Oposicions Docents d'Educació a Catalunya (Mestres i Professors)

Llei 12/2009 d'Educació de Catalunya (LEC), Decret 175/2022 d'educació bàsica i Decret 171/2022 de batxillerat (6 vectors del currículum, competències clau i específiques, sabers i situacions d'aprenentatge), Decret 150/2017 d'escola inclusiva (mesures i suports universals, addicionals i intensius, Pla Individualitzat PI i EAP) i gestió de centres.

Category
Oposicions de la Generalitat de Catalunya i Administració Local — Cos Superior (A1), Gestió (A2) i Administratiu (C1), Mossos d'Esquadra, Bombers i Docents d'Educació
Level
advanced
Languages
ca → ca
Cards
32
Markdown
Oposicions Docents d'Educació a Catalunya (Mestres i Professors) (.md)

Flashcards (32)

#Front (Term / Question)Back (Definition / Answer)ExampleMultiple-Choice Options
1Com es defineixen els sabers en el currículum català dels Decrets 175/2022 i 171/2022?Són el conjunt integrat de coneixements, destreses, valors i actituds propis d'una àrea o matèria necessaris per adquirir i desplegar les competències específiques.El concepte integrat de sabers supera l'antiga separació tripartida entre continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, exigint que tot aprenentatge combini el saber, el saber fer i el saber ser.
  • Integració de coneixements, destreses, valors i actituds al servei de les competències específiques
  • Concepte de sabers en l'arquitectura curricular catalana
  • Són el conjunt integrat de coneixements, destreses, valors i actituds propis d'una àrea o matèria necessaris per adquirir i desplegar les competències específiques.
2Quins elements integren l'arquitectura curricular de les àrees i matèries al Decret 175/2022 i al Decret 171/2022?Les competències clau i el perfil de sortida, les competències específiques de cada àrea o matèria, els criteris d'avaluació, els sabers i les situacions d'aprenentatge.Aquesta estructura curricular substitueix l'enfocament acumulatiu de continguts per una lògica competencial on els sabers es mobilitzen en contextos reals i s'avaluen a través dels criteris d'avaluació.
  • Perfil de sortida, competències clau i específiques, criteris d'avaluació, sabers i situacions d'aprenentatge
  • Les competències clau i el perfil de sortida, les competències específiques de cada àrea o matèria, els criteris d'avaluació, els sabers i les situacions d'aprenentatge.
  • Elements curriculars dels decrets d'ordenació educativa de Catalunya
3Quines quatre modalitats de batxillerat i quin pes del Treball de Recerca (TR) estableix el Decret 171/2022, de 20 de setembre, a Catalunya?Arts, Ciències i Tecnologia, General, i Humanitats i Ciències Socials; el Treball de Recerca representa el 10 % de la qualificació final del batxillerat.A diferència de l'educació bàsica, al batxillerat els resultats de l'avaluació de les matèries i del Treball de Recerca s'expressen mitjançant qualificacions numèriques de zero a deu sense decimals.
  • Arts, Ciències i Tecnologia, General, i Humanitats i Ciències Socials; el Treball de Recerca representa el 10 % de la qualificació final del batxillerat.
  • Modalitats d'Arts, Ciències i Tecnologia, General i Humanitats i Ciències Socials, i Treball de Recerca amb un pes del 10 %
  • Ordenació del batxillerat a Catalunya segons el Decret 171/2022
4Quines característiques té l'avaluació a l'educació bàsica i amb quines quatre qualificacions qualitatives s'expressen els resultats finals (Decret 175/2022)?És contínua, global, formativa i formadora; les qualificacions s'expressen com a No Assolit (NA), Assoliment Satisfactori (AS), Assoliment Notable (AN) i Assoliment Excel·lent (AE).L'avaluació formadora posa l'accent en l'autoregulació de l'alumne mitjançant l'autoavaluació, la coavaluació i la retroacció descriptiva, sense utilitzar notes numèriques de zero a deu en els documents oficials de l'educació bàsica.
  • És contínua, global, formativa i formadora; les qualificacions s'expressen com a No Assolit (NA), Assoliment Satisfactori (AS), Assoliment Notable (AN) i Assoliment Excel·lent (AE).
  • Avaluació contínua, formativa i formadora amb escala qualitativa NA, AS, AN i AE
  • Règim d'avaluació i qualificació del Decret 175/2022 a Primària i ESO
5Com es regula el règim lingüístic i el Projecte Lingüístic de Centre (PLC) al Títol II de la Llei 12/2009 d'Educació de Catalunya?El català és la llengua vehicular i d'aprenentatge habitual (i l'aranès a l'Aran), i cada centre aprova dins del PEC el seu Projecte Lingüístic.En finalitzar l'educació bàsica, tot l'alumnat ha d'haver assolit la plena competència comunicativa oral i escrita en català i en castellà, sense ser separat en centres ni grups per raó de llengua.
  • El català és la llengua vehicular i d'aprenentatge habitual (i l'aranès a l'Aran), i cada centre aprova dins del PEC el seu Projecte Lingüístic.
  • El català com a llengua vehicular, objectiu de domini plurilingüe i Projecte Lingüístic integrat al PEC
  • Règim lingüístic escolar dels articles 10 a 18 de la Llei 12/2009 (LEC)
6Quins recursos integren les mesures i els suports intensius segons l'article 12 del Decret 150/2017?Els Suports Intensius per a l'Escolarització Inclusiva (SIEI), els Suports a l'Audició i el Llenguatge (SIAL), les Aules Integrals de Suport (AIS) i les UEC.L'assignació de mesures i suports intensius requereix sempre l'informe previ de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu emès per l'EAP i l'elaboració d'un Pla Individualitzat.
  • Recursos intensius SIEI, SIAL, AIS, UEC i atenció educativa domiciliària o hospitalària
  • Mesures i suports intensius regulats a l'article 12 del Decret 150/2017
  • Els Suports Intensius per a l'Escolarització Inclusiva (SIEI), els Suports a l'Audició i el Llenguatge (SIAL), les Aules Integrals de Suport (AIS) i les UEC.
7Quin canvi de model consagra el Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu?Consagra el pas d'un model d'integració a un sistema educatiu inclusiu universal que transforma l'entorn escolar per garantir la presència, participació i aprenentatge de tothom.Segons l'article 3 del Decret 150/2017, tots els centres sostinguts amb fons públics tenen la condició de centres inclusius i han de planificar mesures i suports per atendre tota la diversitat de l'alumnat.
  • Consagra el pas d'un model d'integració a un sistema educatiu inclusiu universal que transforma l'entorn escolar per garantir la presència, participació i aprenentatge de tothom.
  • Paradigma d'escola inclusiva per a tot l'alumnat amb transformació de les barreres de l'entorn educatiu
  • Principis rectors del Decret 150/2017 d'educació inclusiva a Catalunya
8Què és el Pla Individualitzat (PI), en quins casos s'elabora i qui l'aprova segons els articles 14 i 15 del Decret 150/2017?És l'eina de planificació pedagògica per a l'alumnat amb mesures intensives o modificació de criteris d'avaluació; l'elabora el tutor i l'aprova la direcció.En l'elaboració i el seguiment del Pla Individualitzat s'ha d'escoltar i garantir la participació de la família o tutors legals i del mateix alumne, i el document s'ha de revisar com a mínim anualment.
  • Document de planificació personalitzada elaborat pel tutor amb l'equip docent i aprovat per la direcció
  • Regulació del Pla Individualitzat (PI) als articles 14 i 15 del Decret 150/2017
  • És l'eina de planificació pedagògica per a l'alumnat amb mesures intensives o modificació de criteris d'avaluació; l'elabora el tutor i l'aprova la direcció.
9Com s'ordena l'etapa d'educació infantil i quins en són els tres eixos de desenvolupament segons el Decret 21/2023, de 7 de febrer?Etapa única (0–6 anys) en dos cicles i tres eixos: un infant que creix amb autonomia, es comunica amb diferents llenguatges i habita el món.El segon cicle de l'educació infantil (3–6 anys) és universal i gratuït, i a Catalunya s'ha estès progressivament la gratuïtat pública també al curs d'Infantil 2 (I2) del primer cicle.
  • Etapa única (0–6 anys) en dos cicles i tres eixos: un infant que creix amb autonomia, es comunica amb diferents llenguatges i habita el món.
  • Etapa 0–6 anys en dos cicles (I0–I2 i I3–I5) estructurada al voltant dels tres grans eixos de desenvolupament infantil
  • Ordenació curricular de l'educació infantil al Decret 21/2023
10Què és el Projecte Educatiu de Centre (PEC) i quin òrgan l'aprova segons la Llei 12/2009 i el Decret 102/2010 d'autonomia dels centres?És el document estratègic que expressa el caràcter propi i els objectius pedagògics del centre; als centres públics l'aprova el Consell Escolar.El Projecte Educatiu de Centre inclou els criteris d'organització pedagògica, els indicadors de progrés, el projecte lingüístic i el projecte de convivència, amb aprovació prèvia dels aspectes educatius pel Claustre.
  • És el document estratègic que expressa el caràcter propi i els objectius pedagògics del centre; als centres públics l'aprova el Consell Escolar.
  • Document institucional marc aprovat pel Consell Escolar a proposta de la direcció amb intervenció del Claustre
  • Definició i aprovació del Projecte Educatiu de Centre al Decret 102/2010
11Quines etapes integren l'educació bàsica i com s'estructuren segons el Decret 175/2022, de 27 de setembre?Comprèn l'Educació Primària (6–12 anys, en tres cicles de dos cursos) i l'Educació Secundària Obligatòria (12–16 anys, en quatre cursos).L'educació bàsica constitueix un període d'escolarització obligatòria i gratuïta de deu cursos acadèmics amb continuïtat pedagògica i coordinació curricular entre les escoles de primària i els instituts de secundària.
  • Educació Primària (3 cicles de 2 cursos, 6–12 anys) i Educació Secundària Obligatòria (4 cursos, 12–16 anys)
  • Comprèn l'Educació Primària (6–12 anys, en tres cicles de dos cursos) i l'Educació Secundària Obligatòria (12–16 anys, en quatre cursos).
  • Ordenació de l'educació bàsica al Decret 175/2022 de Catalunya
12Quins són els tres nivells d'intensitat de les mesures i els suports per a l'atenció educativa previstos als articles 9 a 12 del Decret 150/2017?Es classifiquen en mesures i suports universals (per a tot l'alumnat), addicionals (focalitzats i temporals) i intensius (d'alta freqüència i durada per a NEE).Aquesta estructura piramidal garanteix que cap alumne no rebi mesures addicionals o intensives de manera aïllada, sinó sempre sumades a les mesures i suports universals de la seva aula ordinària de referència.
  • Mesures i suports universals, mesures i suports addicionals i mesures i suports intensius
  • Es classifiquen en mesures i suports universals (per a tot l'alumnat), addicionals (focalitzats i temporals) i intensius (d'alta freqüència i durada per a NEE).
  • Piràmide dels tres nivells de mesures i suports del Decret 150/2017
13Quina relació hi ha entre les competències específiques i els criteris d'avaluació en el currículum del Decret 175/2022?Les competències específiques són els acompliments que l'alumnat ha de desplegar, i els criteris d'avaluació són els referents que mesuren el seu grau d'assoliment.En les programacions didàctiques dels docents a Catalunya, cada situació d'aprenentatge es dissenya seleccionant les competències específiques a desenvolupar i els seus corresponents criteris d'avaluació i indicadors d'assoliment.
  • Les competències específiques són els acompliments que l'alumnat ha de desplegar, i els criteris d'avaluació són els referents que mesuren el seu grau d'assoliment.
  • Acompliments propis de cada àrea o matèria (competències específiques) i referents per avaluar-los (criteris d'avaluació)
  • Vinculació entre competències específiques i criteris d'avaluació al Decret 175/2022
14Com se selecciona la direcció dels centres educatius públics i quin estatus jurídic té el director o directora segons la Llei 12/2009 i el Decret 155/2010?Se selecciona per concurs de mèrits basat en el Projecte de Direcció per a quatre anys renovables, i té la consideració d'autoritat pública.La direcció del centre públic exerceix la representació institucional de l'Administració educativa al centre, la direcció pedagògica i la prefectura de tot el personal adscrit al centre.
  • Concurs de mèrits amb Projecte de Direcció per 4 anys i condició d'autoritat pública
  • Se selecciona per concurs de mèrits basat en el Projecte de Direcció per a quatre anys renovables, i té la consideració d'autoritat pública.
  • Règim de la direcció dels centres públics al Decret 155/2010 i a la LEC
15Quina funció tenen els serveis educatius especialitzats CRP, ELIC, CREDA, CREDV i CdA dins del Departament d'Educació i Formació Professional?Els CRP donen suport pedagògic, els ELIC en llengua i cohesió, els CREDA en audició, el CREDV en visió i els CdA en aprenentatge vivencial.Aquests serveis educatius treballen de manera integrada i coordinada en cada zona educativa amb els EAP i amb la Inspecció d'Educació per reforçar l'equitat i la innovació als centres.
  • Centres de Recursos Pedagògics (CRP), llengua i cohesió (ELIC), audició (CREDA), visió (CREDV) i Camps d'Aprenentatge (CdA)
  • Xarxa de serveis educatius del Departament d'Educació de la Generalitat
  • Els CRP donen suport pedagògic, els ELIC en llengua i cohesió, els CREDA en audició, el CREDV en visió i els CdA en aprenentatge vivencial.
16En què consisteix el servei comunitari a l'Educació Secundària Obligatòria segons l'article 17 del Decret 175/2022?És una acció educativa obligatòria a 3r o 4t d'ESO basada en l'aprenentatge i servei que combina sabers curriculars amb servei a la comunitat.El servei comunitari fomenta el compromís cívic, la responsabilitat social i l'exercici d'una ciutadania activa mitjançant projectes vinculats al medi ambient, la solidaritat intergeneracional, la salut o la cultura.
  • Projecte obligatori d'aprenentatge i servei a 3r o 4t d'ESO per desenvolupar la competència ciutadana
  • És una acció educativa obligatòria a 3r o 4t d'ESO basada en l'aprenentatge i servei que combina sabers curriculars amb servei a la comunitat.
  • Regulació del servei comunitari a l'article 17 del Decret 175/2022
17Quina diferència hi ha entre el treball de síntesi i el projecte de recerca a l'Educació Secundària Obligatòria (art. 14 i 15 Decret 175/2022)?El treball de síntesi integra sabers en equip de 1r a 3r d'ESO, i el projecte de recerca es realitza a 4t d'ESO.Tant el treball de síntesi com el projecte de recerca de quart d'ESO es treballen cooperativament i comporten una exposició oral per avaluar el grau d'assoliment de les competències clau i específiques.
  • Treball de síntesi interdisciplinari de 1r a 3r d'ESO i projecte de recerca en equip a 4t d'ESO
  • Projectes de recerca i síntesi a l'ESO segons el Decret 175/2022
  • El treball de síntesi integra sabers en equip de 1r a 3r d'ESO, i el projecte de recerca es realitza a 4t d'ESO.
18Com s'aborda la gestió de la convivència i la prevenció de l'assetjament escolar als centres educatius de Catalunya (Llei 12/2009 i Decret 279/2006)?Mitjançant el Projecte de Convivència, les pràctiques restauratives i la mediació escolar, i l'activació immediata dels protocols obligatoris contra qualsevol forma de violència.Davant qualsevol indici d'assetjament escolar, ciberassetjament, violència masclista o LGTBI-fòbica, la direcció del centre té l'obligació d'activar el protocol específic i adoptar mesures immediates de protecció de la víctima.
  • Projecte de Convivència, pràctiques restauratives i protocols d'actuació obligatòria contra les violències
  • Mitjançant el Projecte de Convivència, les pràctiques restauratives i la mediació escolar, i l'activació immediata dels protocols obligatoris contra qualsevol forma de violència.
  • Marc de convivència i benestar emocional als centres educatius catalans
19Què són les situacions d'aprenentatge segons el Decret 175/2022 i quins elements bàsics han d'incloure en la programació docent?Són escenaris contextualitzats i significatius que plantegen un repte complex la resolució cooperativa del qual mobilitza sabers i desenvolupa competències específiques i transversals.Una situació d'aprenentatge inclou el context i el repte inicial, les competències i criteris d'avaluació, els sabers mobilitzats, la seqüència d'activitats i els suports del Disseny Universal per a l'Aprenentatge.
  • Són escenaris contextualitzats i significatius que plantegen un repte complex la resolució cooperativa del qual mobilitza sabers i desenvolupa competències específiques i transversals.
  • Activitats contextualitzades basades en un repte rellevant per construir i aplicar sabers de forma competencial
  • Disseny i estructura de les situacions d'aprenentatge al Decret 175/2022
20Quines funcions exerceixen els Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) segons els articles 19 a 21 del Decret 150/2017?Identifiquen i avaluen les necessitats educatives específiques, assessoren els equips docents i les famílies i elaboren l'informe de reconeixement de NESE i el dictamen d'escolarització.El dictamen d'escolarització de l'EAP només s'emet quan es proposa l'escolarització d'un alumne amb necessitats educatives especials en un centre d'educació especial o amb suport intensiu i requereix l'acord de la família.
  • Avaluació psicopedagògica, assessorament als centres i emissió de l'informe NESE i del dictamen d'escolarització
  • Funcions dels Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP)
  • Identifiquen i avaluen les necessitats educatives específiques, assessoren els equips docents i les famílies i elaboren l'informe de reconeixement de NESE i el dictamen d'escolarització.
21Quins són els sis vectors del currículum que han d'impregnar tota la pràctica educativa segons l'article 4 del Decret 175/2022 i del Decret 171/2022?Aprenentatges competencials, perspectiva de gènere, universalitat del currículum, qualitat de l'educació de les llengües, ciutadania democràtica i consciència global, i benestar emocional.Els sis vectors actuen com a principis pedagògics transversals que han d'orientar tant l'elaboració de les programacions didàctiques i de les situacions d'aprenentatge com l'organització de la vida quotidiana del centre.
  • Aprenentatges competencials, perspectiva de gènere, universalitat, qualitat lingüística, ciutadania global i benestar emocional
  • Aprenentatges competencials, perspectiva de gènere, universalitat del currículum, qualitat de l'educació de les llengües, ciutadania democràtica i consciència global, i benestar emocional.
  • Sis vectors transversals del currículum d'educació bàsica i de batxillerat a Catalunya
22Quines són les vuit competències clau del currículum i com es vinculen amb el perfil competencial de sortida de l'alumnat (Decret 175/2022)?Comunicació lingüística; plurilingüe; matemàtica i cientificotecnològica; digital; personal, social i d'aprendre a aprendre; ciutadana; emprenedora; i en consciència i expressió culturals.El perfil competencial de sortida al final de l'ensenyament bàsic identifica el grau d'adquisició d'aquestes vuit competències clau mitjançant descriptors operatius que connecten amb les competències específiques de cada àrea o matèria.
  • Comunicació lingüística; plurilingüe; matemàtica i cientificotecnològica; digital; personal, social i d'aprendre a aprendre; ciutadana; emprenedora; i en consciència i expressió culturals.
  • Vuit competències clau europees concretades en els descriptors operatius del perfil de sortida
  • Competències clau de l'educació bàsica segons el Decret 175/2022
23Quina funció compleix la Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva (CAEI) en els centres educatius segons l'article 16 del Decret 150/2017?És l'òrgan del centre que proposa l'organització de mesures i suports, coordina els recursos d'inclusió i fa el seguiment dels plans individualitzats.La Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva és presidida per la direcció o el cap d'estudis i compta amb la participació dels mestres d'educació especial, d'orientació educativa i del professional de l'EAP.
  • És l'òrgan del centre que proposa l'organització de mesures i suports, coordina els recursos d'inclusió i fa el seguiment dels plans individualitzats.
  • Òrgan intern de coordinació, planificació i seguiment de les mesures i suports inclusius del centre
  • Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva (CAEI) de l'article 16 del Decret 150/2017
24Quina llei constitueix el marc normatiu propi del sistema educatiu català i quins centres integren el Servei d'Educació de Catalunya?La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'Educació de Catalunya (LEC); el Servei d'Educació l'integren els centres públics i els privats sostinguts amb fons públics.El Servei d'Educació de Catalunya es fonamenta en els principis d'equitat, inclusió, qualitat, coeducació, laïcitat i autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió dels centres educatius.
  • Llei 12/2009 d'Educació de Catalunya i Servei d'Educació integrat per centres públics i concertats
  • La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'Educació de Catalunya (LEC); el Servei d'Educació l'integren els centres públics i els privats sostinguts amb fons públics.
  • Marc general i composició del Servei d'Educació de Catalunya segons la LEC
25Quines actuacions integren les mesures i els suports universals a l'aula ordinària i quins són els tres principis del Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA)?Inclouen la codocència, el treball cooperatiu i l'avaluació formativa, basats en el DUA: múltiples formes d'implicació, de representació i d'acció i expressió.Les mesures i suports universals s'adrecen a tot l'alumnat en tots els entorns del centre i permeten minimitzar les barreres per a l'aprenentatge abans que calgui recórrer a adaptacions individuals.
  • Disseny Universal per a l'Aprenentatge (implicació, representació, acció i expressió), codocència i aprenentatge cooperatiu
  • Mesures i suports universals regulats a l'article 10 del Decret 150/2017
  • Inclouen la codocència, el treball cooperatiu i l'avaluació formativa, basats en el DUA: múltiples formes d'implicació, de representació i d'acció i expressió.
26Quins perfils d'alumnat integren el concepte de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) segons el Decret 150/2017?Alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), alumnat nouvingut, amb trastorns d'aprenentatge o comunicació, amb altes capacitats o en situació socioeconòmica i cultural desafavorida.El Decret 150/2017 estableix que l'atenció educativa es proporciona a tot l'alumnat i que la resposta pedagògica es gradua segons la intensitat dels suports requerits i no únicament per etiquetes diagnòstiques.
  • Alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), alumnat nouvingut, amb trastorns d'aprenentatge o comunicació, amb altes capacitats o en situació socioeconòmica i cultural desafavorida.
  • NEE, incorporació tardana, trastorns d'aprenentatge o comunicació, altes capacitats i vulnerabilitat socioeducativa
  • Tipologia d'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) al Decret 150/2017
27Quina finalitat tenen les hores de gestió autònoma dels centres a l'horari de l'Educació Primària i de l'ESO segons el Decret 175/2022?Permeten configurar projectes globalitzats o interdisciplinaris, treball per àmbits, i reforç intensiu de la comprensió lectora, l'expressió oral i la competència matemàtica.En ús de la seva autonomia pedagògica, el centre concreta la distribució d'aquesta franja horària en el seu Projecte Educatiu atenent el context socioeducatiu i els resultats de les avaluacions internes i externes.
  • Franja horària d'autonomia de centre per a projectes globalitzats, àmbits i reforç competencial
  • Gestió autònoma del temps curricular al Decret 175/2022
  • Permeten configurar projectes globalitzats o interdisciplinaris, treball per àmbits, i reforç intensiu de la comprensió lectora, l'expressió oral i la competència matemàtica.
28Quins són els òrgans unipersonals de direcció i els òrgans col·legiats de govern i participació dels centres educatius públics a Catalunya (LEC i Decret 102/2010)?Els òrgans unipersonals són la direcció, el cap d'estudis i la secretaria, i els òrgans col·legiats són el Consell Escolar i el Claustre del professorat.El Claustre del professorat és l'òrgan propi de participació dels docents en el govern del centre i té la responsabilitat de planificar, coordinar, informar i decidir sobre tots els aspectes educatius i curriculars.
  • Els òrgans unipersonals són la direcció, el cap d'estudis i la secretaria, i els òrgans col·legiats són el Consell Escolar i el Claustre del professorat.
  • Equip directiu unipersonal (direcció, cap d'estudis, secretaria) i òrgans col·legiats (Consell Escolar i Claustre)
  • Òrgans de govern i de coordinació docent dels centres públics catalans
29Com s'estructura el procés selectiu ordinari d'oposicions d'ingrés als cossos docents a Catalunya (Reial Decret 276/2007)?Consta de fase d'oposició (defensa de programació i situació d'aprenentatge, més tema escrit i cas pràctic), fase de concurs de mèrits i fase de pràctiques.A les convocatòries del Departament d'Educació de la Generalitat sovint la primera prova consisteix en la presentació i defensa oral de la programació didàctica i d'una situació d'aprenentatge.
  • Consta de fase d'oposició (defensa de programació i situació d'aprenentatge, més tema escrit i cas pràctic), fase de concurs de mèrits i fase de pràctiques.
  • Fase d'oposició (programació/situació d'aprenentatge i tema/pràctic), fase de concurs de mèrits i fase de pràctiques
  • Estructura del concurs oposició d'accés a la funció pública docent a Catalunya
30Quina funció tenen les Normes d'Organització i Funcionament del Centre (NOFC) i la Programació General Anual (PGA) segons el Decret 102/2010?Les NOFC apleguen les regles d'organització i convivència que despleguen el PEC, i la PGA concreta per a cada curs escolar els objectius i l'horari.En finalitzar cada curs escolar, la direcció i l'equip docent avaluen el grau de compliment de la Programació General Anual i en recullen les conclusions i propostes de millora a la memòria anual del centre.
  • Les NOFC apleguen les regles d'organització i convivència que despleguen el PEC, i la PGA concreta per a cada curs escolar els objectius i l'horari.
  • Reglament intern d'organització i convivència (NOFC) i planificació operativa de cada curs escolar (PGA)
  • Documents de gestió institucional del Decret 102/2010 d'autonomia dels centres
31Quins exemples principals formen part de les mesures i els suports addicionals segons l'article 11 del Decret 150/2017?El suport del mestre d'educació especial o d'audició i llenguatge, les aules d'acollida, els programes de diversificació curricular i el suport escolar personalitzat.Les mesures i suports addicionals tenen caràcter flexible i temporal i es presten preferentment dins de l'aula ordinària en col·laboració amb el docent titular de l'àrea o matèria.
  • Mestre d'educació especial i d'audició i llenguatge, aula d'acollida i programes de diversificació
  • Mesures i suports addicionals de l'article 11 del Decret 150/2017
  • El suport del mestre d'educació especial o d'audició i llenguatge, les aules d'acollida, els programes de diversificació curricular i el suport escolar personalitzat.
32Quines regles regeixen la promoció i la permanència d'un any més en el mateix curs a l'Educació Primària i a l'ESO (art. 26–30 Decret 175/2022)?La no-promoció és excepcional i col·legiada: a Primària només al final de cicle (màxim un cop), i en tota l'obligatòria màxim dues vegades.En tots els casos la permanència d'un any més en el mateix curs ha d'anar acompanyada d'un pla específic i personalitzat de reforç i suport per superar les dificultats detectades.
  • Mesura excepcional acordada per l'equip docent: a Primària només al final de cicle (màx. 1 cop) i en tota l'obligatòria màx. 2 cops
  • La no-promoció és excepcional i col·legiada: a Primària només al final de cicle (màxim un cop), i en tota l'obligatòria màxim dues vegades.
  • Criteris de promoció i repetició de curs al Decret 175/2022