Els millors jocs de flashcards per aprendre vocabulari de العربية (Arabic): Guia visual A1–B2
Domina les 480 paraules i frases quotidianes més importants de العربية (Arabic) en 15 jocs temàtics (A1–B2) amb exemples i repetició espaiada.
Interactive Premade Curricula
Arabic Flashcard Decks (15)
Select any deck below to study cards with active recall, audio pronunciation, and FSRS spaced repetition, or filter by difficulty level.
العربية (Arabic) — Salutacions, paraules de cortesia i frases quotidianes
العربية (Arabic) — Nombres, dies de la setmana, mesos i l'hora
العربية (Arabic) — Casa, habitacions, mobles i objectes quotidians
العربية (Arabic) — Menjar, begudes, àpats i demanar al restaurant
العربية (Arabic) — Fruites, verdures i compres al supermercat
العربية (Arabic) — Família, persones, amics i relacions personals
العربية (Arabic) — Roba, calçat, accessoris i colors
العربية (Arabic) — Parts del cos, salut, metge i farmàcia
العربية (Arabic) — Animals, mascotes, natura i el temps
العربية (Arabic) — Viatges, aeroport, tren, hotel i direccions
العربية (Arabic) — Llocs de la ciutat, botigues, diners i encàrrecs
العربية (Arabic) — Escola, feina, oficina, tecnologia i professions
العربية (Arabic) — Els 32 verbs d'acció quotidians més essencials
العربية (Arabic) — Els 32 adjectius essencials i els seus oposats
العربية (Arabic) — Sentiments, emocions, personalitat i aficions
A punt per començar a practicar ara mateix?
Per parlar العربية (Arabic) amb fluïdesa i seguretat en situacions reals, el secret és dominar les 480 paraules i expressions concretes més freqüents, organitzades en 15 temes quotidians amb Record Actiu i Repetició Espaiada (FSRS-4.5).
Per què aprendre primer vocabulari concret i quotidià funciona millor
Combinar substantius concrets, els 32 verbs essencials i els 32 adjectius més utilitzats et permet construir milers de frases útils des de la primera setmana.
Els 15 jocs temàtics essencials de vocabulari de العربية (480 paraules clau)
Joc 1: Salutacions, paraules de cortesia i frases quotidianes (32 targetes)
Hola, bon dia, si us plau, gràcies, disculpi i converses bàsiques essencials.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| مرحباً (marḥaban) | Hola | مرحباً يا صديقي (marḥaban yā ṣadīqī) — Hola, com va el teu dia? |
| صباح الخير (ṣabāḥ al-khayr) | Bon dia | صباح الخير لكم (ṣabāḥ al-khayr lakum) — Bon dia, has dormit bé? |
| مساء الخير (masāʾ al-khayr) | Bona tarda | مساء الخير جميعاً (masāʾ al-khayr jamīʿan) — Bona tarda, benvingut a la botiga. |
| مساء النور (masāʾ al-nūr) | Bona vesprada | مساء النور يا أخي (masāʾ al-nūr yā akhī) — Bona vesprada, el sopar està llest. |
| تصبح على خير (tuṣbiḥ ʿalā khayr) | Bona nit | نم جيداً (nam jayyidan) — Bona nit, que dormis molt bé. |
| مع السلامة (maʿa al-salāmah) | Adéu | وداعاً يا صديقي (wadāʿan yā ṣadīqī) — Adéu, ens veiem ben aviat. |
| أراك غداً (arāka ghadan) | Fins demà | أراك غداً صباحاً (arāka ghadan ṣabāḥan) — Fins demà al matí a l'escola. |
| من فضلك (min faḍlika) | Si us plau | ماء من فضلك (māʾ min faḍlika) — Passa'm l'aigua, si us plau. |
| شكراً (shukran) | Gràcies | شكراً على مساعدتك (shukran ʿalā musāʿadatika) — Gràcies per la teva ajuda. |
| شكراً جزيلاً (shukran jazīlan) | Moltes gràcies | شكراً جزيلاً لك (shukran jazīlan laka) — Moltes gràcies per tot avui. |
Joc 2: Nombres, dies de la setmana, mesos i l'hora (32 targetes)
Nombres bàsics, de dilluns a diumenge, estacions, avui, demà, tarda i dir l'hora.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| واحد (wāḥid) | u (1) | عندي تذكرة واحدة (ʿindī tadhkirah wāḥidah) — Tinc un bitllet per avui. |
| اثنان (ithnān) | dos (2) | طاولة لشخصين رجاءً (ṭāwilah lishakhṣayn rajāʾan) — Una taula per a dues persones. |
| ثلاثة (thalāthah) | tres (3) | لدينا ثلاث قطط (ladaynā thalāth qiṭaṭ) — Tenim tres gats a casa. |
| أربعة (arbaʿah) | quatre (4) | هنا أربعة كراسي (hunā arbaʿat karāsī) — Hi ha quatre cadires a la sala. |
| خمسة (khamsah) | cinc (5) | انتظر خمس دقائق (intaẓir khams daqāʾiq) — Dóna'm cinc minuts, si us plau. |
| ستة (sittah) | sis (6) | أستيقظ الساعة السادسة (astayqiẓu al-sāʿah al-sādisah) — Em llevo a les sis en punt. |
| سبعة (sabʿah) | set (7) | الأسبوع فيه سبعة أيام (al-usbūʿ fīhi sabʿat ayyām) — La setmana té set dies. |
| ثمانية (thamāniyah) | vuit (8) | نبدأ الساعة الثامنة (nabdaʾu al-sāʿah al-thāminah) — La feina comença a les vuit. |
| تسعة (tisʿah) | nou (9) | القطار يغادر التاسعة (al-qiṭār yughādiru al-tāsiʿah) — El tren surt a les nou. |
| عشرة (ʿasharah) | deu (10) | السعر عشرة دولارات (al-siʿru ʿasharat dūlārāt) — Aquest llibre val deu euros. |
Joc 3: Casa, habitacions, mobles i objectes quotidians (32 targetes)
Cadira, taula, llit, sofà, llum, porta, finestra, clau, cuina, dormitori i objectes de la llar.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| البيت (al-bayt) | la casa | بيتنا قريب من البحر (baytunā qarīb mina al-baḥr) — La nostra casa és molt gran. |
| الشقة (al-shaqqah) | el pis | أسكن في شقة صغيرة (askunu fī shaqqah ṣaghīrah) — Llogo un apartament al centre. |
| الغرفة (al-ghurfah) | l'habitació | هذه الغرفة واسعة ومشمسة (hādhihi al-ghurfah wāsiʿah) — Aquesta habitació té molta llum. |
| المطبخ (al-maṭbakh) | la cuina | نطبخ العشاء في المطبخ (naṭbukhu fī al-maṭbakh) — Cuinem el sopar a la cuina. |
| غرفة النوم (ghurfat al-nawm) | el dormitori | غرفة النوم هادئة (ghurfat al-nawm hādiʾah) — El dormitori és tranquil i fosc. |
| الحمام (al-ḥammām) | el bany | أغسل يدي في الحمام (aghsilu yadī fī al-ḥammām) — Em rento les mans al bany. |
| غرفة الجلوس (ghurfat al-julūs) | la sala d'estar | نجلس في الصالة (najlisu fī al-ṣālah) — Mirem la tele al menjador. |
| الحديقة (al-ḥadīqah) | el jardí | الأزهار تتفتح في الحديقة (al-azhār tatafattaḥu fī al-ḥadīqah) — Hi ha flors boniques al jardí. |
| الكرسي (al-kursī) | la cadira | اجلس على هذا الكرسي (ijlis ʿalā hādhā al-kursī) — Seu en aquesta cadira, si us plau. |
| الطاولة (al-ṭāwilah) | la taula | الطعام جاهز على الطاولة (al-ṭaʿām jāhiz ʿalā al-ṭāwilah) — Els llibres són sobre la taula. |
Joc 4: Menjar, begudes, àpats i demanar al restaurant (32 targetes)
Aigua, pa, cafè, te, llet, formatge, carn, peix, sopa, esmorzar, sopar, menú i el compte.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| الماء (al-māʾ) | l'aigua | أريد كأساً من الماء (urīdu kaʾsan mina al-māʾ) — Un got d'aigua fresca, si us plau. |
| الخبز (al-khubz) | el pa | هذا الخبز طازج ولذيذ (hādhā al-khubz ṭāzaj) — Compro pa fresc cada matí. |
| القهوة (al-qahwah) | el cafè | أشرب فنجاناً من القهوة (ashrabu finjānan mina al-qahwah) — Prenc un cafè calent amb llet. |
| الشاي (al-shāy) | el te | أحب الشاي الأخضر بالنعناع (uḥibbu al-shāy bi-al-naʿnāʿ) — Vols una tassa de te amb llimona? |
| الحليب (al-ḥalīb) | la llet | الحليب مفيد جداً للأطفال (al-ḥalīb mufīd lil-aṭfāl) — Els nens beuen un got de llet. |
| العصير (al-ʿaṣīr) | el suc | عصير البرتقال الطازج لذيذ (ʿaṣīr al-burtuqāl ladhīdh) — Vull un suc de taronja natural. |
| النبيذ (al-nabīdh) | el vi | هذا عصير عنب أحمر (hādhā ʿaṣīr ʿinab aḥmar) — Una copa de vi negre per sopar. |
| الجعة / البيرة (al-bīrah) | la cervesa | زجاجة شراب الشعير البارد (sharāb al-shaʿīr) — Una cervesa ben freda, si us plau. |
| الجبن (al-jubn) | el formatge | آكل الخبز مع الجبن الأبيض (ākulu al-khubz maʿa al-jubn) — Un entrepà de formatge tendre. |
| الزبدة (al-zubdah) | la mantega | أضع الزبدة والمربى على الخبز (aḍaʿu al-zubdah ʿalā al-khubz) — Posa mantega i mel a la torrada. |
Joc 5: Fruites, verdures i compres al supermercat (32 targetes)
Poma, plàtan, taronja, maduixa, tomàquet, patata, pastanaga, ceba, all, amanida, oli i mel.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| الفاكهة (al-fākihah) | la fruita | الفاكهة الطازجة مفيدة للصحة (al-fākihah mufīdah) — Menjo fruita fresca cada dia. |
| التفاحة (al-tuffāḥah) | la poma | هذه التفاحة الحمراء حلوة (hādhihi al-tuffāḥah ḥulwah) — Aquesta poma vermella és cruixent. |
| الموز (al-mawz) | el plàtan | الموز الأصفر يعطي طاقة (al-mawz al-aṣfar yuʿṭī ṭāqah) — Menjo un plàtan després d'entrenar. |
| البرتقالة (al-burtuqālah) | la taronja | هذه البرتقالة حلوة وكثيرة العصير (hādhihi al-burtuqālah) — Les taronges de València són dolces. |
| الليمون (al-laymūn) | la llimona | طعم الليمون الأصفر حامض (ṭaʿm al-laymūn ḥāmiḍ) — Posa unes gotes de llimona al peix. |
| الفراولة (al-farāwlah) | la maduixa | أحب مربى الفراولة الحلو (uḥibbu murabbā al-farāwlah) — Les maduixes amb nata són boníssimes. |
| العنب (al-ʿinab) | el raïm | عنقود من العنب الأخضر الحلو (ʿunqūd mina al-ʿinab) — Un gotim de raïm blanc molt dolç. |
| الخوخ / الدراق (al-khawkh) | el préssec | ثمرة الخوخ ناعمة وحلوة (thamrat al-khawkh ḥulwah) — Aquest préssec d'estiu és boníssim. |
| البطيخ (al-baṭṭīkh) | la síndria | البطيخ الأحمر البارد منعش صيفاً (al-baṭṭīkh munʿish) — Una tallada de síndria ben fresca. |
| الأناناس (al-anānās) | la pinya | فاكهة الأناناس الاستوائية لذيذة (al-anānās ladhīdh) — Una rodanxa de pinya natural. |
Joc 6: Família, persones, amics i relacions personals (32 targetes)
Mare, pare, germà, germana, avis, marit, muller, fill, amic, veí i company de feina.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| العائلة (al-ʿāʾilah) | la família | عائلتي تعيش هنا. (ʿāʾilatī taʿīshu hunā.) — La meva família viu en aquesta ciutat. |
| الأم (al-umm) | la mare | أمي تطبخ طعامًا لذيذًا. (ummī taṭbukhu ṭaʿāman ladhīdhan.) — La meva mare cuina molt bé cada dia. |
| الأب (al-ab) | el pare | أبي يعمل في المستشفى. (abī yaʿmalu fī al-mustashfā.) — El meu pare treballa en un hospital. |
| الوالدان (al-wālidān) | els pares | والداي في البيت الآن. (wālidāya fī al-bayti al-āna.) — Els meus pares viatgen a la platja. |
| الأخ (al-akh) | el germà | أخي يعزف على الجيتار. (akhī yaʿzifu ʿalā al-jītār.) — El meu germà toca molt bé la guitarra. |
| الأخت (al-ukht) | la germana | أختي تدرس الطب. (ukhtī tadrusu aṭ-ṭibba.) — La meva germana estudia medicina a la universitat. |
| الابن (al-ibn) | el fill | ابنهما يذهب إلى المدرسة. (ibnuhumā yadhhabu ilā al-madrasati.) — El seu fill va a l'escola primària. |
| الابنة (al-ibnah) | la filla | ابنتهما تحب الرسم كثيرًا. (ibnatuhumā tuḥibbu ar-rasma kathīran.) — A la seva filla li encanta dibuixar. |
| الجد (al-jadd) | l'avi | جدي يقرأ الجريدة كل يوم. (jaddī yaqraʾu al-jarīdata kulla yawm.) — El meu avi explica grans històries cada tarda. |
| الجدة (al-jaddah) | l'àvia | جدتي تخبز خبزًا طازجًا. (jaddatī takhbizu khubzan ṭāzijan.) — La meva àvia fa pastissos els diumenges. |
Joc 7: Roba, calçat, accessoris i colors (32 targetes)
Camisa, pantalons, vestit, jaqueta, abric, sabates, mitjons, barret, ulleres, vermell, blau, verd, negre i blanc.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| الملابس (al-malābis) | la roba | هذه الملابس نظيفة. (hādhihi al-malābisu naẓīfatun.) — Agafo roba neta per al viatge. |
| القميص (al-qamīṣ) | la camisa | هو يرتدي قميصًا أبيض. (huwa yartadī qamīṣan abyaḍa.) — Ell porta una camisa blanca a l'oficina. |
| تي شيرت (tī shīrt) | la samarreta | ألبس قميصًا قطنيًا. (albasu qamīṣan quṭniyyan.) — Porto una samarreta de cotó a l'estiu. |
| الكنزة (al-kanzah) | el jersei | هذه الكنزة دافئة جدًا. (hādhihi al-kanzatu dāfiʾatun jiddan.) — Aquest jersei de llana abriga molt. |
| السترة (as-sutrah) | la jaqueta | ارتدِ سترتك قبل الخروج. (irtadi sutrataka qabla al-khurūji.) — Posa't la jaqueta abans de sortir. |
| المعطف (al-miʿṭaf) | l'abric | علقت معطفها خلف الباب. (ʿallaqat miʿṭafahā khalfa al-bābi.) — Ella va penjar l'abric a l'entrada. |
| البدلة (al-badlah) | el vestit | اشترى بدلة سوداء للحفل. (ishtarā badlatan sawdāʾa lil-ḥafli.) — Va comprar un vestit fosc per al casament. |
| الفستان (al-fustān) | el vestit | هي ترتدي فستانًا جميلاً. (hiya tartadī fustānan jamīlan.) — Ella porta avui un vestit d'estiu elegant. |
| التنورة (at-tannūrah) | la faldilla | هذه التنورة جميلة. (hādhihi at-tannūratu jamīlatun.) — Aquesta faldilla combina bé amb la brusa. |
| البنطلون (al-banṭalūn) | els pantalons | هذا البنطلون طويل. (hādhā al-banṭalūnu ṭawīlun.) — Aquests pantalons negres són una mica llargs. |
👉 Estudiar aquest joc a Flashcards World: العربية (Arabic) — Roba, calçat, accessoris i colors
Joc 8: Parts del cos, salut, metge i farmàcia (32 targetes)
Cap, ull, orella, mà, peu, cor, estómac, dent, dolor, febre, tos, metge, hospital, farmàcia i medicament.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| الجسم (al-jism) | el cos | الرياضة تقوي الجسم. (ar-riyāḍatu tuqawwī al-jisma.) — L'exercici manté el cos fort. |
| الرأس (ar-raʾs) | el cap | هز رأسه موافقًا. (hazza raʾsahu muwāfiqan.) — Ell va fer que sí amb el cap. |
| الشعر (ash-shaʿr) | els cabells | هي تمشط شعرها الطويل. (hiya tumashshiṭu shaʿrahā aṭ-ṭawīla.) — Ella es pentina els cabells cada matí. |
| الوجه (al-wajh) | la cara | أغسل وجهي بالماء البارد. (aghsilu wajhī bil-māʾi al-bāridi.) — Em rento la cara amb aigua freda. |
| العين (al-ʿayn) | l'ull | أغمضت عينيها ونامت. (aghmaḍat ʿaynayhā wa-nāmat.) — Ella va tancar els ulls i s'adormí. |
| الأذن (al-udhun) | l'orella | همست بسر في أذني. (hamasat bi-sirrin fī udhunī.) — Ella em va xiuxiuejar a l'orella. |
| الأنف (al-anf) | el nas | أنفي بارد بسبب الرياح. (anfī bāridun bi-sababi ar-riyāḥi.) — Tinc el nas fred pel vent. |
| الفم (al-fam) | la boca | افتح فمك عند الطبيب. (iftaḥ famaka ʿinda aṭ-ṭabībi.) — Obre bé la boca al dentista. |
| السن (as-sinn) | la dent | أنظف أسناني كل يوم. (unaẓẓifu asnānī kulla yawmin.) — Em raspallo les dents dos cops al dia. |
| اللسان (al-lisān) | la llengua | الحساء الساخن أحرق لساني. (al-ḥasāʾu as-sākhinu aḥraqa lisānī.) — La sopa calenta em va cremar la llengua. |
👉 Estudiar aquest joc a Flashcards World: العربية (Arabic) — Parts del cos, salut, metge i farmàcia
Joc 9: Animals, mascotes, natura i el temps (32 targetes)
Gos, gat, cavall, ocell, peix, lleó, arbre, flor, bosc, muntanya, mar, riu, sol, pluja, neu i vent.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| الحيوان (al-ḥayawān) | l'animal | الحيوانات تعيش في الغابة. (al-ḥayawānātu taʿīshu fī al-ghābati.) — Els animals salvatges viuen al bosc. |
| الكلب (al-kalb) | el gos | الكلب يجري في الحديقة. (al-kalbu yajrī fī al-ḥadīqati.) — El gos corre feliç pel parc. |
| القطة (al-qiṭṭah) | el gat | القطة تنام على الأريكة. (al-qiṭṭatu tanāmu ʿalā al-arīkati.) — El gat dorm al sofà calent. |
| العصفور (al-ʿuṣfūr) | l'ocell | العصفور يغرد في الشجرة. (al-ʿuṣfūru yugharridu fī ash-shajarati.) — Un ocell petit canta a l'arbre. |
| الحصان (al-ḥiṣān) | el cavall | الحصان يجري في الحقل. (al-ḥiṣānu yajrī fī al-ḥaqli.) — El cavall marró galopa pel camp. |
| البقرة (al-baqarah) | la vaca | البقرة تأكل العشب. (al-baqaratu taʾkulu al-ʿushba.) — Les vaques mengen herba al prat. |
| الخنزير (al-khinzīr) | el porc | يعيش الخنزير في المزرعة. (yaʿīshu al-khinzīru fī al-mazraʿati.) — El pagès dóna menjar als porcs. |
| الخروف (al-kharūf) | l'ovella | الخراف ترعى فوق التل. (al-khirāfu tarʿā fawqa at-talli.) — Les ovelles blanques pasturen al turó. |
| الدجاجة (ad-dajājah) | la gallina | الدجاجة تضع بيضًا طازجًا. (ad-dajājatu taḍaʿu bayḍan ṭāzijan.) — Les gallines ponen ous frescos cada dia. |
| الأرنب (al-arnab) | el conill | الأرنب الأبيض يحب الجزر. (al-arnabu al-abyaḍu yuḥibbu al-jazara.) — Al conill blanc li encanten les pastanagues. |
👉 Estudiar aquest joc a Flashcards World: العربية (Arabic) — Animals, mascotes, natura i el temps
Joc 10: Viatges, aeroport, tren, hotel i direccions (32 targetes)
Avió, aeroport, vol, passaport, maleta, bitllet, tren, autobús, taxi, hotel, reserva, mapa, esquerra, dreta i nord.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| الرحلة (ar-riḥlah) | el viatge | كانت رحلتنا ممتعة جدًا. (kānat riḥlatunā mumtiʿatan jiddan.) — El nostre viatge a Roma va ser genial. |
| المطار (al-maṭār) | l'aeroport | وصلنا إلى المطار مبكرًا. (waṣalnā ilā al-maṭāri mubakkiran.) — Arriba a l'aeroport dues hores abans. |
| الطائرة (aṭ-ṭāʾirah) | l'avió | أقلعت الطائرة في الموعد. (aqlaʿat aṭ-ṭāʾiratu fī al-mawʿidi.) — L'avió es va enlairar a temps. |
| الرحلة (ar-riḥlah) | el vol | الرحلة تستغرق ساعتين. (ar-riḥlatu tastaghriqu sāʿatayni.) — El nostre vol directe dura dues hores. |
| الجواز (al-jawāz) | el passaport | أظهر جواز سفرك هنا. (aẓhir jawāza safarika hunā.) — Mostra el passaport al control. |
| بطاقة الصعود (biṭāqat aṣ-ṣuʿūd) | la targeta d'embarcament | هذه بطاقة الصعود. (hādhihi biṭāqatu aṣ-ṣuʿūdi.) — Guarda la targeta d'embarcament. |
| الحقيبة (al-ḥaqībah) | la maleta | حقيبة السفر ثقيلة. (ḥaqībatu as-safari thaqīlatun.) — Aquesta maleta pesada té quatre rodes. |
| حقيبة الظهر (ḥaqībat aẓ-ẓahr) | la motxilla | أحمل حقيبة الظهر. (aḥmilu ḥaqībata aẓ-ẓahri.) — Porto el portàtil en una motxilla. |
| القطار (al-qiṭār) | el tren | يغادر القطار السريع الآن. (yughādiru al-qiṭāru as-sarīʿu al-āna.) — El tren ràpid surt de la via tres. |
| المحطة (al-maḥaṭṭah) | l'estació de tren | نلتقي أمام المحطة. (naltaqī amāma al-maḥaṭṭati.) — Ens veiem davant de l'estació. |
Joc 11: Llocs de la ciutat, botigues, diners i encàrrecs (32 targetes)
Carrer, plaça, parc, banc, correus, supermercat, forn de pa, museu, cinema, diners, targeta de crèdit, preu i rebut.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| مدينة (madīna) | ciutat | هذه المدينة كبيرة (hādhihi al-madīna kabīra). — Aquesta ciutat és molt animada. |
| قرية (qarya) | poble | هذه قرية هادئة (hādhihi qarya hādiʾa). — Viuen en un poble tranquil. |
| وسط المدينة (wasaṭ al-madīna) | centre | نذهب إلى المركز (nadhhabu ilā al-markaz). — Anem al centre avui. |
| ساحة (sāḥa) | plaça | الساحة العامة واسعة (al-sāḥa al-ʿāmma wāsiʿa). — La plaça major és plena. |
| حديقة (ḥadīqa) | parc | نتمشى في الحديقة (natamashshā fī al-ḥadīqa). — Els nens juguen al parc. |
| سوبرماركت (sūbirmārkit) | supermercat | أشتري من السوبرماركت (ashtarī mina al-sūbirmārkit). — Compro menjar al supermercat. |
| سوق (sūq) | mercat | الفواكه طازجة في السوق (al-fawākih ṭāzaja fī al-sūq). — Hi ha fruita fresca al mercat. |
| مخبز (makhbaz) | fleca | الخبز طازج في المخبز (al-khubz ṭāzaj fī al-makhbaz). — Compro pa calent a la fleca. |
| مكتبة بيع كتب (maktaba) | llibreria | اشتريت كتاباً جديداً (ishtaraytu kitāban jadīdan). — Busco un llibre a la llibreria. |
| متجر ملابس (matjar malābis) | botiga de roba | هذا متجر ملابس جميل (hādhā matjar malābis jamīl). — Aquesta botiga de roba és nova. |
Joc 12: Escola, feina, oficina, tecnologia i professions (32 targetes)
Escola, universitat, professor, estudiant, llibre, bolígraf, ordinador, telèfon, internet, correu, feina, oficina, enginyer i advocat.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| مدرسة (madrasa) | escola | أذهب إلى المدرسة (adhhabu ilā al-madrasa). — L'escola comença a les vuit. |
| جامعة (jāmiʿa) | universitat | يدرس في الجامعة (yadrusu fī al-jāmiʿa). — Ella estudia a la universitat. |
| فصل دراسي (faṣl dirāsī) | aula | الفصل الدراسي واسع (al-faṣl al-dirāsī wāsiʿ). — L'aula és molt lluminosa. |
| درس (dars) | lliçó | هذا الدرس سهل جداً (hādhā al-dars sahl jiddan). — La lliçó d'avui és fàcil. |
| واجب منزلي (wājib) | deures | أنهيت واجبي المنزلي (anhaytu wājibī al-manzilī). — Ja he fet els deures. |
| امتحان (imtiḥān) | examen | نجحت في الامتحان (najaḥtu fī al-imtiḥān). — He aprovat l'examen final. |
| كتاب (kitāb) | llibre | هذا كتاب مفيد جداً (hādhā kitāb mufīd jiddan). — Aquest llibre és molt bo. |
| دفتر (daftar) | quadern | أكتب في دفتري الجديد (aktubu fī daftarī al-jadīd). — Apunto coses al meu quadern. |
| صفحة (ṣafḥa) | pàgina | افتح الصفحة العاشرة (iftaḥ al-ṣafḥa al-ʿāshira). — Obre el llibre a la pàgina deu. |
| قلم حبر (qalam) | bolígraf | أكتب بقلم أزرق (aktubu bi-qalam azraq). — Em deixes un bolígraf blau? |
Joc 13: Els 32 verbs d'acció quotidians més essencials (32 targetes)
Ser/estar, tenir, anar, venir, fer, menjar, beure, dormir, parlar, llegir, escriure, comprar, treballar i aprendre.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| كان (kāna) | ser | الجو جميل اليوم (al-jaww jamīl al-yawm). — Ella és molt bona amiga. |
| ملك (malaka) | tenir | عندي كتاب جديد (ʿindī kitāb jadīd). — Tinc dos gossos a casa. |
| ذهب (dhahaba) | anar | أذهب إلى العمل مبكراً (adhhabu ilā al-ʿamal mubakkiran). — Vaig a la feina a peu. |
| جاء (jāʾa) | venir | تعال إلى بيتنا اليوم (taʿāla ilā baytinā al-yawm). — Pots venir demà al matí? |
| فعل (faʿala) | fer | ماذا تفعل هذا المساء؟ (mādhā tafʿalu hādhā al-masāʾ?) — Faig el dinar cada dia. |
| أكل (akala) | menjar | نأكل الغداء ظهراً (naʾkulu al-ghadāʾ ẓuhran). — Mengem fruita fresca cada dia. |
| شرب (shariba) | beure | أشرب كوباً من الماء (ashrabu kūban mina al-māʾ). — Bec un got d'aigua fresca. |
| نام (nāma) | dormir | أنام مبكراً كل ليلة (anāmu mubakkiran kulla layla). — El nadó dorm molt tranquil. |
| استيقظ (istayqaẓa) | despertar-se | أستيقظ في السادسة صباحاً (astayqiẓu fī al-sādisa ṣabāḥan). — Em desperto a les set. |
| تكلم (takallama) | parlar | هي تتكلم العربية بطلاقة (hiya tatakallamu al-ʿarabiyya bi-ṭalāqa). — Ella parla tres idiomes bé. |
Joc 14: Els 32 adjectius essencials i els seus oposats (32 targetes)
Gran, petit, bo, dolent, calent, fred, nou, vell, ràpid, lent, car, barat, fàcil, difícil, net i brut.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| كبير (kabīr) | gran | هذا بيت كبير جداً (hādhā bayt kabīr jiddan). — Viuen en una casa gran. |
| صغير (ṣaghīr) | petit | هذا صندوق صغير (hādhā ṣundūq ṣaghīr). — Tinc un gat molt petit. |
| جيد (jayyid) | bo | هذه فكرة جيدة (hādhihi fikra jayyida). — Aquest pa és molt bo. |
| سيئ (sayyiʾ) | dolent | الطقس سيئ اليوم (al-ṭaqs sayyiʾ al-yawm). — Avui fa un temps dolent. |
| جديد (jadīd) | nou | اشتريت قميصاً جديداً (ishtaraytu qamīṣan jadīdan). — Tinc unes sabates noves. |
| قديم (qadīm) | vell | هذا القصر قديم جداً (hādhā al-qaṣr qadīm jiddan). — Aquest edifici és molt vell. |
| شاب (shābb) | jove | الطبيب الجديد شاب (al-ṭabīb al-jadīd shābb). — La nova professora és jove. |
| ساخن (sākhin) | calent | الشاي ساخن جداً (al-shāy sākhin jiddan). — El cafè encara és calent. |
| بارد (bārid) | fred | الماء في الكوب بارد (al-māʾ fī al-kūb bārid). — L'aigua de la font és freda. |
| دافئ (dāfiʾ) | càlid | الجو دافئ في الربيع (al-jaww dāfiʾ fī al-rabīʿ). — Porta un abric ben càlid. |
Joc 15: Sentiments, emocions, personalitat i aficions (32 targetes)
Feliç, trist, cansat, enfadat, tranquil, emocionat, orgullós, amable, honest, música, pel·lícula, esport, natació i cuina.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| سعيد (saʿīd) | feliç | أنا سعيد جداً اليوم (anā saʿīd jiddan al-yawm). — Estic molt feliç avui. |
| حزين (ḥazīn) | trist | نهاية القصة حزينة (nihāyat al-qiṣṣa ḥazīna). — Aquesta cançó és una mica trista. |
| متعب (mutʿab) | cansat | أنا متعب بعد السفر (anā mutʿab baʿda al-safar). — Estic cansat de caminar tant. |
| غاضب (ghāḍib) | enfadat | لا تكن غاضباً مني (lā takun ghāḍiban minnī). — No estiguis enfadat amb mi. |
| هادئ (hādiʾ) | tranquil | البحر هادئ هذا الصباح (al-baḥr hādiʾ hādhā al-ṣabāḥ). — El mar està molt tranquil. |
| متوتر (mutawattir) | nerviós | أشعر بالتوتر قبل الامتحان (ashʿuru bil-tawattur qabla al-imtiḥān). — Estic una mica nerviós. |
| متحمس (mutaḥammis) | emocionat | الأطفال متحمسون للرحلة (al-aṭfāl mutaḥammisūna lil-riḥla). — Estic molt il·lusionat pel viatge. |
| متفاجئ (mutafājiʾ) | sorprès | تفاجأ بالهدية الجميلة (tafājaʾa bil-hadiyya al-jamīla). — Va quedar sorprès pel regal. |
| فخور (fakhūr) | orgullós | نحن فخورون بنجاحك (naḥnu fakhūrūna bi-najāḥika). — Estem orgullosos de la teva feina. |
| قلق (qaliq) | preocupat | لا تقلق بشأن الغد (lā taqlaq bi-shaʾn al-ghad). — No estiguis preocupat pel temps. |
Rutina diària de 15 minuts amb Repetició Espaiada
Estudia un joc temàtic cada 2 o 3 dies (10–15 targetes noves al dia), pronuncia cada exemple en veu alta i deixa que l'algoritme FSRS programi els teus repassos.