Oposicions Docents d'Educació a Catalunya (Mestres i Professors)
Llei 12/2009 d'Educació de Catalunya (LEC), Decret 175/2022 d'educació bàsica i Decret 171/2022 de batxillerat (6 vectors del currículum, competències clau i específiques, sabers i situacions d'aprenentatge), Decret 150/2017 d'escola inclusiva (mesures i suports universals, addicionals i intensius, Pla Individualitzat PI i EAP) i gestió de centres.
- Category
- Oposicions de la Generalitat de Catalunya i Administració Local — Cos Superior (A1), Gestió (A2) i Administratiu (C1), Mossos d'Esquadra, Bombers i Docents d'Educació
- Level
- advanced
- Languages
- ca → ca
- Cards
- 32
- Markdown
- Oposicions Docents d'Educació a Catalunya (Mestres i Professors) (.md)
Flashcards (32)
| # | Front (Term / Question) | Back (Definition / Answer) | Example | Multiple-Choice Options |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Com es defineixen els sabers en el currículum català dels Decrets 175/2022 i 171/2022? | Són el conjunt integrat de coneixements, destreses, valors i actituds propis d'una àrea o matèria necessaris per adquirir i desplegar les competències específiques. | El concepte integrat de sabers supera l'antiga separació tripartida entre continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, exigint que tot aprenentatge combini el saber, el saber fer i el saber ser. |
|
| 2 | Quins elements integren l'arquitectura curricular de les àrees i matèries al Decret 175/2022 i al Decret 171/2022? | Les competències clau i el perfil de sortida, les competències específiques de cada àrea o matèria, els criteris d'avaluació, els sabers i les situacions d'aprenentatge. | Aquesta estructura curricular substitueix l'enfocament acumulatiu de continguts per una lògica competencial on els sabers es mobilitzen en contextos reals i s'avaluen a través dels criteris d'avaluació. |
|
| 3 | Quines quatre modalitats de batxillerat i quin pes del Treball de Recerca (TR) estableix el Decret 171/2022, de 20 de setembre, a Catalunya? | Arts, Ciències i Tecnologia, General, i Humanitats i Ciències Socials; el Treball de Recerca representa el 10 % de la qualificació final del batxillerat. | A diferència de l'educació bàsica, al batxillerat els resultats de l'avaluació de les matèries i del Treball de Recerca s'expressen mitjançant qualificacions numèriques de zero a deu sense decimals. |
|
| 4 | Quines característiques té l'avaluació a l'educació bàsica i amb quines quatre qualificacions qualitatives s'expressen els resultats finals (Decret 175/2022)? | És contínua, global, formativa i formadora; les qualificacions s'expressen com a No Assolit (NA), Assoliment Satisfactori (AS), Assoliment Notable (AN) i Assoliment Excel·lent (AE). | L'avaluació formadora posa l'accent en l'autoregulació de l'alumne mitjançant l'autoavaluació, la coavaluació i la retroacció descriptiva, sense utilitzar notes numèriques de zero a deu en els documents oficials de l'educació bàsica. |
|
| 5 | Com es regula el règim lingüístic i el Projecte Lingüístic de Centre (PLC) al Títol II de la Llei 12/2009 d'Educació de Catalunya? | El català és la llengua vehicular i d'aprenentatge habitual (i l'aranès a l'Aran), i cada centre aprova dins del PEC el seu Projecte Lingüístic. | En finalitzar l'educació bàsica, tot l'alumnat ha d'haver assolit la plena competència comunicativa oral i escrita en català i en castellà, sense ser separat en centres ni grups per raó de llengua. |
|
| 6 | Quins recursos integren les mesures i els suports intensius segons l'article 12 del Decret 150/2017? | Els Suports Intensius per a l'Escolarització Inclusiva (SIEI), els Suports a l'Audició i el Llenguatge (SIAL), les Aules Integrals de Suport (AIS) i les UEC. | L'assignació de mesures i suports intensius requereix sempre l'informe previ de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu emès per l'EAP i l'elaboració d'un Pla Individualitzat. |
|
| 7 | Quin canvi de model consagra el Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu? | Consagra el pas d'un model d'integració a un sistema educatiu inclusiu universal que transforma l'entorn escolar per garantir la presència, participació i aprenentatge de tothom. | Segons l'article 3 del Decret 150/2017, tots els centres sostinguts amb fons públics tenen la condició de centres inclusius i han de planificar mesures i suports per atendre tota la diversitat de l'alumnat. |
|
| 8 | Què és el Pla Individualitzat (PI), en quins casos s'elabora i qui l'aprova segons els articles 14 i 15 del Decret 150/2017? | És l'eina de planificació pedagògica per a l'alumnat amb mesures intensives o modificació de criteris d'avaluació; l'elabora el tutor i l'aprova la direcció. | En l'elaboració i el seguiment del Pla Individualitzat s'ha d'escoltar i garantir la participació de la família o tutors legals i del mateix alumne, i el document s'ha de revisar com a mínim anualment. |
|
| 9 | Com s'ordena l'etapa d'educació infantil i quins en són els tres eixos de desenvolupament segons el Decret 21/2023, de 7 de febrer? | Etapa única (0–6 anys) en dos cicles i tres eixos: un infant que creix amb autonomia, es comunica amb diferents llenguatges i habita el món. | El segon cicle de l'educació infantil (3–6 anys) és universal i gratuït, i a Catalunya s'ha estès progressivament la gratuïtat pública també al curs d'Infantil 2 (I2) del primer cicle. |
|
| 10 | Què és el Projecte Educatiu de Centre (PEC) i quin òrgan l'aprova segons la Llei 12/2009 i el Decret 102/2010 d'autonomia dels centres? | És el document estratègic que expressa el caràcter propi i els objectius pedagògics del centre; als centres públics l'aprova el Consell Escolar. | El Projecte Educatiu de Centre inclou els criteris d'organització pedagògica, els indicadors de progrés, el projecte lingüístic i el projecte de convivència, amb aprovació prèvia dels aspectes educatius pel Claustre. |
|
| 11 | Quines etapes integren l'educació bàsica i com s'estructuren segons el Decret 175/2022, de 27 de setembre? | Comprèn l'Educació Primària (6–12 anys, en tres cicles de dos cursos) i l'Educació Secundària Obligatòria (12–16 anys, en quatre cursos). | L'educació bàsica constitueix un període d'escolarització obligatòria i gratuïta de deu cursos acadèmics amb continuïtat pedagògica i coordinació curricular entre les escoles de primària i els instituts de secundària. |
|
| 12 | Quins són els tres nivells d'intensitat de les mesures i els suports per a l'atenció educativa previstos als articles 9 a 12 del Decret 150/2017? | Es classifiquen en mesures i suports universals (per a tot l'alumnat), addicionals (focalitzats i temporals) i intensius (d'alta freqüència i durada per a NEE). | Aquesta estructura piramidal garanteix que cap alumne no rebi mesures addicionals o intensives de manera aïllada, sinó sempre sumades a les mesures i suports universals de la seva aula ordinària de referència. |
|
| 13 | Quina relació hi ha entre les competències específiques i els criteris d'avaluació en el currículum del Decret 175/2022? | Les competències específiques són els acompliments que l'alumnat ha de desplegar, i els criteris d'avaluació són els referents que mesuren el seu grau d'assoliment. | En les programacions didàctiques dels docents a Catalunya, cada situació d'aprenentatge es dissenya seleccionant les competències específiques a desenvolupar i els seus corresponents criteris d'avaluació i indicadors d'assoliment. |
|
| 14 | Com se selecciona la direcció dels centres educatius públics i quin estatus jurídic té el director o directora segons la Llei 12/2009 i el Decret 155/2010? | Se selecciona per concurs de mèrits basat en el Projecte de Direcció per a quatre anys renovables, i té la consideració d'autoritat pública. | La direcció del centre públic exerceix la representació institucional de l'Administració educativa al centre, la direcció pedagògica i la prefectura de tot el personal adscrit al centre. |
|
| 15 | Quina funció tenen els serveis educatius especialitzats CRP, ELIC, CREDA, CREDV i CdA dins del Departament d'Educació i Formació Professional? | Els CRP donen suport pedagògic, els ELIC en llengua i cohesió, els CREDA en audició, el CREDV en visió i els CdA en aprenentatge vivencial. | Aquests serveis educatius treballen de manera integrada i coordinada en cada zona educativa amb els EAP i amb la Inspecció d'Educació per reforçar l'equitat i la innovació als centres. |
|
| 16 | En què consisteix el servei comunitari a l'Educació Secundària Obligatòria segons l'article 17 del Decret 175/2022? | És una acció educativa obligatòria a 3r o 4t d'ESO basada en l'aprenentatge i servei que combina sabers curriculars amb servei a la comunitat. | El servei comunitari fomenta el compromís cívic, la responsabilitat social i l'exercici d'una ciutadania activa mitjançant projectes vinculats al medi ambient, la solidaritat intergeneracional, la salut o la cultura. |
|
| 17 | Quina diferència hi ha entre el treball de síntesi i el projecte de recerca a l'Educació Secundària Obligatòria (art. 14 i 15 Decret 175/2022)? | El treball de síntesi integra sabers en equip de 1r a 3r d'ESO, i el projecte de recerca es realitza a 4t d'ESO. | Tant el treball de síntesi com el projecte de recerca de quart d'ESO es treballen cooperativament i comporten una exposició oral per avaluar el grau d'assoliment de les competències clau i específiques. |
|
| 18 | Com s'aborda la gestió de la convivència i la prevenció de l'assetjament escolar als centres educatius de Catalunya (Llei 12/2009 i Decret 279/2006)? | Mitjançant el Projecte de Convivència, les pràctiques restauratives i la mediació escolar, i l'activació immediata dels protocols obligatoris contra qualsevol forma de violència. | Davant qualsevol indici d'assetjament escolar, ciberassetjament, violència masclista o LGTBI-fòbica, la direcció del centre té l'obligació d'activar el protocol específic i adoptar mesures immediates de protecció de la víctima. |
|
| 19 | Què són les situacions d'aprenentatge segons el Decret 175/2022 i quins elements bàsics han d'incloure en la programació docent? | Són escenaris contextualitzats i significatius que plantegen un repte complex la resolució cooperativa del qual mobilitza sabers i desenvolupa competències específiques i transversals. | Una situació d'aprenentatge inclou el context i el repte inicial, les competències i criteris d'avaluació, els sabers mobilitzats, la seqüència d'activitats i els suports del Disseny Universal per a l'Aprenentatge. |
|
| 20 | Quines funcions exerceixen els Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) segons els articles 19 a 21 del Decret 150/2017? | Identifiquen i avaluen les necessitats educatives específiques, assessoren els equips docents i les famílies i elaboren l'informe de reconeixement de NESE i el dictamen d'escolarització. | El dictamen d'escolarització de l'EAP només s'emet quan es proposa l'escolarització d'un alumne amb necessitats educatives especials en un centre d'educació especial o amb suport intensiu i requereix l'acord de la família. |
|
| 21 | Quins són els sis vectors del currículum que han d'impregnar tota la pràctica educativa segons l'article 4 del Decret 175/2022 i del Decret 171/2022? | Aprenentatges competencials, perspectiva de gènere, universalitat del currículum, qualitat de l'educació de les llengües, ciutadania democràtica i consciència global, i benestar emocional. | Els sis vectors actuen com a principis pedagògics transversals que han d'orientar tant l'elaboració de les programacions didàctiques i de les situacions d'aprenentatge com l'organització de la vida quotidiana del centre. |
|
| 22 | Quines són les vuit competències clau del currículum i com es vinculen amb el perfil competencial de sortida de l'alumnat (Decret 175/2022)? | Comunicació lingüística; plurilingüe; matemàtica i cientificotecnològica; digital; personal, social i d'aprendre a aprendre; ciutadana; emprenedora; i en consciència i expressió culturals. | El perfil competencial de sortida al final de l'ensenyament bàsic identifica el grau d'adquisició d'aquestes vuit competències clau mitjançant descriptors operatius que connecten amb les competències específiques de cada àrea o matèria. |
|
| 23 | Quina funció compleix la Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva (CAEI) en els centres educatius segons l'article 16 del Decret 150/2017? | És l'òrgan del centre que proposa l'organització de mesures i suports, coordina els recursos d'inclusió i fa el seguiment dels plans individualitzats. | La Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva és presidida per la direcció o el cap d'estudis i compta amb la participació dels mestres d'educació especial, d'orientació educativa i del professional de l'EAP. |
|
| 24 | Quina llei constitueix el marc normatiu propi del sistema educatiu català i quins centres integren el Servei d'Educació de Catalunya? | La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'Educació de Catalunya (LEC); el Servei d'Educació l'integren els centres públics i els privats sostinguts amb fons públics. | El Servei d'Educació de Catalunya es fonamenta en els principis d'equitat, inclusió, qualitat, coeducació, laïcitat i autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió dels centres educatius. |
|
| 25 | Quines actuacions integren les mesures i els suports universals a l'aula ordinària i quins són els tres principis del Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA)? | Inclouen la codocència, el treball cooperatiu i l'avaluació formativa, basats en el DUA: múltiples formes d'implicació, de representació i d'acció i expressió. | Les mesures i suports universals s'adrecen a tot l'alumnat en tots els entorns del centre i permeten minimitzar les barreres per a l'aprenentatge abans que calgui recórrer a adaptacions individuals. |
|
| 26 | Quins perfils d'alumnat integren el concepte de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) segons el Decret 150/2017? | Alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), alumnat nouvingut, amb trastorns d'aprenentatge o comunicació, amb altes capacitats o en situació socioeconòmica i cultural desafavorida. | El Decret 150/2017 estableix que l'atenció educativa es proporciona a tot l'alumnat i que la resposta pedagògica es gradua segons la intensitat dels suports requerits i no únicament per etiquetes diagnòstiques. |
|
| 27 | Quina finalitat tenen les hores de gestió autònoma dels centres a l'horari de l'Educació Primària i de l'ESO segons el Decret 175/2022? | Permeten configurar projectes globalitzats o interdisciplinaris, treball per àmbits, i reforç intensiu de la comprensió lectora, l'expressió oral i la competència matemàtica. | En ús de la seva autonomia pedagògica, el centre concreta la distribució d'aquesta franja horària en el seu Projecte Educatiu atenent el context socioeducatiu i els resultats de les avaluacions internes i externes. |
|
| 28 | Quins són els òrgans unipersonals de direcció i els òrgans col·legiats de govern i participació dels centres educatius públics a Catalunya (LEC i Decret 102/2010)? | Els òrgans unipersonals són la direcció, el cap d'estudis i la secretaria, i els òrgans col·legiats són el Consell Escolar i el Claustre del professorat. | El Claustre del professorat és l'òrgan propi de participació dels docents en el govern del centre i té la responsabilitat de planificar, coordinar, informar i decidir sobre tots els aspectes educatius i curriculars. |
|
| 29 | Com s'estructura el procés selectiu ordinari d'oposicions d'ingrés als cossos docents a Catalunya (Reial Decret 276/2007)? | Consta de fase d'oposició (defensa de programació i situació d'aprenentatge, més tema escrit i cas pràctic), fase de concurs de mèrits i fase de pràctiques. | A les convocatòries del Departament d'Educació de la Generalitat sovint la primera prova consisteix en la presentació i defensa oral de la programació didàctica i d'una situació d'aprenentatge. |
|
| 30 | Quina funció tenen les Normes d'Organització i Funcionament del Centre (NOFC) i la Programació General Anual (PGA) segons el Decret 102/2010? | Les NOFC apleguen les regles d'organització i convivència que despleguen el PEC, i la PGA concreta per a cada curs escolar els objectius i l'horari. | En finalitzar cada curs escolar, la direcció i l'equip docent avaluen el grau de compliment de la Programació General Anual i en recullen les conclusions i propostes de millora a la memòria anual del centre. |
|
| 31 | Quins exemples principals formen part de les mesures i els suports addicionals segons l'article 11 del Decret 150/2017? | El suport del mestre d'educació especial o d'audició i llenguatge, les aules d'acollida, els programes de diversificació curricular i el suport escolar personalitzat. | Les mesures i suports addicionals tenen caràcter flexible i temporal i es presten preferentment dins de l'aula ordinària en col·laboració amb el docent titular de l'àrea o matèria. |
|
| 32 | Quines regles regeixen la promoció i la permanència d'un any més en el mateix curs a l'Educació Primària i a l'ESO (art. 26–30 Decret 175/2022)? | La no-promoció és excepcional i col·legiada: a Primària només al final de cicle (màxim un cop), i en tota l'obligatòria màxim dues vegades. | En tots els casos la permanència d'un any més en el mateix curs ha d'anar acompanyada d'un pla específic i personalitzat de reforç i suport per superar les dificultats detectades. |
|