ)L = MgL/2, per tant T = Mg/(2 sin θ). Les components de la força de l’articulació són Fx = Mg cot θ/2 cap a la dreta i Fy = Mg/2 cap amunt.